Jean-Pierre Rousselot
De Viquipèdia
És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.
Jean(-Pierre) Rousselot fou un foneticista i eclesiàstoc francès, nascut el 14 d'octubre de 1846 a Saint-Claud (Charenta) i mort el 16 de desembre de 1924 a París.
Es considera que l'abat Rousselot és el fundador de la fonètica experimental tant pel que fa a la recerca fonamental com en recerca aplicada. Va proposar que s'estudiessin les modificacions fonètiques dels parlars mitjançant un mètode experimental i així induir-ne les lleis fonètiques dels canvis que s'anaven produint i de manera més general als processos analitzats fins a aquell moment per la lingüística històrica. Els dos volums dels Principes de Phonétique Expérimentale que es van publicar el 1897 i el 1901 marcaren un gir radical i una vertadera rearticulació científica: la fonètica, després de la medicina de Claude Bernard (1865) i la psicologia de Pierre Janet (1889), va anar així desplaçant-se cap a l'àmbit de les ciències experimentals de la vida i de l'Home. Fou arran d'aquelles observacions in situ que es va adonar que "la fonètica havia de prendre com a base, no els textos morts, sinó l'home que viu i parla". Va ser a causa de la incapacitat dels seus mestres a reinterpretar, a partir de les seves pròpies annotacions, allò que la seva oïda exercida havia sentit in situ que començà a dedicar-se a l'enregistrament amb uns d'aparells derivats, o fins i tot creats a partir, de la instrumenció de la fisiologia experimental del laboratori d'Étienne-Jules Marey del Collège de France. Opinava Rousselot que la fonètica experimental, ciència d'observació i experimentació, desembocava de manera natural cap a aplicacions pedagògiques i terapèutiques. L'ensenyament del francès, de les llengües estrangeres, la correcció de les errades de pronúncia i la reeducació dels sords esdevingueren aquells àmbits.
L'abat Rousselot va influenciar un bon nombre de foneticistes francesos i estrangers, com per exemple: Josef Chlumsky, Jean Poirot, Giulio Panconcelli-Calzia, Théodore Rosset, George Oscar Russell, Raymond Herbert Stetson
