Eurolliga de bàsquet
De Viquipèdia
 |
Articles relacionats amb Bàsquet |
L'Eurolliga de bàsquet (en anglès Euroleague) és la màxima competició de clubs de basquetbol d'Europa. És organitzada, des del 2001, per la ULEB (Union of European Leagues of Basketball), organisme fundat aquell any pels clubs més importants d'Europa, amb l'objectiu d'organitzar una competició que vetllés pels seus interessos en lloc de com ho feia la FIBA, que organitzava l'antiga Copa d'Europa de basquetbol.
L'Eurolliga és disputa cada any, amb la participació dels equips millor classificats a les lligues estatals de les 15 associacions pertanyents a la ULEB. El novembre de 2005 s'arribà a un acord entre la ULEB i la FIBA que van consensuar la reunificació de les competicions europees de cara a la temporada 2005-2006. Així, la Eurolliga de la ULEB es va consolidar definitivament com la màxima competició del bàsquet europeu, amb el reconeixement i impuls de la FIBA.
Taula de continguts |
[edita] Història
La Copa d'Europa de bàsquet va ser creada el 1958 a imatge i semblança de la de futbol, creada tres anys abans. Enfrontava als campions de lliga de cadascuna de les competicions estatals de les federacions federades a la FIBA, que era l'organitzadora.
El sistema de competició consistia en eliminatòries, decidides per sorteig, que emparellava a dos equips que s'enfrontaven a doble partit d'anada i tornada. Fins a 1965 la final es va disputar també a doble partit. Des de 1966 i fins 1987 es va disputar en un camp neutral, a partit únic.
L'èxit de la Copa d'Europa va propiciar que la FIBA creés dues competicions europees més. El 1967 va crear la Recopa d'Europa de bàsquet (posteriorment Copa Saporta), perquè s'enfrontessin els campions de Copa de cadascun dels estats federats. I el 1972 va crear la Copa Korac, en la qual participaven els equips millor classificats de cada lliga que no participaven ni a la Copa d'Europa ni a la Recopa.
El 1988 canvià el format de competició i es va instaurar la "Final Four" (o "Final a quatre"). La primera fase s'organitzà en grups i els quatre millors classificats disputaren les semifinals de la "Final Four", disputada en seu neutral.
L'any 2000, un important sisme va sacsejar els fonaments del bàsquet europeu. Els grans clubs, liderats pels espanyols, italians i grecs, van crear la ULEB, un nou organisme independent de la FIBA, amb el propòsit que la nova associació de clubs organitzés una nova competició amb criteris més moderns de gestió. A més, els clubs més importants volien rebre majors ingressos dels que rebien amb la FIBA.
Davant la falta d'acord entre la FIBA i la ULEB, va desaparèixer la Copa d'Europa i van néixer dues competicions paral·leles que van lluitar per recollir el testimoni: la Supralliga (Suproleague, des de 2002, FIBA EuroCup), organitzada per la FIBA, i la Eurolliga, organitzada per la ULEB. Els clubs europeus es van adscriure a una competició o altra segons les seves conveniències i interessos. La major part de clubs espanyols, italians, grecs i francesos van prendre part per l'Eurolliga, mentre que la majoria de russos, israelians i de l'est d'Europa van optar per la Supralliga. Així, entre les temporades 2000-2001 i 2004-2005, s'han disputat paral·lelament les dues competicions.
El novembre de 2004, els màxims dirigents de la FIBA i la ULEB van arribar a un acord per a unificar les competicions dels dos organismes de cara a la temporada 2005-2006. L'acord de reunificació estipula que FIBA Europa administra i impulsa totes les competicions de clubs que es disputen a Europa al mateix temps que reconeix oficialment la ULEB com organitzador de la Eurolliga i de la Copa ULEB. FIBA Europa gestionarà les normatives de les plantilles, els traspassos i els controls antidopatge, mentre que la ULEB dirigirà i administrarà les seves competicions, torneigs que passen a estar formalment sancionats per la divisió europea de la FIBA. L'acord també va preveure l'harmonització de calendaris internacionals perquè els compromisos de les seleccions nacionals no perjudiquessin els interessos dels clubs de la ULEB.
[edita] Historial
[edita] 1958-1965: Copa d'Europa FIBA. Finals a doble partit
| Temporada | Seu | Campió | Finalista | Resultat | Màxim anotador |
|---|---|---|---|---|---|
| 1958 | Riga/Sofia | ASK Riga  |
Academik Sofija  |
86-81, 84-71 | Radev (19) |
| 1959 | Riga/Sofia | ASK Riga |
Academik Sofija |
79-58, 69-67 | Kruminsh (29) |
| 1960 | Tbilisi/Riga | ASK Riga |
Dinamo Tbilisi  |
86-81, 84-71 | Kruminsh (21) |
| 1961 | Riga/Moscou | CSKA Moskvà  |
ASK Riga |
87-62, 61-66 | Zubkov (21) |
| 1962 | Ginebra | Dinamo Tbilisi |
Real Madrid  |
90-83 | Wayne Hightower (30) |
| 1963 | Madrid/Moscou | CSKA Moskvà |
Real Madrid |
69-86, 91-74, 99-80 | Emiliano Rodríguez (21) |
| 1964 | Brno/Madrid | Real Madrid |
Spartak ZJS Brno  |
99-110, 84-64 | Emiliano Rodríguez (29,5) |
| 1965 | Moscou/Madrid | Real Madrid |
CSKA Moskvà |
81-88, 76-62 | Clifford Luyk (24) |
[edita] 1966-1987: Copa d'Europa FIBA. Finals a partit únic
[edita] 1988-2000: Copa d'Europa FIBA. Final Four
| Temporada | Seu | Campió | Finalista | Resultat | MVP |
|---|---|---|---|---|---|
| 1988 | Gant | Olimpia Milano  |
Maccabi Tel Aviv  |
89-84 | Bob McAdoo |
| 1989 | Munic | KK Split (Jugoplastika)  |
Maccabi Tel Aviv |
75-69 | Dino Radja |
| 1990 | Saragossa | KK Split (Jugoplastika) |
FC Barcelona  |
72-67 | Toni Kukoc |
| 1991 | París | KK Split (Pop 84) |
FC Barcelona |
70-65 | Toni Kukoc |
| 1992 | Istanbul | Partizan Beograd  |
Club Joventut de Badalona |
71-70 | Predrag Danilovic |
| 1993 | Atenes | CSP Limoges  |
Pallacanestro Treviso |
59-55 | Toni Kukoc |
| 1994 | Tel Aviv | Club Joventut de Badalona |
Olympiakos SFP Piraeus  |
59-57 | Ferran Martínez |
| 1995 | Saragossa | Real Madrid |
Olympiakos SFP Piraeus |
73-61 | Arvydas Sabonis |
| 1996 | París | Panathinaikos AO |
FC Barcelona |
67-66 | Dominique Wilkins |
| 1997 | Roma | Olympiakos SFP Piraeus |
FC Barcelona |
73-58 | David Rivers |
| 1998 | Barcelona | Virtus Bologna |
AEK Athinai |
58-44 | Zoran Savic |
| 1999 | Munic | Zalgiris Kaunas  |
Virtus Bologna |
82-74 | Tyus Edney |
| 2000 | Salònica | Panathinaikos AO |
Maccabi Tel Aviv |
73-67 | Zeljko Rebraca |
[edita] 2001: Supralliga FIBA. Final Four
| Temporada | Seu | Campió | Finalista | Resultat | MVP |
|---|---|---|---|---|---|
| 2001 | París | Maccabi Tel Aviv |
Panathinaikos AO |
81-67 | Arriel McDonald |
[edita] 2001: Eurolliga ULEB. Final al millor de cinc partits
| Temporada | Seu | Campió | Finalista | Resultat | MVP |
|---|---|---|---|---|---|
| 2001 | Bolonya/Vitòria | Virtus Bologna |
Saski-Baskonia (Tau) |
65-78, 94-73, 80-60, 79-96, 82-74. | Emanuel Ginobili |
[edita] Des de 2002: Eurolliga ULEB. Final Four
| Temporada | Seu | Campió | Finalista | Resultat | MVP |
|---|---|---|---|---|---|
| 2002 | Bolonya | Panathinaikos AO |
Virtus Bologna |
89-83 | Dejan Bodiroga |
| 2003 | Barcelona | FC Barcelona |
Pallacanestro Treviso |
76-65 | Dejan Bodiroga |
| 2004 | Tel Aviv | Maccabi Tel Aviv |
Fortitudo Bologna |
118-74 | Anthony Parker |
| 2005 | Moscou | Maccabi Tel Aviv |
Saski-Baskonia (Tau) |
90-78 | Sarunas Jasikevicius |
| 2006 | Praga | CSKA Moskvà |
Maccabi Tel Aviv |
73-69 | Theodoros Papaloukas |
