Arquebisbat de Tarragona
De Viquipèdia
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part de les Garrigues, l'Urgell i el Priorat.
Taula de continguts |
[edita] Dades (2006)
- Superfície: 3.146,6 km²
- Habitants: 504.834 h.
- Preveres: 143
- Parròquies: 200
- Ordes religiosos masculins: 12
- Ordes religiosos femenins: 24
La diòcesi està dividida en 3 vicaries majors, que són:
- Vicaria de Tarragona
- Vicaria del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i l'Urgell-Garrigues
- Vicaria de l'Alt Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès
Encapçala la província eclesiàstica de Tarragona, tenint autoritat metropolitana sobre:
- Bisbat de Girona (formada el 397)
- Bisbat de Lleida (formada el 419)
- Bisbat de Vic (formada el 516)
- Bisbat de Tortosa (formada el 516)
- Bisbat d'Urgell (formada el 527)
- Bisbat de Solsona (formada el 1597)
Antigament, la Tarraconense també va tenir autoritat sobre les següents diòcesis i bisbats:
- Bisbat d'Ègara
- Bisbat d'Empúries
- Bisbat de Menorca
- Bisbat de Mallorca
- Bisbat d'Eivissa
- Bisbat de València
- Diòcesi de Roses
- Bisbat d'Osca
- Bisbat de Saragossa
- Bisbat de Tarassona
- Bisbat de Calahorra
- Bisbat de Pamplona
- Diòcesi d'Oca (Burgos)
- Diòcesi d'Amaia i Segia (Segia, actual Ejea de los Caballeros)
- Diòcesi d'Alesanco (Rioja)
- Bisbat d'Elna
- Bisbat de Barcelona
S'hi han celebrat 179 concilis provincials, éssent la província catòlica amb més concilis celebrats. El primer data del 380 i l'últim de 1995.
[edita] La Seu Metropolitana
Alguns dels edificis més importants de l'arquebisbat són:
- La Catedral de Tarragona és un edifici sòlid i elegant, que combina els estils romànic i gòtic. Edificada damunt d'una mesquita (i aquesta damunt un temple romà), les obres foren iniciades per Sant Oleguer. L'altar major no fou elaborat fins el 1426 i el cor fins el 1493. No fou fins el segle XVI quan es feren l'òrgue, les vidrieres, etc.
La façana té tres seccions i la nau és de planta llatina en forma de creu. És destacable la Capella de Santa Tecla, patrona de Tarragona, començada el 1760 i acabada el 1776. La pica baptismal és una magnífica peça de marbre que es va trobar a les ruïnes del palau d'August.
- L'Església de Sant Pau, edificada al lloc on, segons la tradició, hi predicà Sant Pau.
- L'Església de Santa Tecla, patrona de Tarragona.
- El Palau de l'Arquebisbe, situat a l'antic Capitol romà, reconstruït el segle XIX.
- El Seminari de Sant Pau i Santa Tecla, fundat el 1570, té el rang d'Universitat Pontifícia.
- A destacar també els monestirs de Poblet (Conca de Barberà), Vallbona de les Monges (Urgell) i Santes Creus (Alt Camp).
- Altres edificis notables són: Els convents de Clarisses, de Santa Teresa, de Caputxins, de Sant Francesc (actualment escola), de Jesuïtes, de Dominicans (actualment és l'Ajuntament de la ciutat), de Mercedaris i de Carmelites (els dos últims cedits a l'exèrcit).
- Antigament a l'Amfiteatre de Tarragona hi havia una església al centre de l'arena, que fou el lloc on sofrí martiri Sant Fructuós.
[edita] Història
[edita] Bisbat de Tarraco
L'església de Tarragona va ser de les primeres comunitats cristianes d'Hispània. La tradició conta que van predicar a la ciutat Sant Pau (l'any 64) i l'apòstol Sant Jaume.
Es suposa que Sant Pau va deixar algú al capdavant de la comunitat cristiana i, els seus successors, amb el temps, esdevindrien bisbes. Les primeres referències, però, daten del segle III i són les Actes del Martiri del bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi, d'aquesta manera, Sant Fructuós és el primer bisbe de Tarraco conegut, però es desconeix el nombre de predecessors que tingué en el càrrec.
[edita] Arquebisbat Tarraconense
El 475, el rei visigot Euric va saquejar la ciutat. Amb l'arribada dels pobles germànics, van florir els concilis provincials (516-517, 546, 589, 599, 646, 683-684, 688, 693-694, etc.) tan a Tarragona, com a Toledo o Ègara. Gràcies a les actes d'aquests concilis, es coneixen els noms dels arquebisbes de Tarragona d'aquells anys.
[edita] Tarrakuna musulmana
Amb l'arribada dels àrabs, s'extingí l'arquebisbat de Tàrraco. Els bisbes de Narbona i Barcelona pressionaren per tal de nomenar-se metropolitans, però els diferents papes no ho acceptaren.
Alguns clergues, com és ara Cesari o el bisbe de Vic Ató s'autonomenaren durant uns anys bisbes de Tarragona, però els seus intents no reeixiren. Amb tot, el 1091 el Papa Urbà II va restituir la seu arquebisbal amb dignitat metropolitana en la persona de Berenguer Sunifred. La qüestió estigué aturada fins la reconquesta de la zona per part de Ramon Berenguer III.
[edita] Arquebisbat de Tarragona
Sant Oleguer fou l'encarregat de repoblar l'arxidiòcesi, després de l'expulsió dels musulmans, amb tot, però, hi hagueren violentes lluites pel control de la zona entre els següents arquebisbes i els fills de Robert d'Aguiló, comte de Tarragona. Fins el 1318, els rei d'Aragó havien de ser coronats per l'arquebisbe de Tarragona.
El titular de la seu de Tarragona, actuà durant molt segles com un autèntic senyor feudal, així, per exemple, l'arquebisbe Guillem de Montgrí va participar en la conquesta de Mallorca amb Jaume el Conqueridor.
Visqué la sagnant repressió contra les persones i el patrimoni de l'església el 1936: foren assassinats 136 preveres, més d'una tercera part del presbiterat, entre ells el seu bisbe auxiliar, el canongí Manuel Borràs; a més de molts religiosos i laics. El 1940 es restaurà la comunitat monàstica de Poblet.
[edita] Llista d'Arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya. Té el títol de Primat de les Espanyes i és Arquebisbe Metropolità.
| Núm. | Nom | Període | Ressenya Biogràfica |
|---|---|---|---|
| 1? | Sant Fructuós | ?-259 | 1r. bisbe conegut. Morí martiritzat a l'Amfiteatre de Tàrraco |
| - | Sant Víctor | 259-? | Successor de Fructuós. Home de grans conviccions, fou santificat. |
| - | ? | (314) | Probatius i Castorius són enviats de l'arquebisbe al Concili d'Arles |
| - | Himeri | 366?-390? | El papa Sirici I li va enviar la primera decretal coneguda a un bisbe, en el qual el nomenava primus inter pares (primer entre iguals) |
| - | Hilari | 390?-409? | Va rebre una decretal del Papa Innocenci I |
| - | Pròsper | 409?-410? | - |
| - | Paterminus | 410?-417 | - |
| - | Ticià | 417-420 | És el primer bisbe anomenat Metropolità |
| - | Ascani | ?-465 | - |
| - | Emilià | 465-469 | - |
| - | Joan | 470-520 | Va presidir un Concili a Tarragona i un a Girona |
| - | Sergi | 520-555 | Va convocar concilis a Barcelona i Lleida. El bisbe Sant Just d'Urgell li va dedicar un comentari al Càntic dels Càntics |
| - | Agnel | 556-560? | - |
| - | Tranquil·lí | 560-580 | Havia esta monjo del monestir d'Asana i deixeble de Sant Victornus |
| - | Eufemi | 580-589 | Envià el diaca Esteve a representar-lo al III Concili de Toledo. Va convocar concilis a Barcelona i Saragossa |
| - | Artemi | 589-599? | - |
| - | Asiàtic | 599-610 | - |
| - | Eusebi | 610-632 | Va convocar un concili a Ègara, successor del d'Osca |
| - | Audax | 633-635 | Va participar en el IV Concili de Toledo |
| - | Selva | 635-637 | - |
| - | Protasi | 637-646 | Va participar als VI i VII Concili de Toledo |
| - | Faluax | 647-668 | - |
| - | Ciprià | 683?-691? | Va enviar representants als XIII, XIV i XV Concili de Toledo |
| - | Vera | 691?-711 | Va participar als XVI i XVII Concili de Toledo |
| - | Sant Pròsper | 711-713 | Últim arquebisbe de Tàrraco, presencià la destrucció de la ciutat per part dels musulmans. Abans de fugir es va endur les restes mortals de Sant Fructuós. |
| Seu vacant (713-1091): El 713 deixa d'existir l' Arquebisbat de Tàrraco. Amb l'avenç de la reconquesta cristiana, hi ha tímids intents de restauració de la Seu als segles X i XI pel clergue Cesari (956-981) i pel bisbe de Vic Ató (970-971), però no serà fins l'1 de juliol de 1091 quan el papa Urbà II, amb la butlla Inter primas Hispaniarum urbes, va restituir a Tarragona la seu arquebisbal amb la seva antiga dignitat eclesiàstica metropolitana i va nomenar primer arquebisbe de l'arxidiòcesi restaurada el bisbe de Vic Berenguer Sunifred. | |||
| 1 | Berenguer Sunifred de Llussà | 1091-1099 | Bisbe de Vic. Va rebre el nomenament papal però mai va usar el títol d'arquebisbe, ja que no hi pogué residir. Va participar com a primat de Tarragona en el Concili de Nimes. |
| Seu vacant (1099-1117) fins que no s'aconseguís la repoblació de la zona actual del Tarragonès, que durant aquest període estigué gairebé deshabitada. | |||
| 2 | Sant Oleguer | 1117-1137 | Bisbe de Barcelona. Nomenat arquebisbe de Tarragona el 1117, pressionà el comte de Barcelona per tal de dur a terme la reconquesta definitiva de Tarragona |
| 3 | Gregori | 1143-1146 | Abat de Cuxana. Provisional, mentre es resolia la successió d'Oleguer a Tarragona. |
| 4 | Bernat Tort | 1146-1163 | Va ordenar ocupar els llocs de culte romans. Fundà el capítol de canonges de la catedral amb canonges vinguts del monestir de sant Ruf, prop d'Avinyó |
| 5 | Hug de Cervelló | 1163-1171 | Assassinat el 22 d'abril de 1171 per Berenguer d'Aguiló (fill del comte Robert d'Aguiló) durant les lluites eclesiàstico-civils de Tarragona |
| 6 | Guillem de Torroja | 1171-1174 | Aconseguí fer exiliar els Aguiló, quedant-se ell com a governant absolut de Tarragona. Va començar les obres de la Catedral de Tarragona |
| 7 | Berenguer de Vilademuls | 1174-1194 | De la família dels Castellvell, fou nomenat tutor de l'infant de Bearn Guillem. Molt discutit a Bearn, fou assassinat per Guillem Ramon de Montcada, pare de l'infant |
| 8 | Ramon Xedmar de Castelltersol | 1194-1198 | Va declarar la nulitat del matrimoni de Guillem Ramon de Montcada i Guillema de Castellvell. Després va jutjar i assotar públicament per Tarragona a Guillem Ramon, assassí de l'arquebisbe Berenguer |
| 9 | Ramon de Rocabertí | 1199-1215 | El 1210 cedí La Morera de Montsant per establir-hi una comunitat cistercenca femenina que l'any 1215 es va traslladar a Bonrepòs |
| 10 | Aspàrech de la Barca | 1215-1233 | Prior d'Escornalbou el 1227. Recolzà el rei Jaume quan encara era un nen. Envià mil dos-cents homes a la conquesta de Mallorca |
| 11 | Guillem de Montgrí | 1233-1239 | Fou un dels conqueridors d'Eivissa per concessió de Jaume I |
| 12 | Pere d'Albalat | 1239-1251 | Establí amistat amb el rei musulmà Abú Zeyt del Maestrat, al qui convertí al cristianisme. Fou nomenat Baró d'Alforja i traslladà la seva residència a Alforja |
| 13 | Benet de Rocabertí | 1251-1268 | Durant la benedicció del ciri pasqual el dissabte sant de l'any 1256, els homes de l'arquebisbe entraren armats a la Catedral en resposta a l'excomunicació que havien rebut |
| 14 | Bernat d'Olivella | 1272-1287 | Bisbe de Tortosa. Fou un gran defensor dels pobles dels voltants de Tarragona |
| 15 | Rodrigo de Tello | 1288-1308 | El 1305 va firmar un decret que obligava a pagar 2/5 del cost de la nova muralla de Tarragona als pobles del Camp, els pobles van crear la Comuna del Camp de Tarragona per defensar els seus interessos. Fou l'últim arquebisbe en coronar un rei a Saragossa, Jaume el Just el 1297 |
| 16 | Guillem de Rocabertí | 1309-1315 | Va rebre del rei l'exempció d'impostos del camp. El 1312 va celebrar un judici contra els Templers, resultant innocents |
| 17 | Ximeno Martínez de Luna i Aragó | 1317-1327 | El rei Jaume el Just adquireix, a canvi d'un tron d'or, 200 cavalls andalusos i 400 formatges de Mallorca, la relíquia del braç de Santa Tecla. El 17 de maig de 1321 arriba a Tarragona procedent d'Armènia |
| 18 | Joan d'Aragó i d'Anjou | 1327-1334 | Va consagrar la Catedral de Tarragona i es va veure obligat a reconèixer oficialment la Comuna del Camp |
| 19 | Arnald Sescomes | 1334-1346 | - |
| 20 | Sancho López de Ayerbe | 1346-1357 | Impulsor de les grans festes de Santa Tecla |
| 21 | Pere de Clasquerí | 1357-1380 | Instaura l'Octava a Santa Tecla el 1359 i declara el dia de Santa Tecla de precepte |
| 22 | Ènec de Vallterra | 1388-1407 | - |
| 23 | Pere de Sagarriga i de Pau | 1407-1418 | Compromissari per Catalunya en el Compromís de Casp, on va donar el seu vot a Jaume II d'Urgell |
| 24 | Dalmau de Mur i de Cervelló | 1419-1431 | - |
| 25 | Gonzalo Fernández de Hijar | 1431-1433 | - |
| 26 | Domènec Ram i Lanaja | 1434-1445 | President de la Generalitat de Catalunya (1428-1431). |
| 27 | Pero Ximénez de Urrea | 1445-1489 | President de la Generalitat de Catalunya (1446-1449). Fou arquebisbe durant la Guerra civil catalana on es mantingué fidel al rei. Al Camp fou molt temut per les dures repressions a camperols, que es volien desvincular de la seva autoritat |
| 28 | Gonzalo Fernández de Heredia i Bardagí | 1490-1511 | President de la Generalitat de Catalunya (1504-1506). Residí habitualment al monestir d'Escornalbou |
| 29 | Alfons d'Aragó i Roig | 1512-1514 | Bisbe de Tortosa (1475-1512), renuncià al títol de Comte de Ribagorça i fou president de la Generalitat de Catalunya (1500-1503) |
| 30 | Pere de Cardona | 1515-1530 | Bisbe d'Urgell (1472-1515), el seu ardiaca Bernat de Corbera va ser president de la Generalitat de Catalunya del 1518 al 1521 i, posteriorment, l'arquebisbe mateix va ser escollit Virrei de Catalunya (1521-1523) per Carles I |
| 31 | Lluís de Cardona i Enríquez | 1531-1532 | Fou abat de Santa Maria de Solsona (1514-1531) i President de la Generalitat de Catalunya (1524-1527) |
| 32 | Jeroni de Requesens i Roís de Liori | 1533-1558 | Conegut com Girolamo Doria. Cardenal nomenat pel papa Climent VII (1529) i Bisbe d'Elna (1530-1532). Regí la seva arxidiòcesi per mitjà de vicaris generals, ja que sempre residí a Gènova i a Roma, exceptuant el període 1539-1542 quan fou escollit president de la Generalitat de Catalunya |
| 33 | Ferran de Loazes i Pérez | 1560-1567 | Patriarca d'Antioquia. Presidí el Concili Provincial de 1564 que fou el primer concili cristià que acceptà les conclusions del Concili de Trento |
| 34 | Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia | 1567-1568 | - |
| 35 | Gaspar Cervantes de Gaeta | 1568-1575 | Cèlebre per la institució de la Universitat de Tarragona i per la donació d'una sèrie de tapissos a la Catedral |
| 36 | Antoni Agustí i Albanell | 1576-1586 | El seu ardiaca Rafael d'Oms fou president de la Generalitat de Catalunya (1581-1584), això l'ajudà a impulsar l'humanisme a Catalunya. Va fer de mitjancer entre bandolers;nyerros i cadells |
| 37 | Joan Terés i Borrull | 1587-1603 | Virrei de Catalunya (1602-1603). Fou el primer arquebisbe a utilitzar el ritus romà a les celebracions de la Catedral |
| 38 | Joan de Vic i Manrique | 1604-1611 | - |
| 39 | Joan de Montcada i Gralla | 1613-1622 | - |
| 40 | Juan de Hoces | 1624-1626 | - |
| 41 | Juan de Guzmán i Mendoza | 1627-1633 | - |
| 42 | Antonio Pérez i Maxo | 1633-1637 | Gran defensor de les bases populars eclesiàstiques, presidí el concili que acordà observar les antigues constitucions que manaven que la predicació fos en català |
| Seu vacant (1637-1653): Quan es preparava l'ordenació del nou arquebisbe, esclatà la Guerra dels Segadors. | |||
| 43 | Francisco de Rojas i Artés | 1653-1663 | - |
| 44 | Juan Manuel d'Espinosa i Manuel | 1663-1679 | - |
| 45 | Josep Sanxís i Ferrandis | 1680-1694 | El Concili Provincial li va renovar el títol de Primat de les Espanyes |
| 46 | Josep Llinàs i Aznar | 1695-1710 | Frare mercedari. Recolzà la Comuna del Camp quan es van unir a la causa de l'Arxiduc Carles |
| 47 | Isidor Bertran i Garcia | 1712-1719 | - |
| 48 | Miquel Joan de Taverner i Rubí | 1720-1721 | - |
| 49 | Manuel de Samaniego i Jaca | 1721-1728 | - |
| 50 | Pere de Copons i Copons | 1728-1753 | - |
| 51 | Jaume Cortada i Bru | 1753-1762 | - |
| 52 | Llorenç Despuig i Cotoner | 1763-1764 | - |
| 53 | Joan Laurio i Lanzis | 1764-1777 | - |
| 54 | Joaquín de Santiyán i Valdivieso | 1779-1783 | Anomenat L'Arquebisbe urbanista |
| 55 | Francesc Armañá i Font | 1785-1803 | - |
| 56 | Romuald Mon i Velarde | 1804-1816 | Impulsor del port de Tarragona |
| 57 | Antoni Bergosa i Jordà | 1818-1819 | - |
| 58 | Jaume Creus i Martí | 1820-1825 | - |
| 59 | Antonio Fernando de Echanove i de Zaldívar | 1826-1854 | - |
| 60 | Josep Domènec Costa i Borrás | 1857-1864 | - |
| 61 | Francesc Fleix i Solans | 1864-1870 | Féu una gran reestructuració de l'arquebisbat, seguint les normes del Concordat de 1851. Participà en el Concili Vaticà I com a Primat de les Espanyes |
| 62 | Constantí Boney i Zanuy | 1875-1878 | - |
| 63 | Benet Vilamitjana i Vila | 1879-1888 | - |
| 64 | Tomàs Costa i Fornaguera | 1889-1911 | Aconseguí el 1897 del papa Lleó XIII la recuperació de la categoria universitària per al Seminari Pontifici de Tarragona que passa a ser de nou la Universitat Pontifícia, amb les facultats de Teologia, Dret canònic i Filosofia. El papa Pius X suprimeix la festa de precepte de Santa Tecla |
| 65 | Antolín López Peláez | 1913-1918 | Gràcies a ell es constituí al Seminari una càtedra de català i d'història de Catalunya, i fundà el Museu Diocesà de Tarragona. Aconseguí convèncer el papa Benet XV de la reinstauració de la festa de Santa Tecla com de precepte |
| 66 | Francesc d'Assís Vidal i Barraquer | 1919-1943 | El 1920 fundava l'Arxiu Arxidiocesà. El 1936 va haver d'amagar-se de milicians de la FAI que volien matar-lo juntament amb multitud de preveres de l'arxidiòcesi, tot i això, el 1937 es negà a firmar la carta col·lectiva dels bisbes espanyols sobre la Cruzada, fet pel qual se li va impedir el retorn al bisbat el 1939, morí a l'exili, prop de Friburg, el 1943 |
| 67 | Manuel Arce Ochotorena | 1944-1948 | - |
| 68 | Benjamín de Arriba y Castro | 1949-1970 | Significat franquista |
| 69 | Josep Pont i Gol | 1970-1983 | Va realitzar una gran renovació d'òrgans de govern i d'impuls pastoral, aplicant les directrius del Concili Vaticà II. Va aconseguir fer retornar les despulles del cardenal Vidal i Barraquer |
| 70 | Ramon Torrella i Cascante | 1983-1996 | - |
| 71 | Lluís Martínez i Sistach | 1997-2004 | - |
| 72 | Jaume Pujol i Balcells | 2004-... | - |
