Damnatio memoriae
De Viquipèdia
Damnatio memoriae es una denominació moderna donada a la condemna oficial d'un emperador romà pel senat romà, mentre que el contrari era l'apoteosi (apotheosis).
La practica de jutjar els regnats es va iniciar després de la mort de Cèsar. Quant la successió era clara es pronunciava l'apoteosi de l'emperador, que volia dir que havia pujat al cel i era considerat un deu. El 54 Neró va tenir dificultats per obtenir la deïficació de son padrastre Claudi,. A la mort d'Adrià, amb una vida privada sexual molt escandalosa, el senat va dubtar, però el seu successor Antoní Pius va fer saber que volia que fos reconegut deu.
Un regnat considerat dolent suposava esborrar el nom de les inscripcions i destrucció d'estàtues. Alguns emperadors tot i que no foren condemnats pel senat, van rebre de fet aquest tracte. Altres foren primer condemnats i mes tard rehabilitats.
La costum va desaparèixer al segle III amb la introducció del cristianisme.
