Mètode Dalcroze
De Viquipèdia
El mètode actiu d'educació musical anomenat La Rítmica Dalcroze (1903) és a l'origen dels altres mètodes actius d'ensenyament de la música. El treball teòric i pràctic del seu creador, el compositor i pedagog suís Émile Jaques-Dalcroze (1865-1950), va influir decisivament en la pedagogia musical i també en la renovació de la dansa i la coreografia, i va establir les bases per a un ús educatiu i reeducador de la música i el moviment.
El mètode Jaques-Dalcroze es fonamenta sobre tres pilars: la música, el moviment i la coordinació. Relaciona els moviments naturals del cos, els ritmes artístics de la música i les capacitats d'imaginació i de reflexió.
Aquest mètode desenvolupa les aptituds auditives i motores, la memòria i la concentració; educa la sensibilitat, l'espontaneïtat i la capacitat de representació ràpida; estimula la creativitat i afavoreix una integració harmònica de les facultats sensorials, afectives i mentals de la persona. Podria definir-se com una gimnàstica integral del reflex i del conscient.
L'educació rítmica és, doncs, una pedagogia essencialment activa, que completa l'educació general. És al mateix temps un mètode d'educació musical i un mètode musical d'educació.
El desenvolupament de la sensibilitat musical es fonamenta en l'experiència de l’individu en relació amb l'espai que l'envolta. La Rítmica Dalcroze treballa la tècnica musical, l’expressió corporal, però, per sobre de tot, la relació música-individu. L'estudi de la Rítmica Dalcroze té, d’una banda, continuïtat natural en l'estudi del llenguatge musical, el treball d'un instrument i la improvisació musical i, per l'altra, en les tècniques d'expressió corporal, en la dansa i en la coreografia.
A Catalunya, aquest mètode d'ensenyament musical fou promogut per Joan Llongueres (1880 - 1964), músic i pedagog, que va el va aprendre directament del seu fundador Émile Jaques-Dalcroze a l'Institut Dalcroze de Hellerau (Dresden). Actualment, segueix aplicant-se amb èxit.
