Andrea del sarto

De Viquipèdia

'Andrea dell’ Sarto'

Florencia, 16 de juliol de 1486 - 21 de gener de 1531.

Fill d’un filador (a Italia Sarto) anomenat Agnolo di Francesco i de Costanza di Silvestro, també filla d’un filador, als set anys passà a ser aprenent d’un pintor anomenat Gian Barile que, al veure els seus grans progressos l’envià al taller de Piero de Cosimo. Del 1508 son les seves primeres obres, inspirades directament en els pintors que li resultaven més familiars a ell i al seu amic Francesco Franciabigio Els frares del convent de la Annunziata, per completar els frescs comencats al 1460 per Alessio Baldovinetti i continuats per Cosimo Rosselli, que no els va terminar. Al 1509, encarregaren a Andrea cinc histories de miracles de San Felip Benizzi, que va finalitzar l’any següent. Aquests frecs son de carácter molt descriptiu, sembñants a l’estil de Ghirlandaio a l’esglèsia de la Santa Trinitat i de Santa Maria Novella, pero renovats pel que fa al llenguatge, que es decanta més per una atmosfera propera a Leonardo i amb un ritme més dinàmic.

Es creu que va viatjar a Roma vera al 1510, el que li habria permés coneixer els desenvolupaments pictòrics de Rafael en l’adoració dels reig mags, 1511 i en El naixament de la verge, 1514. el seu llenguatge formal, d’una narrativa pròpia del Segle XV, s’enriqueix amb les matitzades atmosferes i els estilismos propis de Leonardo i Rafael. El gran nombre de dibuixos del periode següent, li van donar la fama. Molt atent als ensenyaments de Miquel Àngel, a la singularització de la imatge plàstica com a Verge amb Nen i Sant Joan nen de la Galería Borghese, junt amb els escorços de la cara del nen i del braç tens de Sant Joan, representats en un dinamismo frenètic accentuat per la freda composició dels colors.

Al 1514 comença a treballar en els frescos monocromes del claustre Scalzo De Florencia, que completarà, amb moltes interrumpcions, al 1526: una llarga experiencia que travessa tota la seva obra.

Si la monocromía transmeteix un diseny concebut com baixrelleu, també la Verge de les arpies de la Galería dels Uffizi, del 1517,

també té clares referències a Fra Bartlomeo, representat com 

escultura. En una furnicula, la Verge apareéis com una escultura sobre pedestal, tot a les fosques. A finals de 1517 o principis de 1518 es casà amb Lucrezia del Fede, vidua des de setembre de 1516 de Carlo di Domenico Berrettaio. Es dedicà la retrat de forma esporàdica. aquest era un gènere molt llunyà a les disposicions d’Andrea, més propens a l’articulació complexa de la figuració.com en el Retrat de Dona del Prado de Madrid on es veu el retrat de la seva dona i en el retrat d’escultor de Londres on hi ha qui veu al seu amic Jacopo Sansovino, o inclos a Baccio Bandinelli.

Vers al Maig de 1518 viatja a França, invitat por Francesc I, pel que ja habia fet a Florencia Verge amb nen,Santa Isabel i Sant Joan nen, ara al Louvre, i altres obres avui perdudes. El llenç te una qualitat pictorica propera al guix, senyal de la crisi en la que els seus conemporanis, Rosso Fiorentino i Pontormo s’iinclinaràn vers les deformacions manieristes, mentre que Andrea, un cop esgotada la seva vena original, s’inclina per la reelaboració de motius antics, confiats frequentment al seu taller. Torna a Florència al 1520. Renova les tradicionals imatges de les Pietas florentines en les compicions de Viena i del Palau Pitti, aquesta última pintada per les monges de Sant Pere de Luco, a Mugello, on Andrea s’havía refugiat al 1523 per tal de fugir de l’ epidemia de pesta i que s’inspirava en la Pietat de Fra Bartolomeo. A la Verge de la Scala, la atenció del pintor es centra en la definició d’un progresiu rigor en la composició, reafirmant els efectes de la monumenta- litat compositiva, que expresan en les figures una naturalessa substancial.

traduccio andrea del sarto en castella de la wikipedia.