Henry Moore

De Viquipèdia

Henry Spencer Moore (30 de juliol de 1898–31 d'agost de 1986) fou un artista britànic i escultor. Nascut a la població minera de Castleford, a prop de la ciutat de Leeds (Anglaterra), de pare minaire, autodidacte i home de lectura, Henry Moore també va significar-se políticament. Membre de l'Associació Internacional d'Artistes, que aixoplugava intel·lectuals d'esquerres adversos al feixisme, va signar un manifest que reclamava la fi de la política de no-intervenció de la Gran Bretanya en la guerra del 1936-1939. La litografia 'Presoner espanyol' (1939), present a l'exposició, testimonia el compromís polític de l'autor: el propòsit, estroncat per l'esclat de la Segona Guerra Mundial, era de vendre'n exemplars per recaptar recursos en benefici dels republicans reclosos als camps de concentració.

Interessat de jove per l'escultura, la trajectòria artística de Moore abasta una seixantena d'anys. Va rebre influències vàries, des de les talles dels pobles nadius de l'Àfrica i de l'Amèrica pre-colombina fins a moviments d'avantguarda com el cubisme i el surrealisme, que conegué a París durant els anys 1920 i 1930. Amb tot, Moore no s'abandonà de ple a cap corrent concret, sinó que cercà un camí propi, basat en l'observació de la natura, el paisatge i la figura humana, que es traduí en obres vitals, de gran humanitat, que s'adiuen amb una de les seves màximes més cèlebres: 'Ésser artista és creure en la vida'.

Així doncs, a Moore la natura li serví de font d'inspiració, cosa perceptible en els materials (ossos d'animals, fragments de sílex, petxines, còdols) aplegats a l'estudi que tenia al llogaret de Perry Green (Hertfordshire, Anglaterra). Així mateix, treballà amb materials diversos: fusta, pedra, marbre, bronze, alabastre, gneis, pissarra, formigó fos, estalactita, cordes..., amb què modelà els seus motius més repetits: la mare i el fill, la família, la figura reclinada i les dites formes internes-externes, amb buits i plens.