De Viquipèdia
| Detalls personals |
|
 Nens a la platja, de Joaquim Sorolla
 |
Aquest usuari té grans coneixements d'Història.
|
 |
Aquest usuari té grans coneixements de Geografia.
|
 |
Aquest viquipedista no perd el temps amb els trolls. |
 |
Aquest usuari no és un administrador ni ho vol ser. |
 |
Aquest viquipedista ha viatjat fins a París, Espanya, Euskal Herria, Andorra, Lisboa, Suècia, Anglaterra, Finlàndia, Balcans, Dinamarca, Noruega, Holanda, Bèlgica, Polònia, Croàcia, Itàlia, Letònia, Lituània, Estònia, Tunísia i Colòmbia. |
Idiomes
| es-4 |
El nivel de este usuario corresponde al de un hablante nativo de español. |
Aficions, opinions, gustos...
 |
Aquest usuari és ateu. |
 |
Aquest viquipedista prefereix el temps calorós. |
 |
A aquesta viquipedista li encanta la música rock.
|
|
Guerau (1986 - ?), he nascut a Cerdanyola del Vallès però m'he criat a la bella ciutat d'Olot (Garrotxa). Actualment estic estudiant història a la UAB i, excepte els caps de setmana, torno a viure a la ciutat que em va veure néixer. És des d'aquí, a través d'un ordinador portàtil i amb la connexió del veí, on participo a la Viquipèdia i aporto el que humilment puc i sé.
[edita] Qui soc?
Vaig néixer el 15 de juny de l'any 1986 a Cerdanyola del Vallès. Als sis anys vaig marxar a la Garrotxa, on m'instal·laria fins avui. Tot i que em sento olotí, mai he deixat d'estimar la meva ciutat natal, on per qüestions familiars m'hi he desplaçat sovint. Recentment m'he instal·lat a les golfes de casa dels meus avis, a Cerdanyola, per tal de poder seguir els meus estudis a la UAB. És en aquest espai físic on participo a la Viquipèdia. En el meu temps lliure em dedico a escoltar música mentre escric a la Viquipèdia o jugo al Dicewars. Haig d'admetre que tinc poc temps lliure, però sempre l'acostumo a esgarrapar de la nit. Si, ho admeto: soc noctàmbul. Ho podeu comprovar mirant les hores en que edito els artícles...
[edita] Aficions
Apart de la Viquipèdia que, a poc a poc, m'absorveix més temps; tinc altres aficions i/o "hobbies". Us faré un petit recull del que m'apassiona amb l'ànim de trobar complicitats.
Em considero cinèfil tot i que em resta un gran camí a recórrer. Soc un seguidor del neorrealisme italià amb figures tant excepcionals com Luchino Visconti amb, sobretot, [[Mort a Venècia]] i [[La caiguda dels Déus]] i Pier Paolo Pasolini amb la delirant i demencial [[Saló o els 120 dies de Sodoma]] o el melodrama suburbà de [[Mamma Roma]]. Els dos directors, de generacions diferents, temàtiques diferents i estils diferents centren les seves obres a la recerca dels costats més obscurs i amagats de la psicologia humana. Pasolini ens mostra la cara més sàdica, perversa i torturada; Visconti posa accent en les contradiccions, l'autoengany i la hipocresia. M'agrada el cinema reflexiu, el que transmet sensacions, opinions, sentiments i passió a través de les imatges. Em declaro fan incondicional del cinema nòrdic, bàsicament Ingmar Bergman, que des del meu punt de vista invita a la reflexió a través de pel·lícules bellíssimes, molt acurades i treballades al detall, on es desenvolupen històries a vegades surrealistes; on la realitat i la ficció es confonen (Fanny i Alexander). També em mereixen admiració Bernardo Bertolucci, Federico Fellini, Werner Herzog, Carl Theodor Dreyer i el francès Louis Malle amb la preciosa Au revoir les enfants (Adéu nois).
Pel que fa al cinema nord-americà, em quedo, més que amb directors, amb pel·lícules concretes. Sense desmerèixer mestres com Stanley Kubirck, John Ford i Francis Ford Coppola; sempre he pensat que el cinema americà ha estat i està molt per sota de l'europeu (en termes generals) tot i disposar de productores infinitament més riques i poderses. Lligats a les lleis del mercat, la espectacularitat i la simplificació han reduït el cinema en una simple exhibició d'actors famosos i efectes especials. Destaco pel·lícules com [[Apocalyspe now]] i [[El padrí]] de F.F. Coppola; Paths of glory, Telèfon vermell viatjem cap a Moscou, The Shining i [[La taronja mecànica]] de Kubrick. Mereix un especial esment Casablanca", un clàssic indiscutible i d'una qualitat indubtable.
Un resum ràpid i segurament incomplert de la meva passió al cinema. Com a anècdota comentaré que fa poc m'he comprat Pather Panchali de Satyajit Ray, una de les obres mestres del desconegut cinema indú.
[edita] Literatura
Gràcies a la monumental biblioteca familiar que tinc a casa m'ha estat relativament fàcil entrar més o menys en els clàssics de la literatura. Avui dia no puc llegir el que m'agradaria llegir ja que la carrera que estic cursant m'obliga a centrar-me en llibres concrets. Tanmateix de tant en tant m'escapo de la rutina i em llegeixo algún clàssic o algun llibre que caço per casualitat. De moment destaco Henry Miller, amb la seva prosa estripada i provocadora; Fiodor Dostoievsky, tot un referent per a mi i sense cap mena de dubte un dels millors escriptors de la història. Reivindico també a Manuel de Pedrolo, reduït al seu bestseller Mecanoscrit del segon orígen però amb una de les produccions literàries més prolífiques i políticament més compromeses del segle XX. Solitud és, des del meu humil punt de vista, la millor obra de la literatura catalana de tots els temps.
Pel que fa a poesia m'atrauen els clàssics espanyols del segle d'or, Ausiàs March i l'ilustre, mític, desconegut i vibrant Joan Alcover. Aquest poeta mallorquí, que hagué de patir la mort de la seva dona i de varis fills en poc temps, expressà els seus sentiments d'home derrotat i abatut per una vida que li ha estat injusta i dura. Transcric un poema d'Alcover que considero excepcional:
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí obert i sense entranyes, que de la soca resta; cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava, i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, i m'aida a esperar l'hora de caure un sol conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca; sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort.
[edita] Declaració d'intencions
Davant d'un projecte tant monumental com la Viquipèdia hom es pregunta; per què hi col·laboro? Què m'aporta perquè estigui disposat a dedicar-hi tantes hores? Penso que la Viquipèdia és més que una enciclopèdia normal i corrent; és la oportunitat de crear un vertader fons documental que és i serà patrimoni de tothom. Des dels monestirs medievals que conservaren les obres llatines i gregues, l'ésser humà ha ordenat, arxivat i conservat el coneixement per la seva difusió. La Viquipèdia no és res més que un salt qualitatiu que permet i permetrà en el futur la globalització dels coneixements i del saber. Certament té caràcter enciclopèdic i, per tant, està immersa en la batalla sense fi de la objectivitat. Tanmateix, la seva funció, com la de totes les bones enciclopèdies, és la de plataforma del coneixement. Que serveixi com a punt de partida a tots aquells que vulguin aprofundir en temes específics o no tant específics. És per aquest motiu que considero essencial que la Viquipèdia faciliti bibliografia, doni referències de les dades que empra i, en definitiva, obri portes que condueixin a l'ampliació i expansió del seu mateix saber. Jo entenc la Viquipèdia d'aquesta manera i espero ser digne de les meves paraules.
Al començament em preguntava què m'aportava la Viquipèdia com per dedicar-hi tantes hores i estar disposat a dedicar-hi moltes més: donaré dues respostes. En primer lloc, i crec que tots els usuaris estaran d'acord amb mi, la Viquipèdia m'estimula les ganes d'explorar i conèixer coses que ni sabia que existien. Quan obres un artícle nou tu mateix crees enllaços relacionats amb la temàtica de l'artícle nou; enllaços que t'obliguen a continuar redactant, explorant i descobrint. Jo mateix he entrat en un espiral sense fi que m'incita a continuar treballant; provocat per les ganes de conèixer i per les ganes de contribuir amb el meu granet de sorra a aquest projecte monumental. En segon lloc, penso que treballar en l'ampliació i consolidació de la Viquipèdia en català és també treballar per la nostra llengua. És per aquest motiu que penso dedicar tots els meus esforços a la Viquipèdia catalana i no pas a la castellana. Posar a l'abast de tothom el coneixement és molt important, però poder diposar-lo en llengua catalana resulta doblement valuós. Massa vegades els estudiants hem de recórrer a bibliografia i documentació en altres llengües perquè en la nostra llengua no trobem res o poca cosa. Penso que contribuir a la Viquipèdia catalana és contribuir també a millorar la salut de la llengua catalana.
Així doncs, aquestes són les meves motivacions. Contribuiré amb el que pugui, traduint de l'anglès o del castellà, ampliant aquells artícles incomplerts o creant-ne de nous de fabricació pròpia. Dóno les gràcies a Jimmy Wales per tal de donar l'oportunitat a tothom, parli la llengua que parli, a tenir accés al coneixement.
[edita] Aportacions a la Viquipèdia
Història
