Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí
De Viquipèdia
Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí (en àrab الحر بن عبد الرحمن الثقفي, al-Ḥurr ibn ʿAbd ar-Raḥmān aṯ-Ṯaqafī), conegut a les cròniques llatines com Alaor, valí de l'Àndalus (716-719).
El valí d'Ifríqiya, Muhàmmad ibn Yazid al-Quraixí, el va nomenar el 716 valí de l'Àndalus, a on es va dirigir acompanyat per 400 notables ifriqís, els primers d'aquesta regió que es van instal·lar a la Península.
Va fixar la capital a Còrdova, condició que ja no perdria fins a la desaparició del califat cordovès.
A la primavera del 717 va iniciar la campanya anyal, marxant contra la Tarraconense oriental, on alguns magnats gots es van sotmetre ràpidament. Llavors va remuntar l'Ebre i va sotmetre diverses ciutats, entre elles Pamplona.
Sembla que el 718 va tornar a marxar contra els gots de la Tarraconense i l' historiador Al-Maqqarí narra que Al-Hurr va conquerir Bàrcino i que també va ser ell qui va atacar i destruir Tàrraco, cosa que va obligar a fugir-ne el bisbe Pròsper i els seus companys més pròxims cap a Itàlia (tanmateix, sembla que els historiadors moderns s’inclinen més per atribuir aquest episodi a la campanya de Mussa ibn Nussayr de l'any 713). Fos com fos, els magnats gots lleials al rei got Ardó fugiren cap a Septimània o cap a Ifranj, nom que els àrabs donaven al regne dels Francs, on foren coneguts com els hispani, que desprès tindran un gran paper en l’establiment del domini franc a les seves regions d’origen al sud dels Pirineus.
A la primavera del 719 Al-Hurr va ser substituït per As-Samh al-Khawlaní, enviat directament pel califa Sulayman.
| Precedit per: Ayyub ibn Habib al-Lakhmí |
valí de l'Àndalus 716–719 |
Succeït per: As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní |
