Comtat d'Alvèrnia

De Viquipèdia

Escut del Comtat d'Alvèrnia

El comtat d'Alvèrnia (en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751). S'incorporà a la corona el 1663.

Taula de continguts

1 Història
2 Llista de comtes d'Alvèrnia
3 Llista de vescomtes després comtes
4 Llista de Ducs d'Alvèrnia
5 Llista de comtes del Delfinat d'Alvèrnia o Delfins d'Alvèrnia

[edita] Història

Regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751). El 751 es va instal·lar a França la dinastia carolíngia i Alvèrnia va passar a formar part del regne d'Aquitània. El segle IX el comtat va esdevenir hereditari i al mateix van assolir poder temporal els bisbes de Clarmont. També hi va haver vescomtes a Clarmont.

El primer comte del que se’n sap alguna cosa fou Guerí, que s’identifica amb un Guerí de Provença comte d'Arles que desprès (844) fou també comte de Autun. Guerau, el següent comte, era fill de Teodoric (possible germà de Guillem I de Tolosa) i nebot de Teuduí d'Autun. Guillem fou el seu germà i successor. El següent comte fou Bernat, de genealogia no determinada; Guillem II era fill del comte Acfred de Rasès i Carcassona probablement un legitimista; el va succeir Esteve el 862 i el 863 degué ser destituït per participar en una revolta, i a la reorganització de comtats del 864 va ser donat a Bernat Plantapilosa. El seu fill Guillem III el Piadós el va succeir iniciant la línia hereditària.

Al morir Guillem III el va succeir el seu nebot Guillem II el jove, el fill d'Acfred de Rasès però pel dret de la seva mare Adelinda, germana de Guillem III, que fou així comte per segona vegada. Va morir el 926. El seu germà Acfred II el va succeir i va morir sense successió dos anys mes tard. El comtat va passar a Ebles I Manser, comte de Poitou i Duc d'Aquitània, fill (bastard) de Ranulf o Rainulf II (que uns fan fill de Rainulf I de Poitou i altres fill de Bernat de Gòtia; cal esmentar que Rainulf I fou fill de Guerau, comte d'Alvèrnia mort el 841). Ebles va ser deposat el 834 pel rei Raül de França, que va donar el comtat d'Alvèrnia a Ramon III Ponç de Tolosa. No obstant Guillem va conservar el títol de duc d'Aquitània que va transmetre al seu fill Guillem III Cap d’estopa, i que va recuperar Alvèrnia a la mort del comte tolosà. Guillem III va morir el 963 i altra cop el comtat va tornar a estar en litigi amb Tolosa on era comte Guillem IV Tallaferro.

Després de la mort de Bernat Plantapilosa comença a esmentar-se el nom d’alguns vescomtes que regien el contat per absència del comte. El primer fou Armand i la seva nissaga va arribar a ostentar el títol comtal a mesura que els comtes van anar perdent poder mes ocupats en els afers de Poitou i Tolosa. Armand va tenir dos fills, Robert, que va portar el títol de vescomte d’Alvèrnia, i Matfred, que va rebre la senyoria de Thiern i fou el seu primer vescomte (vegeu Vescomtat de Thiern). Segurament ja abans del 1000 el vescomte Guillem d'Alvèrnia, de la línia de Robert, va assumir el títol de comte. La seva nissaga es va trencar el 1155 quant el comte Guillem VIII el jove va ser enderrocat pel seu oncle Guillem IX el vell, però va poder mantenir una part del comtat (Beaumont, Chamaliers i Montferrand principalment). Si be se’ls anomena sovint comtes de Clarmont, es tendeix a evitar aquesta denominació per no confondre aquesta branca comtal amb la dels comtes de Clermont-en-Beuvaisis o amb els comtes-bisbes de Clarmont. Els comtes de Clarmont van ser reconeguts el 1302 com a Delfins d'Alvèrnia. El 1209 el rei de França va apropiar-se de força territoris a l'Alvèrnia, les anomenades Terres d’Alvèrnia, que van ser concedides en feu a un fill del rei al segle XIII però de fet van pertànyer a la corona fins el 1360 en que foren erigides en el Ducat d’Alvèrnia per a Joan I duc de Berry i que va passar també als Borbó per matrimoni fins que el 1527 va retornar a la corona per sentencia de confiscació contra el conestable.

El 1209 el rei, que havia rebut l’ajut del bisbe de Clarmont Robert I (1195-1227) per ocupar les Terres d'Alvèrnia, el va premiar amb l’atorgament del feu de la ciutat de Clarmont, incorporat a la senyoria eclesiàstica.

El segon delfí, anomenat Delfí o Robert, va heretar de la seva mare Hugueta filla d'Arquimbald V vescomte de Comborn, el comtat de Montferrand. Aquest comtat va anar a parar desprès a Caterina, filla de Guillem VIII, casada amb Guixard de Beaujeu. Beraud II el gran va ser comte consort de Sancerre pel matrimoni amb la comtessa Margarida (senyora a mes a mes de Sagonne, de Mermande, de Charenton, de Meillant i de Faye-la-Vineuse) filla del comte Joan III de Sancerre. Va succeir a Beraud II el seu fill (d’un segon matrimoni) Beraud III el 17 de gener de 1399; el 1419 va heretar de la seva madrastra, Margarida, el comtat de Sancerre i les senyories però no pel dret de Margarida sinó per el de la seva germana per part de pare Anna (que fou la filla única de Margarida), morta el 1417 sense successió. Va morir el 28 de juliol de 1426 i no va deixar mes que una filla anomenada Joana que va aportar el Delfinat a la casa de Borbó i finalment va passar a la corona el 1663.

[edita] Llista de comtes d'Alvèrnia

Victorí 479-488
Apollinar c. 506
Hortensi de Nèustria c. 527
Becco c. 532
Sigibald c. 533
Hortensi c. 534
Ebodi c. 540
Jordi c. 545
Britià c. 550
Firmí c. 555/558
Salusti (duc) c. 558-560
Firmí (segona vegada) 560-571
Venerand c. 580
Nicet I (duc i comte) c. 585
Nicet II c. 585
Eulali (duc) 585-590
part d'Austràsia 592-595
part de Borgonya 595-612
part d'Austràsia 612-639
Bobó de Nèustria 639-656
Hèctor de Nèustria c. 656-675
Bodiló d'Austràsia c. 675
Calmini de Nèustria c. 675
Genèsi c. 685
Heribert de Nèustria c. 695
part de Nèustria c. 700-751
Ithier c. 751-758
Desconegut 758-760
Blandin 760-763
Khilping 763-765
Bermond 765-778
Icterí 778-?
Desconeguts ?-819
Guerí 819-839
Guerau 839-841
Guillem I 841-846
Bernat I 846-858
Guillem II el Jove 858-862 (Duc d'Aquitània)
Esteve 862-863
Bernat II (Bernat Plantapilosa) 864-886
Guillem I (III) el Piadós 886-918
Guillem II el jove (segona vegada) 918-926
Acfred de Carcassona-Rasès 926-928 (duc d'Aquitània)
Ebles Manser 928-934 (duc d'Aquitània)
Ramon III Ponç de Tolosa 934-950
Guillem III d'Aquitània 950-963
Guillem IV Tallaferro de Tolosa 963-c. 979
Guillem IV braç de ferro de Poitou c. 963-994

[edita] Llista de vescomtes després comtes

Vescomtes:

Armand de Clarmont després de 886-?
Robert I (fill) ?-?
Robert II el jove (fill) ?-?
Robert III (fill) ?-?
Guiu I (germà) ?-989
Guillem V (germà) 989-1016 (vescomte i després comte)

Comtes:

Robert I (fill) 1016-1032
Guillem VI (fill) 1032-1064
Robert II (fill) 1064-1096 (titulat també comte de Gavaldà probablement per la reclamació d’aquest comtat per part de la seva muller Berta de Roergue)
Guillem VII (fill) 1096-1136
Robert III (fill) 1136-1143
Guillem VIII el jove (fill) 1143-1155, (enderrocat va mantenir el territori anomenat Delfinat d'Alvèrnia)
Guillem IX el vell 1155-1182 (usurpador, fill de Guillem VII)
Robert IV (fill) 1182-1194
Guillem X (fill) 1194-1195
Guiu II (fill) 1195-1209 (1224) (confiscada una part amb la que es crearà el 1360 el ducat d'Alvèrnia)
Guillem XI (fill)1224-1247
Robert V (fill) 1247-1277 (comte de Bolònia)
Guillem XII (fill) 1277-1279 (comte de Bolònia)
Robert VI (fill) 1279-1317 (comte de Bolònia)
Robert VII (fill) 1317-1325 (comte de Bolònia)
Guillem XIII (fill) 1325-1332 (comte de Bolònia)
Joana I 1332-1360 (comtessa de Bolònia)
Felip de Borgonya (III de Salins) 1338-1346
Joan (Joan II de França) 1350-1360
Felip I (duc de Borgonya) 1360-1361
Joan I 1361-1386 (fill de Joana) (comte de Bolònia)
Joan II 1386-1394 (fill) (comte de Bolònia)
Joana II 1394-1422 (comtessa de Bolònia) (filla)
Joan de Berry 1394-1416
Jordi de la Tremoille 1416-1422
Maria I 1422-1437 (comtessa de Bolònia) (filla de Joan I)
Bertran (IV) de La Tour (espòs)
Bertran (V) de La Tour 1437-1461 (fill)(comte de Bolònia)
Bertran (VI) de La Tour 1461-1494 (fill)(comte de Bolònia)
Joan III de La Tour 1494-1501 (fill) (comte del Lauraguès)
Anna (filla) 1501-1524 (co comtessa de la Tour d’Alvèrnia i Lauraguès)
Margarida o Magdalena (germana) 1501-1519 (co comtessa de la Tour d’Alvèrnia i Lauraguès)
Catalina de Mèdici (filla) 1524-1589
Carles (duc de Lorena) 1589-1606
Margarida 1606-1610
a la corona francesa 1610

[edita] Llista de Ducs d'Alvèrnia

corona francesa 1209-1226
Alfons Capet 1226-1271 (comte de les Terres d'Alvèrnia, fill de Lluís VIII de França)
corona francesa 1271-1360
Creació del títol ducal 1360
Joan I de Berry 1360-1416
Maria I (filla) 1416-1425
Joan I de Borbó 1416-1425 (espòs)
Carles I de Borbó (fill) 1425-1456
Joan II de Borbó (fill) 1456-1488
Carles II de Borbó (germà) 1488 (cardenal)
Pere II de Borbó (fill de Carles I) 1488-1503
Susanna de Borbó (filla) 1503-1521
Carles III el conestable de Borbó-Montpensier (espòs) 1505-1527
a la corona francesa 1527-1757
Carles-Felip 1757-1789 (nominal fins 1824)