Unitats de mesura romanes
De Viquipèdia
Els romans pesaven, comptaven i mesuraven en lliures (pes = lliura), asos (tot = as), peus (distància = peu), tots dividits en dotze unitats (un as = dotze unciae). El sistema decimal havia prevalgut sobre el duodecimal, que no va desaparèixer del tot. Sens dubte els romans van optar pel sistema decimal (fins i tot vigent avui) pels dits de les dues mans (un u és un dit, el cinc la mà oberta i el deu les dues mans creuades, I-V-X). L'ús del sistema duodecimal pot tenir el seu origen als dotze cicles lunars.
Taula de continguts |
[edita] Mesures de superfície
Mesura de superfície era l' actus o acta geodèsica (equivalent al treball de mig dia) i el jugerum (de jugum = jou, que equivalia al treball d'un dia complet). Un actus era equivalent a 120 peus quadrats. Encara que teòricament mesures de superfície eren més aviat mesures de treball.
[edita] Mesures de longitud
La mesura de longitud era el peu dividit en dotze parts. Més tard per influència grega, es van canviar la unitats (persistint solament les de superfície) i el peu romà que era 24/ 25 parts del grec, va ser igualat a aquest. El peu va seguir dividit en dotze parts, però també es va introduir la divisió en quatre parts (palmus), i en setze polzades (digitus).
[edita] Pes
La mesura de pes era la lliura dividida en dotze parts. Els pesos es van posar també en concordança amb els grecs i quatre lliures romanes van passar a valer tres mines àtiques.
[edita] Mesures de volum
Les mesures dels cossos bàsicament líquids i també en alguns casos sòlids, eren:
- Modius ( 1 modius = 8, 754 litres).
- Semodii ( 0, 5 modius o 4, 377 litres).
- Congius ( 3 congius = 1 modius).
- Sextarius ( 16 sextarius = 1 modius o 1 sextarius = 0, 547 litres).
- Hemina (igual a mitg sextarius, és a dir 32 hemina = 1 modius; o 1 hemina = 0, 274 litres).
- Quartarii ( 64 quartarii = 1 modius; o 1 quartarii = 0, 137 litres)
- Acetabalum (un quart d'hemina és a dir 128 acetabalum = 1 modius o 1 acetabalum = 0, 068 litres).
- Cyathus ( 192 cyathus = 1 modius).
[edita] Unitat de compte
La unitat bàsica de compte era l'as dividit en dotze unces.
[edita] Monedes
Les monedes (desaparegudes progressivament la lliura de coure i a l'as de bronze, limitades a les fraccions) eren el denari (de plata) i el sexterci (de plata i també en bronze). Un denari era equivalent a deu asos i a quatre sextercis. Un sexterci era equivalent a 2, 5 asos i 0, 25 denaris. La moneda efectiva era la de plata amb una proporció de 0,84 de lliura, després modificada per alguns Emperadors que van encunyar monedes amb un baix aliatge de plata. Per als comptes fraccionàries existia la lliura de plata que es descomponia en:
- L'as greu (d'unes deu unces).
- El semis (mig as).
- El Trien (un terç d'as o quatre unces).
- El quadren (un quart d'as o tres unces).
Havien desaparegut de la circulació el sextan (un sisè d'as o dues unces) i l'unça.
César va establir el marc legal dels metalls admesos a la circulació, segons una relació determinada: l'or, avaluat i rebut al pes; i la plata, apreciada segons el seu any. L'or tenia curs forçós en tot l'Imperi (César ho va imposar). El denari circulava en diverses províncies. Va fer encunyar una nova moneda d'or (el aureus) de valor igual a vint-i-cinc denaris o cent sextercis de plata. La moneda de plata tenia curs legal i predominant en tot l'Imperi. Les monedes de coure i bronze van persistir durant algun temps.
