Jules Massenet
De Viquipèdia
Jules Massenet, compositor francés, (Montaud, prop de Saint-Étienne, 12 de maig de 1842 – París, 13 d'agost de 1912).
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fill d'Alexis Massenet, industrial fabricant de fulles de dalla a Pont-Salomon, prop de Saint Étienne, Jules Massenet va viure a París a partir de 1848, va entrar al conservatori de París amb onze anys, va obtenir un primer premi de piano en 1859 i després va guanyar el Prix de Rome el 1863 gràcies a la seua cantata David Rizzio. Es va entrevistar amb a aquest motiu amb Franz Liszt que li va demanar que l’ajudara en les seues tasques d'ensenyament. Tres anys més tard, va tornar París on gaudí dels seus primers èxits amb les òperes La grand' Tante, Don César de Bazán, Marie-Magdeleine i Le Roi de Lahore. El 1878, va ser nomenat professor del Conservatori. En aquesta institució comptà amb Gabriel Pierné, Gustave Charpentier, Florent Schmitt, Alberic Magnard, Ernest Chausson i Charles Koechlin entre els seus alumnes.
El 1884 es va estrenar la seua poluraríssima Manon, òpera segons la novel·la Manon Lescaut de l'Abat Prévost. Les seues òperes més famoses són Don Quixot, Hérodiade, Le Cid, Le jongleur de Notre Dame i, sobretot, Werther - segons Les penes del jove Werther de Goethe. Thaïs, amb el seu magnífic sol de violí del segon acte, conegut amb el nom de Meditació de Thaïs, només va conéixer l'èxit una dècada després de la seua estrena. La influència de Massenet sobre els compositors d'òperes es detecta per exemple en Ruggero Leoncavallo, en Pietro Mascagni, Giacomo Puccini o en el Pelléas et Mélisande de Claude Debussy.
La seua capacitat de treball era impressionant: capaç de compondre durant llargues hores, la seua jornada començava a les quatre del matí, alternant la composició, l’ensenyament i les audicions. Va deixar una obra essencialment lírica (vint-i-cinc òperes), però també pianística i simfònica. Sovint va ser influït pels temes religiosos i se li ha considerat com l'hereu de Charles Gounod.
[edita] Obres principals
[edita] Òpera
- Les deux boursiers - 1859
- Esmerelda - 1865
- Noureddin - 1865
- Valéria - 1865
- La Grand' Tante - 1867
- La Coupe du roi de Thulé - 1867
- Le Florentin - 1868
- Manfred - 1869
- Méduse - 1870
- Don César de Bazan -1872
- Les Templiers -1873
- L'Adorable Bel'-Boul' - 1874
- Bérangère et Anatole -1876
- Le Roi de Lahore - 1877
- Robert de France - 1880
- Hérodiade - 1881
- Les Girondins - 1881
- Montalte - 1883
- Hérodiade - 1884
- Manon- 1884
- Le Cid - 1885
- Don César de Bazan - 1888
- Esclarmonde - 1889
- Le Mage - 1891
- Werther - 1892
- Kassya - 1893
- Thaïs - 1894
- Le Portrait de Manon - 1894
- La Navarraise - 1894
- Sapho - 1897
- Cendrillon - 1899
- Grisélidis - 1901
- Le Jongleur de Notre-Dame - 1902
- Marie-Magdeleine - 1903
- Chérubin - 1905
- Ariane - 1906
- Thérèse - 1907
- Bacchus - 1909
- Don Quichotte - 1910
- Roma - 1912
- Panurge - 1913
- Cléopâtre - 1914
- Amadis - 1922
[edita] Oratoris i Cantates
- David Rizzio - 1863
- Marie-Magdeleine - 1873
- Ève - 1875
- Narcisse - 1877
- La Vierge - 1880
- Biblis - 1886
- La Terre Promise - 1900
[edita] Ballet
- Le Carillon - 1892
- Cigale - 1904
- Espada - 1908
[edita] Obres orquestrals
- Première suite d'orchestre - 1867
- Scènes hongroises - 1870
- Scènes pittoresques - 1874
- Scènes dramatiques - 1875
- Scènes napolitaines - 1876
- Scènes de féerie - 1881
- Scènes alsaciennes - 1882
- Fantaisie pour violoncelle et orchestre - 1897
- Concerto pour piano et orchestre - 1903
[edita] Enllaços Externs
(francès)Portal dedicat a Jules Massenet
