Tija
De Viquipèdia
La tija és un terme de la botànica que es refereix a la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles.
La tija pot prendre diferents peculiaritats. El tronc dels arbres és una tija lignificada i de grans dimensions. La canya, en canvi, és una tija aèria, fistulosa, balmada amb envans transversals als nusos, lignificada i de grans dimensions de les poàcies. Les tijes subterrànies s'anomenen rizomes.
Les tiges acostumen a ser de forma cilindrocònica i amb simetria radial.
Filogenèticament deriven del caulicle (petita tija) de l'embrió, i continua creixent a causa de l'activitat de l'àpex vegetatiu.
Des de la germinació tenen geotropisme negatiu i fototropisme positiu.
Les branques són tiges de segon ordre, i es formen a partir de les gemmes axil·lars.
Un nus és els punts on s'insereixen les fulles i l'entrenús la zona de la tija que es troba entre els nusos.
[edita] Estructura
- Primària: Apareix en les tiges joves composada de fora ca a dins per l'epidermis, l'escorça (amb col·lènquima cortical i parènquima cortical) i el cilindre central (constituït per la medul·la i els radis medul·lars, de parènquima medul·lar, i pels feixos liberollenyosos).
- Secundària:Es forma en les tiges de més d'un any amb creixement en gruix per l'acció dels meristemes secundaris. El càmbium origina internament lleny i externament líber. El fel·logen produeix súber cap a fora i fel·loderma cap a dins, i aquests dos teixits constitueixen el periderma, que substitueix l'epidermis.
- Transformada: En espina, en circell o en òrgans assimiladors (cladodis i fil·locladi)
- Tiges subterrànies: Formant un bulb, rizoma o tubercle.
