La Seu d'Urgell

De Viquipèdia

la Seu d'Urgell

(En detall)

Localització

l'Alt Urgell

Dades municipals

Gentilici

Urgellenc, urgellenca

12.317 hab.

15,44 km²

797,73 hab/km²

691 m

42°21'33"N, 1°27'46"E

Entitats de població

Alcalde/ Alcaldessa

Jordi Ausàs i Coll (ERC)

La Seu d'Urgell és la capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, a la província de Lleida, Catalunya.

[edita] Dades i situació

Amb els seus 12.317 habitants, La Seu d’Urgell, capital de l'Alt Urgell, es configura com a centre neuràlgic de serveis d’una àmplia zona de l’Alt Pirineu català (regió que compta amb 70.470 habitants) i es troba situada en un punt geoestratègic privilegiat: a mig camí entre les ciutats de Barcelona i Tolosa, els dos principals centres urbans i econòmics de la zona i al bell mig del Pirineu axial en la confluència dels rius Segre i Valira.

Entitat de població	Habitants
Castellciutat	451
Poble-sec, el	116
Sant Antoni	159
Sant Pere	55
Santa Magdalena	295
Serrat de la Capella	85
Seu d'Urgell, la	11.157

[edita] Infraestructures i dotacions

L’alt nivell d’equipaments i serveis de què disposa La Seu reforcen aquesta condició de centralitat i ciutat de serveis, podent-se citar entre d’altres els exemples següents:

Representació Institucional: seu del Bisbat d'Urgell, cap d’una diòcesi que abasta la totalitat del Pirineu català i bona part del Pre-Pirineu, el titular del qual ostenta el càrrec de Copríncep del Principat d'Andorra.

Assistència Sanitària: El Sant Hospital, atès per 160 professionals, amb oferta de 80 llits hospitalaris que cobreix l'Alt Urgell i bona part de Cerdanya.

Seguretat Ciutadana: Comissaria dels Mossos d'Esquadra, seu de la Regió Policial del Pirineu Occidental.

Centre comercial: La Seu presenta una oferta comercial significativa i variada, compaginada amb l'existència de dos importants mercats setmanals i amb la revitalitzada i mil·lenària Fira de Sant Ermengol, que presenta singulars manifestacions sectorials com la Fira de Formatges Artesans del Pirineu (amb assistència d'artesans de totes les regions pirinenques d'Espanya i França) i la Fira de l'Esquí Nòrdic, una puixant modalitat esportiva de la qual La Seu n'és la capital a nivell català.

Centre turístic i de congressos: La Seu presenta una oferta de més de 1.000 places hoteleres en establiments de qualitat de totes les categories. La ciutat va acollir, durant l'any 1998, més de 2.000 persones en congressos i convencions de caràcter nacional, estatal i internacional.

Serveis i actius culturals: Biblioteca municipal de Sant Agustí. La Biblioteca amb el major índex d'usuaris de poblacions catalanes de dimensions similars a La Seu, Sala de cultura i convencions de Sant Domènec, Arxiu Històric de la ciutat, Arxiu i Museu Diocesà d'Urgell així com un Patrimoni Monumental i Històric de primer ordre.

Comunicacions: La propera reobertura de l'Aeroport Internacional de La Seu-Andorra millorarà de manera molt considerable el sistema d’infrastructures de comunicació i reforçarà la condició de centralitat de la ciutat.

Planejament estratègic: La Seu disposa des de 2 anys del seu propi Pla Estratègic, que marca les aspiracions de futur de la ciutat per als propers decennis en els camps de l'economia, la cultura, l'urbanisme, els equipaments i serveis i les comunicacions. El Pla Estratègic va ser elaborat mitjançant un procés obert i participatiu (300 urgellencs hi van col·laborar activament).

L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 en la modalitat de piragüisme.

Seu de manifestacions esportives d’abast mundial: La Seu d’Urgell, principal centre català i un dels més importants d’Europa del piragüisme d'aigües braves disposa d'una instal·lació modèlica per a la pràctica dels esports nàutics: el Parc Olímpic del Segre, que el 1992 va ser l'escenari de les proves d'eslàlom dels Jocs Olímpics de Barcelona i que ha vingut acollint nombroses competicions internacionals de la modalitat, com el Campionat del Món'99, prova de classificació per als Jocs Olímpics de Sydney'2000, amb la participació de 45 seleccions nacionals. A la vostra dreta el canal d'aigües tranquil·les del Parc del Segre.

[edita] Una ciutat amb vocació pirinenca

Iniciatives d’abast pirinenc impulsades des de La Seu d’Urgell:

L'Ajuntament de La Seu d’Urgell, amb la concurrència del Ministeri d'Obres Públiques, ICONA, la Universitat Autònoma de Barcelona, els Grups de l'Alt Pirineu, i sota el patrocini de la UNESCO, va liderar l'aplicació del programa MAB 6 ALT PIRINEU a finals dels anys 80. Aquest programa d'investigació va generar 18 publicacions sectorials i temàtiques que han marcat l'avenir de la zona.

La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) es va constituir a La Seu d'Urgell l'any 1983. Amb l'objectiu d'unificar esforços, fer una promoció conjunta i millorar les comunicacions internes, aplega les comunitats autònomes del vessant espanyol de la serralada (País Basc, Navarra, Aragó i Catalunya), les regions del vessant francès del Pirineu (Aquitània, Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló), així com el Principat d'Andorra.

La Comissió Interpirinenca de Poders Locals (CIPL) integrada pels municipis de La Seu d'Urgell, Barcelona, Toulouse, Foix, Ax-les-Thermes i les set parroquies d'Andorra, està presidida per l'alcalde de La Seu d'ençà que es va fundar, el 1983, i manté el propòsit d'intensificar la cooperació municipal trans-fronterera en els camps de la cultura, els esports, el turisme, la promoció socioeconòmica i les comunicacions.

La Seu ha estat el motor del procès de redacció de les bases per al Pla Estatègic de l'Alt Pirineu, el document resultant d’un procès obert i participatiu que va desenvolupar-se durant els anys 1997-1998 amb la implicació de més d'un miler de ciutadans i ciutadanes de l'Alt Pirineu, i que marca una reflexió col·lectiva per a definir un projecte comú de futur.

[edita] Ciutat universitària

La vocació universitària de La Seu es materialitza en diverses iniciatives que donen a la ciutat el caràcter de principal centre d'estudis superiors del Pirineu.

La Seu és seu del Curs d'Estiu d'Estudis Pirinencs (CEEP). Aquest fòrum universitari, que ha esdevingut un sòlid punt de referència dels estudis sobre les àrees de muntanya i s'organitza amb la participació de les universitats Central i Autònoma de Barcelona, Lleida, Girona, Pompeu Fabra i Politècnica de Catalunya.

La Seu compta amb centre de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) que ofereix un total de 23 carreres i estudis superiors i aplega un conjunt de més de 700 alumnes procedents de les comarques pirinenques i del Principat d'Andorra.

També compta amb un punt de suport de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) al Consell Comarcal de l’Alt Urgell. La UOC ofereix entre diplomatures, llicenciatures, doctorat, enginyeries i masters oficials un total de 24 carreres, a més a més, de diversos masters, programes de postgrau, ateneu universitari, universitat oberta d’estiu, cursos d’hivern, seminaris i d’altres.

La ciutat és també la seu de la Universitat d'Estiu de la Universitat de Lleida, que ha triat La Seu d'Urgell com a centre permanent dels seus cursos d'estiu i que l'any 2001 ha comptat amb la participació d'unes 500 persones entre professors i estudiants procedents de Catalunya i d'arreu de l'Estat.

La Sala de Cultura de Sant Domènec acull freqüentment fòrums i congressos de diferents àmbits científics i professionals que complementen les accions i programes anteriorment esmentats.

L'Escola Universitària de Turisme dels Pirineus (EUTP), del centre Joviat, recentment ubicada a La Seu, imparteix formació en el camp del turisme i està especialitzada en la temàtica de muntanya. Aquest conjunt d'esdeveniments periòdics configuren La Seu d'Urgell com un centre universitari especialitzat en temàtiques de muntanya i especialment pirinenques.