Yazdgard I
De Viquipèdia
Yazdgard I (conegut també com a Yazdegerd II o Izdegerdes, "fet per Déu"), va ser Rei de Pèrsia, del 399 al 421.
Yazdgard I era fill de Sapor III (rei del 383 al 388) i nebot de Bahram IV (del 388 al 399) al que va succeïr. Amb la seva esposa hebrea Soshkandukt van tenir dos fills: Bahram V (el seu futur successor) i Bahram II d'Àrmènia. Va ser un monarca inteligent, que va procurar alliberar-se del control dels magnats i els mags sacerdots.
Va viure en pau amb l'Imperi Romà d'Orient, motiu pel qual és molt apreciat pels historiadors romans. El mateix emperador Arcadi el va anomenar protector i tutor del seu hereu, el futur Teodosi II.
Va permetre als cristians tenir la seva pòpia organtizació, i durant el seu regnat van incrementar la seva influència a Pèrsia formant una Esglèsia semi-oficial. Algunes ciutats com Nisibis es van convertir senceres al cristianisme sota la influència del bisbe Marutas. Al final del seu regnat, Abdas de Susa va succeïr Marutas i va iniciar un conflicte amb els zoroastrians que va acabar amb l'incendi d'un temple de Zoroastre. Això va provocar la còlera del rei, més encara quan Abdas es va negar a reconstruir el temple. Yazdgard va decidir aleshores fer destruïr totes les esglesies de Pèrsia, desembocant en persecucions durante els seus últims quatre anys de regnat.
Aparentment va morir assassinat a Khorasan a mans de nobles perses, després d'un regnat de vint-i-dos anys.
| Precedit per: Bahram IV |
Monarques sassànides 399–421 |
Succeït per: Bahram V |
