Puntland
De Viquipèdia
República del Puntland és el nom que va adoptar el 1998 nord-est de Somàlia, abraçant el que fou la República de Majertin proclamada després del desmembrament de Somàlia el 1991, i altres territoris de subclans del grup Darod.
El procés d'estructuració de l'estat iniciat el 1991 havia evolucionat lentament. El juliol del 1998 es va fer públic un acord entre els clans del nord-est de Somàlia (acord que va seguir a la creació de la regió de Benadir per un grups de senyors de la guerra) formalitzat en una reunió al districte de Nugal de 450 delegats reunits entre el 15 de maig i el 18 de juliol del 1998. L'acord establia la creació d'una regió autònoma formada per la república de Majertin (del subclan Majertin) i els territoris controlats per altres subclans Darod. Els delegats representaven la totalitat de clans o subclans dels Darod, Dulbahanti, Warsangeli, Lelcase i Awrtable. El 24 de juliol de 1998 la BBC va anunciar aquesta decisió així com el nom elegit per la nova entitat: República de Puntland. Inicialment es van considerar Terra de Punt (Puntland) i Terra d'Encens (Frankincense Land) optant-se finalment pel primer.
Majertin abraça aproximadament l'antiga província somali de Bari pero Puntland s'estenia a les cinc provincies del nord-est i part de la de Hobyo. La capital inicial fou Garowe, si bé aquesta condició fou posteriorment traslladada a Bossaso a la costa nord, que és la ciutat més important de Puntland. Algunes zones considerades incloses a Puntland es troben provisionalment sota el control del govern de Somaliland.
Yusuf el 1998 va decidir optar per una regionalització, afavorit pel govern etíop de Meles Zenawi. Els clans Harti (Hobyo) i Majertin van iniciar negociacions amb ell el 25 de febrer de 1998, i si van afegir l'Unió Democràtica Nacional Somali i el Partit de Somàlia Unida (PSU), basats en els subclans Darods. La conferencia constitucional de Garowe , capital de Nugal, va reunir el FDSS i els sub clans Majertin, i es va proclamar la República autònoma de Puntland amb Abdullahi Yussuf Ahmed, del Front Democràtic de Salvació de Somàlia (presidit pel general Mohamed Abshir Musa) a la presidència i Mohamed Abdi Hashi del Partit Unit de Somàlia com a vicepresident. Es va crear un Parlament de 69 diputats i un govern de 9 membres. Es va promulgar també una carta nacional de Puntland (constitució). La bandera provisional fou la mateixa que la de l'antiga Somàlia.
L'influent cap del subclan Majertin dels Darod, Abdullahi Boqor Musa, fill del sultà tradicional Boqor Musa, que era president de les faccions del nord-est, no va participar a la reunió en un episodi més de les lluites pel poder regional, ja que Musa havia advertit de que es trencaria la unitat si un dels grups nomenava el seu propi líder al capdavant del poder regional. En una conferència de premsa els dos líders de les principals faccions, el general Mohamed Abshir Musa (president del del Front democràtic de Salvació de Somàlia però oposat a Yusuf) i el sultà Abdullahi Boqor Musa, van denunciar l'acord. Part de l'oposició dels dos líders era la desconfiança envers el president elegit, el coronel Yussuf, i l'establiment de la capital a Garowe en lloc de Bossaso, però finalment van decidir donar suport a Yussuf. A Bossaso es van produir incidents reclamant la capitalitat, i finalment el trasllat de capital fou negociat i acordat per un futur.
Però aviat van esclatar dissensions ja que el president va prohibir els partits per tres anys, i un sector del seu propi partit encapçalat per general Muhammad Abshir Musse, president nominal de l'organització, i el civil Abdullahi Boqor Musse, es van oposar al nou president de Puntland. Abshir va poder ser controlat sota amenaces, i Boqor Musa es va retirar; un altre opositor, Abdurrazzaq Haji Hussayn, primer ministre de Somàlia entre 1964 y 1967, es va haver d'exiliar. La reivindicació de Sool i Sanaag, controlades per Somaliland però habitades en part per el clan tarot, i les quals que havien enviat delegats a la conferencia constitucional, va provocar tensions amb Somaliland, que el 1999 va portar a enfrontaments armats. La part oriental dels dos districtes va quedar en mans de les milícies de Puntland.
El 27 de juny de 2001, tres dies abans d'acabar el seu mandat, Yusuf es va fer investir per un segon mandat per la cambra de representants, on tenia majoria. Però el seu opositor Jama Ali Jama, contrari a l'autonomia, el va acusar de cometre frau de llei. El Tribunal suprem li va donar raó i Yusuf fou destituït al acabar el mandat i proclamat interinament el jutge de la cort suprema Yusuf Haji Nur fins que fou elegit un nou president. Yusuf es va retirar a Galkayo i va acusar als seus enemics de cop d'estat. El 4 de juliol va jurar el seu càrrec (segon mandat) i va mobilitzar a la seva gent a Mudug, Sool i Sanaag (i part de Nugal), que li donaven suport. Bari no li donava suport i es mantenia neutral. El 14 de novembre de 2001 el conservador Ali Jama fou elegit president amb un suport encobert de l'organització islàmica local Al-Ittihad Al-Islami (Unitat Islàmica), sospitosa segons els Estats Units de ser membres de Al-Qaeda i declarada organització terrorista. El nou president va entrar en contacte amb el GNT de Mogadiscio.
Pocs dies després Yusuf va conquerir Garowe i Ali Jama es va establir a Bossaso que fou ocupada també per Yusuf el 8 de maig del 2002. Ali Jama va romandre rebel fons el 17 de maig de 2003 quant es va acordar la pau i un repartiment de carteres entre ambdues forces. A finals d'any les forces de Puntland van atacar la regió de Sool, que en la seva major part estava controlada per Somaliland. La capital regional Las Anod, fou ocupada. D'altra banda l'influencia de Yusuf a Mudug era gran i s'estenia cap al sud a les zones dominades pel clan Hawiyya.
El 10 d'octubre del 2004 Yusuf fou elegit president de Somàlia amb un mandat fins el 2009, i va deixar la presidència de Puntland al vicepresident Abdi Hashi, fins que el 8 de gener del 2005 fou elegit president Mohammud Musse Hersi, àlies Adde.
