Alfons VI de Lleó
De Viquipèdia
Alfons VI de Lleó, anomenat el Valent ( 1040 - Toledo 1109 ), rei de Lleó (1065-1072) i (1072-1109), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Castella (1072-1109).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill segon del rei de Castella Ferran I i la reina de Lleó Sança I. A la mort del seu pare els tres germans mascles es repartiren el regne: així Alfons fou nomenat hereu del regne de Lleó mentre el seu germà Sanç II de Castella ho fou del regne de Castella i l'altre germà, Garcia I de Galícia ho fou del regne de Galícia.
[edita] Ascens al trons
Alfons s'hagué d'enfrontar molt aviat amb els dessitjos expansionistes del seu germà Sanç. La pau tant sols va durar mentre va viure la seva mare, la reina Sança I de Lleó, però a la seva mort el 1067 van començar les disputes.
Sanç II no va acceptar el testament que el seu pare havia deixat i va voler apoderar-se dels territoris dels seus dos germans. Així doncs, va desposeïr fàcilment el seu germà Garcia I de Galícia, i després de les batalles de Llantada el 1068 i de Golpejera el 1072, Alfons és fet presoner pel seu germà Sanç, el qual es fa així amb la corona lleonesa durant l'any 1072.
Alfons fou empresonat a la ciutat de Burgos, d'on aconsegueix fugar-se gràcies a l'ajuda i protecció del reietó de la taifa de Toledo. L'assassinat de Sanç II a mans del noble Vellido Dolfos a la ciutat de Zamora li va permetre recuperar el tron de Lleó i reclamar com a propi el de Castella, al no tenir Sanç II descendents.
En aquests moments se situa la llegenda de la jura exculpatòria, que Alfons VI va realitzar davant El Cid a la l'església de Santa Gadea de Bugos, per la seva possible participació en la mort de Sanç II. Aquests fets van ser aprofitats pel germà menor Garcia per recuperar el tron de Galícia, però que tornà a perdre l'any següent, el 1073, sent deposat i empresonat de per vida al castell de Luna, morint el 1090.
[edita] Expansió territorial
A partir d'aquest moment Alfons VI es va dedicar a engrandir el seus territoris en detriment dels musulmans. El 1076, a la mort del rei Sanç IV de Navarra es va annexionar els territoris actuals del País Basc i adoptant l'any següent el títol d'Emperador.
Mitjantçant el sistema de les pàries va aconseguir que la major part dels regnes de taifes musulmans fossin els seus tributaris.
El 25 de maig de 1085 va conquerir Toledo aprofitant la reclamació del seu antic aliat contra un usurpador del tron. Amb aquesta conquesta el rei castellano-lleonès es va titular Emperador de les dues religions i els seus dominis es van estendre fins el riu Tajo, cosa que permeté l'amenaça constant de les taifes cordoveses, sevillanes i granadines.
Davant aquesta circumstància, els reis de les taifes van demanar ajuda als almoràvits, que van desembarcar a la pensínsula el 1086. A la batalla de Sagrajas (Badajoz), l'emir almoràvit Yusuf ibn Tasfin va aconseguir vèncer el rei Alfons VI. Els musulmans van assetjar diverses vegades la ciutat de Toledo, però no van aconseguir conquerir-la.
[edita] Obra cultura
En el terreny cultural Alfons VI va fomentar la seguretat del Camí de Santiago i va impulsar la introducció de la reforma del císter als monestirs castellano-lleonesos.
El monarca va substuir la litúrgia mossàrab o toledana per la romana.
[edita] Últims anys de regnat
Els últims anys de regnat, Alfons VI va intentar impedir, sense èxit, que els almoràvits aconseguissin consolidar el seu poder al sud de la península. Els regnes taifes del sud, així com el de Dènia, van ser ocupats i van derrotar novament el rei castellà a la batalla d'Uclés el 1108, on va morir el seu fill mascle Sanç Alfónsez.
[edita] Núpcies i descendents
El 1069 es casà en primeres núpcies amb Agnès d'Aquitània, filla del duc Guillem d'Aquitània. El 1077 es divorciaren per consanguineïtat.
El 8 de maig de 1081 es casà amb Constança de Borgonya, filla de Robert I de Borgonya. D'aquest matrimoni en nasqueren:
- la infanta Urraca I de Castella (1080-1126), comtessa de Castella i reina de Lleó
- la infanta Elvira de Castella, morta jove
El 1093 es casà amb Berta de Borgonya, filla de Guillem I de Borgonya. No tingueren fills.
Vers el 1098 es tornà a casar amb Isabel de Sevilla, vídua del príncep Al Mamun de Sevilla. D'aquest matrimoni en nasqueren:
- l'infant Sanç Alfónsez (1098-1108), hereu fins a la seva mort a la batalla d'Uclés
- la infanta Sança de Castella, casada el 1120 amb Rodrigo de Lara, comte de Liébana
- la infanta Elvira de Castella (v 1100-1135), casada vers el 1118 amb Roger II de Sicília
Va tenir diversos fills il·legítims de la seva amistançada Ximena Núñez, entre ells:
- Teresa de Lleó (1070-1130), casada el 1094 amb Enric de Borgonya, comte de Portugal
- Elvira de Lleó (v 1082-1151), casada el 1094 amb Ramon IV de Tolosa
Alfons VI va morir a Toledo el 29 de juny de 1109 sent enterrat al Monestir de Sahagún (Lleó)
| Precedit per: Sança I amb Ferran I |
Rei de Lleó 1065–1109 (a mans de Sanç II el 1072) |
Succeït per: Urraca I de Castella |
| Precedit per: Sanç II |
Rei de Castella 1072–1109 |
|
| Precedit per: Garcia I |
Rei de Galícia 1071-1072 |
Succeït per: Garcia I segona vegada |
