Güella
De Biquipedia
| Ovis aries | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Churra Tensina |
||||||||||||||||||
| Estato de conserbazión | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| Clasificazión zentifica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| Nomenclatura binomial | ||||||||||||||||||
| Ovis aries | ||||||||||||||||||
| Linnaeus, 1758 |
Ra Güella ó Gualla (Ovis aries (L., 1758) Obella en es charres orientals, ye l'espezie més común d'o chenero Ovis. Ra güella ye un remugant que esziende probablement d'es muflons d'as montañas d'oriente meyo, Israel y sud-ueste Asiatico.
Tradizionalment, ras güellas s'han nombrato d'aucorde con ras suyas trazas de mida, sexo y edat, y en aragonés tenimos muitas denominazions diferenz ta istos animals. Asinas, es masclos adultos son clamatos mardans (mardanos) ó carners (carneros), ras femallas adultas güellas de normal, mais cuan son buenas libradoras ó añeras cuan es suyos corderez no escapan guaire.
Es chobens (pre-adultos que encara no crían) se claman mediers ó meyeros, encara que á ro caso d'es masclos también se'ls clama borinotes en referenzia á ra suya tendenzia ta tozear cualsiquier autro animal que lis-ne pase amant, estando á sobent muito comprometedors en ista edat.
Es chicolons se claman corders ó chainos, encara que como totas ras denominazions anteriors poderían bariar d'una redolada ent'autra.
[editar] Bariedaz
En Aragón tradizionalment se n'empregaban dos bariedaz prenzipals:
Churras: en es Perineus, ras güellas yeran més laneras y chicotas que en ra tierra baixa, y perteneziban ent'o que güei clamamos razas Churras. Un buen exemplo d'isto son ras güellas d'a raza Churra tensina, raza que s'azepta que ye endemica d'Aragón.
Ras churras pirinencas tienen ra lana blanca pero as garretas neras, con no pocas begadas partis d'a cara (espezialment arredol d'es güellos y boca) de color nera.
En ra tierra baixa, en cambeo, se-bi troban güellas Merinas, més grans y que fan més carne que ras montañesas, pero que no s'adaptan tan bien como ras churras á ras condizions d'as bals pirinencas. Istas güellas no son exclusibas d'Aragón, sino que se'n troban á totas ras planas d'a Peninsula Iberica.
Istos animals, més robustos, pueden minchar d'entre es rastrollos de dimpués d'a siega ó autros produtos bechetals con més fazilidat que no ras churras, y yeran empregados en ras antigas migrazions transhumantes d'entre ra tierra baxa y es Perineus. Ye per ixo que dimpués d'as añadas, muitas trazas d'as dos razas s'han barrechado ta trobar nuebos animals més adaptables t'as dos formas de bida. Güei ne son pocos es rematos que no tién d'entre es suyos animals güellas que amuestren carauteristicas d'es dos grupos razials.
Fuera d'istas dos güellas d'Aragón, en ro mundo se'n sabe de més de 800 bariedaz diferenz de güellas.
