Zelula procariota
De Biquipedia
A. Bazilos
B. Estreptococos
C. Estafilococos
D. Diplococos
E. Espirilos
F. Bibrions
Son clamadas Procariotas (d'o griego πρό, "pro" = "abantis que" y κάρυον, "karion" = Nuclio ó zentro.) ras zelulas sines de nuclio. Isto sinnifica, totas ixas que no tién ro suyo DNA aintre d'un compartimento limitato per membranas, sino que ye libre en ro zitoplama zelular. En ras luengas latinas, es organismos composaus per ista mena de zelulas, que son toz unizelulars, se claman Procariontes, encara que muito á sobent son clamaus también procariotas an que ixo no siga estrictament correuto.
l'Alternativa ent'a ista organizazión zelular ye ra zelula eucariota, que composa es organismos eucariontes, autualment cuaternatos como un solo dominio.
Cuasi sines d'exzepzions, es organismos alazetaus en ro sistema d'a zelula procariota son composasus per una sola d'istas zelulas. Á més, ro termín procariota fa referenzia ent'es organismos aintre de l'antigo dominio Prokaryota (clasificazión autualment obsoleta) que prauticament coinzidiba con ro reino d'es Moneras d'as clasificazions de Copeland y Whittaker, que encara que obsoleto, ye encara prou popular. Á l'autualidat, es organismos procariontes ó (procarionz) son trestallaus d'entre es dominios Archaea y Eubacteria.
Entre ras carauteristicas d'as zelulas procariotas, en bi ha barias que las fan diferenz d'as eucariotas, per exemplo: ro DNA ye despullau, sines de l'acompañamiento denso de proteinas que tienen es eucarionz, á més de tern-lo disposato en forma de zirclo (ro cromosoma procariotico tipico ye zircular). Ra dibisión zelular gosa á estar per fisión binaria, sines de garro sistema de repartizión d'o material heredable tan complexo como á eucariotas. Tampoco tienen organelos membranosos en ro zitoplasma, e iste ye formato per només una cabidat sines de trestallos membranosos á l'aintror.
Una particularidat important ye ra existenzia d'un espazio periplásmico ó periplasma en istas zelulas, d'entre ra membrana y ra paret exterior que ne ye propia.
Ro zitoplasma no contién pas obxetos reconeixibles, exzeuto bels granulos de resera y bels agregatos moleculars, que se-bi beyen només á baxo d'o microscopio eleutronico, tals como es carboxisomas ó ribosomas.
Istes organismos gosan á tener paret zelular, mas que ra composizión d'ista ye muito diferent d'a que tienen es organismos eucarionz, y ye muito relazionada con l'alimentazión d'es microorganismos, es cuos no tienen ra capazidat de fer inxesta de particlas como fan muitas zelulas eucariotas (per ro mecanismo d'endozitosis) sino que han d'internalizar-las per infiltrazión de dibersas manieras. Ista forma d'alimentazión se conoxigue como á osmotrofia.
Es metabolismos d'istes organismos son extraordinariament dibersos, á mientres que d'entre es eucarionz gosan á estar parellanz á grans trazas, y no en son pocas ras espezies (procariotas) que biben en condizions d'extremofilia encara prou sorprendenz per temperatura, salinidat ú azidesa.
