Guerra llatina
De Viquipèdia
La guerra llatina fou un conflicte entre llatins i romans. Els ciutadans llatins de les ciutats aliades exigien els mateixos drets que els ciutadans romans però la petició fou rebutjada (341 aC) i es van revoltar.
Tit Manli Torquat, cònsol el 340 aC, va triomfar diverses vegades (entre elles a Veseris i Trifanum) però la revolta es va estendre. El senat va donar la dictadura a Luci Papiri Cras II. La lluita fou favorable als romans. El 338 aC els cònsols Gai Maeni i Lluci Furi Camil van completar la feina: Maeni va derrotar als llatins a Pedum i va ocupar la ciutat en la darrera acció rellevant de la guerra.
La lliga llatina fou dissolta i algunes ciutats van perdre bona part del seu territori quan no la independència. Es van crear algunes colònies militars. Antium, dels volscs, aliats dels llatins, fou també ocupada pels romans dominant de fet als volscs, i tot seguit als àusons i als privernats (els volscs de Privernum) reforçant el poder romà. Els samnites, ara aliats romans, van destruir en aquest temps Sora i Fregellae, ciutats dels volscs, i van amenaçar a Fabratèria.
