Spica
De Viquipèdia
|
||||
---|---|---|---|---|
Nomenclatura | ||||
Bayer | α Virginis | |||
Flamsteed | 67 Virginis | |||
Altres | HD 116658, BSC 5056 | |||
Dades observacionals (època {{{época}}}) | ||||
Constel·lació | Verge | |||
Ascensió recta (α) | 13h 25m 11s | |||
Declinació (δ) | -11°09'40 | |||
Magnitud aparent (V) | 0,98m | |||
Variabilitat | binària eclipsant | |||
Característiques astromètriques | ||||
Distància a la Terra | 262 a.ll. (72,7 pc) | |||
Magnitud absoluta | -3,55m | |||
Paral·laxi | 0,021 | |||
Característiques físiques | ||||
Tipus espectral | B1 V | |||
Lluminositat | 25.000 LS | |||
Radi | – RS | |||
Massa | – MS | |||
Temperatura superficial | – K | |||
Edat | – | |||
Període de rotació | – |
Spica (α Virginis) és un estel brillant de primera magnitud. Es creu que va ser l'estel que va donar a Hipparc les dades per a descobrir la precessió dels equinoccis. A l'antic Egipte, el temple de Tebes estava orientat aproximadament cap a Spica, el 3200 a.C. quan es va construir, i amb el temps, la precessió va causar un canvi lent però apreciable en l'orientació de la Terra, que es podia contrastar amb la data de construcció del temple. Copèrnic també va fer moltes observacions de Spica per a les seves investigacions sobre la precessió.
Spica és una binària eclipsant, amb un període de 4,0142 dies. En aquest període té una variació de magnitud molt petita, de +0,92 a +0,98. La seva situació propera a l'eclíptica, observada des de la Terra, fa que siguin relativament habituals els eclipsis per part de cossos del Sistema Solar.
El nom Spica prové del llatí spica, espiga de blat.
Una manera senzilla de trobar Spica és seguir l'arc de l'Óssa Major fins a Arcturus i després continuar la mateixa distància fins a Spica.