Teoria de cordes bosònica
De Viquipèdia
La teoria de cordes bosònica és la versió original de la teoria de cordes, desenvolupada a la dècada de 1960. Malgrat que tenia característiques força interessants, predia l'existència de taquions, partícules amb propietats estranyes (i mai observades) i no incloïa els fermions. Totes les seves partícules són bosons (d'aquí el seu nom). Els físics han calculat que la teoria de cordes bosònica requereix 26 dimensions espai-temporals: 25 dimensions espacials i una temporal.
Durant els primers anys 1970, es va descobrir la supersimetria en el context de la teoria de cordes, i una nova versió de la teoria de cordes, anomenada teoria de supercordes (o teoria de cordes supersimètrica, vegeu l'article «teoria de cordes») es convertia en el focus d'atenció. No obstant això, la teoria de cordes bosònica roman un «model de joguina» molt útil per entendre molts trets generals de la teoria de cordes a nivell pertorbatiu (és a dir, per aproximacions successives).
