Secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya de Manresa
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Taula de continguts |
[edita] Els inicis (1977)
A començaments d'any, Conrad Planas i Ramon Borràs s'entrevisten amb Heribert Barrera. De Barcelona obtenen una llista d'antics militants de l'època de la República, per bé que, naturalment, ells ja en coneixen alguns i els seus familiars.
Dels primers contactes en neix una petita cèl·lula, que els permet constituir-se en Secció Local clandestina o il·legal, d'acord amb la legislació vigent encara en aquell moment. La formen les persones següents: Maria Arpa, Miquel Arpa, Ramon Borràs, Jacint Carrió, Maria Casajuana i Conrad Planas.
Moltes altres famílies mostren el seu suport, sobretot i molt important, econòmic, però la por encara els impedeix de sortir públicament. La seu de la Secció Local es situa a casa de la família Arpa. La presentació oficial -encara sense estar legalitzats- es fa el dia 24 de març de 1977 al pavelló del CB. Aleshores ERC ja ha crescut una mica en militància i Ramon Borràs fill organitza les JERC Al 15 juny del 1977.
ERC encara no ha estat legalitzada, per això es presenta a les eleccions espanyoles en coalició amb el PTE, amb el qual constitueixen el Front Electoral Democràtic. ERC aconsegueix 1 diputat. Durant aquest any ERC, juntament amb el PSAN, fa actes d'homenatge Selves i Carner, Francesc Marcet i Farreres i Duran.
[edita] L'expansió (1978-1980)
Juntament amb les seccions locals de Súria i Sant Vicenç el 1978 es constitueix la primera Federació Comarcal del Bages d'ERC. La seu de la Secció Local d'ERC es trasllada al carrer dels Esquilets.
El mes d'abril de 1979 se celebren les primeres eleccions municipals de la Transició. ERC presenta com a cap de llista de Manresa Conrad Planas. El resultat no és bo (ERC no aconsegueix cap regidor). Gairebé de manera immediata ingressa nova militància al partit.
Gran èxit d'ERC a les eleccions nacionals de 1980, al Parlament de Catalunya. El partit aconsegueix 14 diputats. Mor l'impulsor de les JERC, Ramon Borràs.
[edita] El cop d'Estat (1981-1984)
El 23 de febrer de 1981 hi ha el cop d'Estat de Tejero. Per a la gent gran del partit, allò és una comèdia preparada, ja que un veritable cop d'Estat es dóna a les sis del matí i no a les sis de la tarda. Són del parer que el cop s'ha donat per obligar a un canvi pactat. Així doncs, Fargas, Torrella, Piedrafita, Carrió i d'altres se'n van tranquils cap a casa, i carregats de raó. Els responsables del partit, Conrad Planas, Constantí Mas, Josep Boladeras i Carles Anguela van a l'Ajuntament. L'única precaució que es pren a ERC és la retirada del llibre d'actes i el registre de socis de la seu de la Secció Local.
A eleccions municipals del 1983, Constantí Mas i Conrad Planas encapçalen la llista d'ERC. La concentració de vots en el PSC esborra la resta de l'esquerra de la ciutat.
El 1984 ERC aconsegueix 5 diputats en les eleccions al Parlament de Catalunya.
[edita] L'Evolució (1987-1991)
A les eleccions municipals de 1987, ERC s'integra en la candidatura Esquerra Nacionalista de Manresa (ENM), formada per ERC, militants de Nacionalistes d'Esquerra i militants ecologistes i independents. Aquesta aposta es veu recompensada per l'èxit: Constantí Mas i Ignasi Perramon entren a l'Ajuntament, que ara passa a mans de CiU. L'èxit de l'ENM representa el ressorgiment d'ERC. En l'àmbit nacional, un nombrós grup de militants de l'esquerra independentista, provinents sobretot de la Crida i Nacionalistes d'Esquerra, entren a ERC. Àngel Colom i el manresà Josep Huguet són algunes de les incorporacions més destacades.
En les eleccions nacionals de 1988 ERC obté 6 escons de diputats.
Al Congrés Nacional del partit de 1989, celebrat a Lleida el mes de novembre, es produeix un canvi en la direcció i en la línia del partit. Àngel Colom es converteix en el nou secretari general del partit i ERC esdevé el referent de l'independentisme progressista del país.
El 1991 Carles Esclusa és escollit president de la secció local de Manresa. L'Esquerra Nacionalista de Manresa (ENM), que ara també compta amb el suport d'Alternativa Verda, es torna a presentar a les eleccions. La ciutadania premia la feina d'oposició constructiva feta durant quatre anys. La coalició obté tres regidors: Ignasi Perramon, Carles Esclusa i Magí Mas.
[edita] L'Escissió (1995-1999)
La progressiva consolidació d'ERC tant en l'àmbit local com nacional fan decidir a la direcció d'ERC-Manresa de fer el pas de tornar-se a presentar a les eleccions municipals de 1995 amb les sigles del partit. ERC augmenta en nombre de vots i conserva els tres regidors, que durant els quatre anys següents seran Ramon Fontdevila, Carles Esclusa i Magí Mas. Els resultats de les eleccions obren la possibilitat d'una coalició d'esquerres a l'Ajuntament. Per primer cop des del 1939, ERC torna a tenir responsabilitats de govern a la ciutat. Els nostres regidors s'encarreguen de les àrees de Cultura, Sanitat, Seguretat Ciutadana i Medi Ambient. En les eleccions nacionals, ERC aconsegueix situa 13 diputats al Parlament del Parc de la Ciutadella. Entre ells hi ha el manresà Josep Huguet.
El 1996 ERC recupera la seva representació al Parlament espanyol amb l'elecció de Pilar Rahola com a diputada per Barcelona.
El mes de novembre, Josep-Lluís Carod-Rovira és escollit nou secretari general després que Àngel Colom, Pilar Rahola i altres dirigents abandonessin el partit.
El 1997 Enric Aloy és elegit president de la Federació Setena d'ERC, que agrupa les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès.
El 1999 ERC torna a augmentar el percentatge de suport rebut en les eleccions municipals i es queda a pocs vots d'obtenir el quart regidor. Ramon Fontdevila, que repeteix com a cap de llista, és acompanyat en aquesta ocasió per Ignasi Perramon i Montserrat Selga. Cultura, Habitatge, Rehabilitació, Activitats i Medi Ambient són les regidories dirigides pels nostres representants. ERC obté quatre representants al Consell Comarcal del Bages, entre els quals, Ignasi Perramon. El president és el monistrolenc Agustí Redó. El mes d'octubre aconsegueix 12 diputats al Parlament de Catalunya, entre els quals hi ha Josep Huguet, que exerceix de portaveu del partit a la cambra.
[edita] L'actualitat (2000-2006)
El mes de gener del 2000 Joan Badia és escollit president de la Secció Local.
El 2002 Ignasi Perramon és el nou president del Consell Comarcal del Bages. Ramon Fontdevila és escollit cap de llista per a les eleccions municipals del 2003. ERC obté 4 regidors en les eleccions municipals, a només uns 200 vots d'obtenir el cinquè. Després de reeditar el pacte d'esquerres i nacionalista amb el PSC i ICV, el grup municipal d'ERC gestiona les àrees de Cultura, Habitatge i Rehabilitació, Medi Ambient i Esports.
El 2005 Josep Selga és elegit president de la Secció Local. Amb els resultats obtinguts en les últimes eleccions en les que ERC entrà al govern de la Generalitat, el manresà Enric Aloy passa a ocupar la Direcció General de Consum del govern català, i Joan Badia una subdirecció general del departament d'Educació. Més endavant, Josep Huguet ocupa la Conselleria de Comerç, Consum i Turisme.
