Telescòpi espacial Hubble
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
||||
|---|---|---|---|---|
 |
||||
| Lo telescòpi espacial Hubble vist de la Naveta espaciala Discovery pendent la segonda mission de mantenença del telescòpi, STS-82 | ||||
| Organizacion | NASA, ESA | |||
| Domeni | optica | |||
| Orbit | 600 km (periòde : 100 min) | |||
| Lançament | 24 d'abril de 1990 | |||
| Extraccion | prevista en 2010 | |||
| Massa | 11.000 kg | |||
| Autres noms | HST | |||
| Programa | Grands observatòris | |||
| Pagina web | http://hubble.nasa.gov/ | |||
| Caracteristicas fisicas | ||||
| Tecnologia | telescòpi de reflector | |||
| Diamètre | 2.4 m | |||
| Susfàcia | a l'entorn de 4.3 m2 | |||
| Focala | 57.6m (189 ft) | |||
| Instruments | ||||
| NICMOS | camèra e espectromètre | |||
| ACS | survey camera | |||
| WFPC2 | camèra de camp larg | |||
| STIS | espectromètre e camèra (en pana) | |||
Lo Telescòpi espacial Hubble (HST segon sas siglas anglesas) es un telescòpi robotic localizat sus las broas exterioras de l'atmosfera, en orbita circulara a l'entorn de la Tèrra a 593 quilomètres en dessús del nivèl de la mar, amb un periòde orbital d'entre 96 e 97 minutas. Foguèt enviat en orbita lo 24 d'abril de 1990 dins un projècte comun de la NASA e de l'ESA (Agéncia Espaciala Europèa). Lo telescòpi pòt obtenir d'imatges amb una resolucion espaciala major de 0,1 segondas d'arc.
L'avantatge de tenir un telescòpi mai enlà de l'atmosfèra ven principalament del fach qu'aital se pòdon anequelir los efieches de la turbuléncia atmosferica venent possible d'aténher lo limit de difraccion coma resolucion optica de l'instrument. A mai l'atmosfèra absorbís grandament la radiacion electromagnetica dins cèrtas longors d'onda, mai particularament dins l'infrarroge en demesir la qualitat dels imatges e en impossibilitar l'aquesiment d'espèctres dins cèrtas bendas caracterizadas per l'absorpcion de l'atmosfèra terrèstra. Los telescòpis terrèstres se veson tanben afectats per de factors meteorologics (preséncia de nívols) e la pollucion luminosa ocasionada per las grandas estructuras urbanas, çò que fa mermar las possibilitats de situacion de telescòpis terrèstres.
[Modificar] Descripcion tecnica
L'unitat a un pes d'aperaquí 11.000 kg, es de forma cilindrica e a una longor de 13,2 m e un diamètre maximal de 4,2 mètres. Lo còst del telescòpi arribèt (en 1990) a 2.000 milions de dolars US. Al començament un defècte dins lo poliment del miralh primari del telescòpi produsiguèt d'imatges leugièrament desenfocades per encausa d'aberracions esfericas. Encara que esta fallada va ser considerat en el seu dia com una important negligéncia importanta per part del projècte la primièra mission de servici al telescòpi espacial poder installar un sistema de correcció òptica capabla de corregir lo defècte del miralh primari aconseguint-se las especificacions de resolucion previstas al començament.
Lo telescòpi es un reflector de dos miralhs, que lo principal ten 2,4 mètres de diamètre. Per l'exploracion del cel incorpora diversos espectròmetres i tres cameres, una de camp estret per a fotografiar zones xicotetes de l'espai (de brillantor dèbil per la seva llunyania), una altra de camp ample per a obtenir imatges de planetes i una tercera infraroja.
Per la generacion d'electricitat se fan servir dos panèls solars que alimentan las cameres, los quatre motors emplegats per orientar e estabilizar lo telescòpi e los mecanismes de refrigeracion de la camera infrarroja e l'espectromètre que trabalhan a -180 ºC.
Dempuèi son lançament, lo telescòpi a recebut diverses visitas dels astronautas per tal de corregir d'errors divèrsas de foncionament i instal·lar equip addicional. A causa del fregament amb l'atmosfèra (molt tènue a eixa altura), el telescopi va perdent velocitat molt lentament, de manera que cada vegada que és visitat, el transbordador espacial ha d'espentar-lo a una òrbita lleugerament més alta. D'aquesta manera, s’aconsegueix mantenir l'òrbita, que havia sigut alterada pel fregament.
La mission seguenta de manteniment, la quinta, prevista inicialament per 2006 foguèt annulada. Amb ella, èra previst que Hubble aconseguirà la fin de sa vida utila en 2010, 5 anys més tard del que preveu. La fin de Hubble, per tant, és incert, ja que depen de la vida dels giroscòps, batariás e la frenada atmosferica. La NASA prevei de lançar en 2012 un telescòpi de novèla generacion per tal de lo remplaçar.
[Modificar] Descobèrtas principalas
- Hubble a porgit d'imatges impressionants de la collision de la comèta Shoemaker-Levy 9 amb Jupitèr en 1994.
- Los imatges obtenguts amb lo telescòpi an porgit de pròvas de l'existéncia de planetas qu'orbitan d'autras estelas.
- Un cèrt nombre de las observacions qu'an menat al modèl actual de l'univèrs en expansion s'obtenguèron amb aqueste telescòpi en inclure de fòrtas evidéncias favorablas a l'existéncia de la matèria fosca de l'univèrs.
- La teoria que la part màger de las galaxias cabisson un trauc negre dins son nuclèu es estat parcialament confirmada per d'observacions nombrosas.
- En decembre de 1995, la camera de Camp Prigond de Hubble fotografièt una region de la talha d'una entre trenta milions de parts de l'aira del cèl que conten divèrses milierats de galaxias. Un imatge semblant de l'emisfèri sud se prenguèt en 1998 apreciant-se notables similituds entre ambedós, çò qu'a enfortit lo principi que postula l'isotropia de l'Univèrs (valent a dire, que l'estructura de l'Univèrs es independenta de la direccion ont se pòrte l'agach).
