Sígnia
De Viquipèdia
Sígnia (Signia, Σιγνία) moderna Segni fou una antiga ciutat de Latium a un turó al nord-oest de les muntanyes dels volscs, prop de la vall del Sacco.
Suposadament fou una colònia romana establerta per Tarquí el Superb al mateix temps que Circeii. Certament no es esmentada abans com a ciutat llatina o com a colònia d'Alba Longa. El 497 aC fou atacada per Sextus Tarquinius que fou rebutjat. Pocs anys després va rebre un nou cos de colons i va romandre colònia (llatina) sense ser mai conquerida pels volscs que dominaven les muntanyes de la vora. La ciutat era una base solida romana que va garantir la comunicació amb els hèrnics quant van esdevenir aliats romans.
El 340 aC la colònia, poblada majoritàriament per llatins, va entrar en la revolta contra Roma i va prendre part al costat dels llatins en la guerra llatina però el 338 aC tornava a estar sota domini de Roma. A la segona guerra púnica es esmentada com a colònia llatina i fou de les mes fidels a Roma. Fou una de les places fortes on els romans van deixar als hostatges cartaginesos capturats.
La batalla de Sacriportus (82 aC) va tenir lloc prop de Sígnia (a la plana entre Sígnia i Praeneste), i es la darrera menció d'aquesta ciutat a l'història però de fet va continuar en existència.
Fou municipi roma al final de la república i durant l'imperi. Sota el triumvirat va rebre un nou cos de colons, però no es segur que conserves el rang de colònia, si be apareix a alguna inscripció (però d'autenticitat dubtosa)
A la moderna Segni es conserven les muralles de tipus ciclopi i dos portes.
