Georgi Zhúkov
De Viquipèdia
Georgi Konstantinovich Zhúkov (Rus: Гео́ргий Константи́нович Жу́ков) (1 de desembre de 1896 (calendari gregorià); 19 de novembre de 1896 (calendari julià) - 18 de juny de 1974), polític i militar soviètic, considerat per molts com un dels més exitosos comandants de la Segona Guerra Mundial.
[edita] Carrera Pre-guerra
Nascut a una família de camperols a Strelkovka, Maloyaroslavets Raion, Kaluga Guberniya (ara Oblast Zhukovo Raion Kaluga), Zhúkov es va iniciar com a aprenent per a treballar a Moscou i al 1915 va poder entrar a l’acadèmia d’oficials de cavallería pels seus mèrits al no ser fill d’aristòcrates. Allí fou cridat a files quan va esclatar la Gran Guerra, on va servir a un regiment de dragons com a soldat. Durant la Primera Guerra Mundial, Zhúkov fou condecorat dues vegades amb la Creu de Sant Jordi i ascendit al rang d’oficial no comisionat pel seu valor a la batalla. Es va unir al Partit Bolxevic després de la Revolució d’Octubre i el seu antecedent de pobresa es va convertir en un recurs. Després de recuperarse del tifus, va lluitar a la Guerra Civil Russa del 1918 al 1920, rebent l’Ordre de l’Estandart Roig de Batalla per avassallar una rebelió no comunista (blancs) incitada per camperols.
Pel 1923, Zhúkov fou nomenat comandant de regiment i, el 1930, de brigada. Fou un entusiasta postulador de la nova teoria de la guerra blindada i conegut per la seva detallada planificació, ruda disciplina i rigor. Va sobreviure a la Gran Purga de l’Exèrcit Roig d’Stalin el 1937-39.
El 1938, Zhúkov es va dirigir a comandar el Primer Grup de l’Exèrcit Soviètic Mongolià i va veure l’acció contra l’exèrcit de Kwantung del Japó a la frontera entre Mongòlia i el territori de Manchukuo, controlat pels japonesos, en una guerra no declarada que va durar desde el 1938 fins el 1939.
El que va començar com una refrega fronterera de rutina —els japonesos van posar a prova la ressolució dels soviètics per defendre el seu territori- va transformar-se ràpidament en una guerra a gran escala: els japonesos van fer presió amb 80.000 homes, 180 tancs i 450 avions. Això va portar a la decisiva batalla d’Halhin Gol. Zhúkov va sol.licitar majors reforços i el 15 d’agost del 1939, va ordenar el que semblava en principi un atac convencional frontal. Pel contrari, Zhúkov havia retingut dues brigades de tancs que, en una maniobra agoserada i exitosa, va fer avançar al voltant d’ambdós flancs de la batalla. Amb el suport de l’artilleria motoritzada i la infanteria, els dos grups mòvils de batalla van envoltar el 6è exèrcit japonès i capturaren les seves vulnerables árees de subministrament. En pocs dies, les tropes japoneses foren derrotades.
Per aquesta operació, Zhúkov va rebre el títol d’Heroi de la Unió Soviètica. Fora de la Unió Soviètica, tot i això, aquesta batalla segueix sent poc coneguda, ja que en aquella època havia començat la Segona Guerra Mundial. L’ús pioner de Zhúkov del blindat mòvil fou desatès per occident i, en conseqüència, la Blitzkrieg alemanya contra França el 1940 va arribar com una gran sorpresa.
Ascendit a general el 1940, Zhúkov fou per poc temps (de gener a juliol del 1941) cp de l’Estat Major de l’Exèrcit Roig. Degut a desacords amb Stalin fou substituït pel mariscal Boris Shaposhnikov (que fou substituït a la seva vegada per Aleksandr Vasilevsky el 1942).
[edita] Segona Guerra Mundial
Després de la invasió alemanya de la Unió Soviètica el juny del 1941, (Gran Guerra Patriòtica), Zhúkov fou temerari en le seves crítiques directes a Stalin i altres commandants. Com a resultat, fou retirat del personal de comandament i enviat al districte militar de Leningrad per organitzar la defensa de la ciutat. Va frenar l’avenç alemany a les afores del sud de Leningrad la tardor del 1941.
A l’octubre del 1941, quan els alemanys s’acostaven a Moscou, Zhúkov va substituir a Semión Timoshenko al cap del front central i fou asignat a dirigir la defensa de la ciutat (Batalla de Moscou). Dirigí també la transferència de tropes de l’Orient Llunyà, on una gran parte de les forces terrestres soviètiques s’havien estacionat el dia de la invasió de Hitler. Una exitosa contraofensiva soviètica el desembre del 1941 va fer retrocedir als alemanys, fora dels voltants de la capital soviètica. La proesa logística de Zhúkov es considerada per alguns el seu més gran mèrit.
Per ara, Zhúkov novament tenia una ferma acceptació i Stalin ho va valorar precisament per la seva franquesa. La bona voluntat d’Stalin per resignar-se a la crítica i a escoltar als seus generals va contribuir finalment al seu su èxit com a comandant -contrastant amb Hitler, que destituia a qualsevol general que estigués en desacord amb ell.
El 1942, Zhúkov fou ascendit a Comandant en cap assistent i enviat al front del sudoest per a estar al càrrec de la defensa de Stalingrad. Sota el comandament total de Vasilievsky, va fiscalitazar a la distància l’encerclament i la captura del Sisè Exèrcit Alemany a càrrec de Chuikov el 1943 amb el cost de potser un mil.lió de morts. Durant la operació Stalingrad, Zhúkov va passar la major part del temps als infructuosos atacs en les direccions de Rzhev, Sychevka i Vyazma, conegut com "El trinxador de carn de Rzhev" ("Ржевская мясорубка"); no obstant, va reclamar l’èxit a Stalingrad com seu,cosa que no li corresponia ja que el mèrit fou del seu subordinat Vassili Ivanovitch Chuikov, provocant que Stalin firmés la ordre sobre el comportament impropi de Zhúkov:
- "Contrari als reclams de Zhúkov, no té cap rel.lació amb els plans de liquidació del grupo de trops alemanyes de Stalingrad; se sap que el pla es va pensar i iniciar per a ser implementat en l’hivern del 1942, quan Zhúkov estava amb un altre front, lluny de Stalingrad".
Al gener del 1943, va orquestrar la primera ruptura del bloqueig alemany de Leningrad. Fou coordinador de la STAVKA a la batalla de Kursk el juliol del 1943, jugant un rol central a la planificació de la batalla defensiva soviètica i les enormement exitoses operacions ofensives que seguiren. Kursk va representar la primera gran derrota de la blitzkrieg alemanya en temps d’estiu, de prou abarcamament com per ser considerada una batalla al menys igual de decisiva que la de Stalingrad.
Després del fracàs del mariscal Kliment Voroshilov, va aixecar amb èxit el setge de Leningrad el gener del 1944. Zhúkov va liderar la Contraofensiva soviètica del 1944 i l’assalt final sobre Alemanya el 1945, capturant Berlín (Batalla de Berlín) l’abril i arribant a ser primer comandant de la zona d’ocupació soviètica a Alemanya. Com el comandant militar soviètic més prominent de la Gran Guerra Patriòtica, Zhúkov va comandar la Victòria a la Plaça Roja de Moscou el 1945. Es va dir que Stalin, el comandant suprem, tenia por de caure del seu cavall a las humides pedres de la Plaça.
El general Dwight Eisenhower, suprem comandant Aliat a l’Oest, fou un gran admirador de Zhúkov tots dos van viatjar per la Unió Soviètica junts al concluir la victòria sobre Alemanya.
