New Immissions/Updates:
boundless - educate - edutalab - empatico - es-ebooks - es16 - fr16 - fsfiles - hesperian - solidaria - wikipediaforschools
- wikipediaforschoolses - wikipediaforschoolsfr - wikipediaforschoolspt - worldmap -

See also: Liber Liber - Libro Parlato - Liber Musica  - Manuzio -  Liber Liber ISO Files - Alphabetical Order - Multivolume ZIP Complete Archive - PDF Files - OGG Music Files -

PROJECT GUTENBERG HTML: Volume I - Volume II - Volume III - Volume IV - Volume V - Volume VI - Volume VII - Volume VIII - Volume IX

Ascolta ""Volevo solo fare un audiolibro"" su Spreaker.
CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Constitución española de 1978 - Uiquipedia

Constitución española de 1978

De Uiquipedia

Constitución Española de 1978, la norma principal del ordenamientu xurídicu español, consecuencia d´un procesu hestóricu nomináu "Transición Española" que camudó´l réxime franquista de 1975 nuna Monarquía parlamentaria.

Tabla de conteníos

[editar] Héstoria

Como parte la Transición Española fasta la democracia, la muerte´l dictador Xeneral Francisco Franco, el 20 de payares de 1975, supuso la proclamación como rei de Don Xuan Carlos I, y poco dempués (en xunetu de 1976) la formación d´un Gobiernu presidíu por Adolfo Suárez González, y nomináu según la lexislación vixente. El Gobiernu unvió, n´ ochobre de 1976, a les Cortes un proyeutu de Llei pa la Reforma política, que foi aprobáu per les Cortes, y, posteriormente, y según tolos requisitos exixíos por les Lleis Fundamentales (señaladamente la Llei de Sucesión) sometíu a referéndum.

Esta Ley para la Reforma política venía suponer un notable camudamientu de les lleis fundamentales, ensin introducir ella misma un sistema democráticu-constitucional pero faciendo posible la creación d´ésti. La Llei insertabase formalmente nel ordenamientu xurídicu vixente (la so disposición final definíala espresamente comu «Llei fundamental») pero separtábase dafechu nel so espíritu d´esi ordenamientu, yá que:

  • reconocía los drechos fundamentales de la persona comu inviolables (artículo 1)
  • otorgaba la potestá llexislativa en exclusiva a la representación popular (artículo 2), y
  • preveía un sistema eleutoral inspiráu en principios democráticos y de representación proporcional.

Posteriormente el Real Decretu Llei 20/1977, de 18 de marzu, reguló´l procedimientu pa la eleición de les Cortes, eleición que llevose a cabu´l 15 de xunio de 1977, nes primeres eleiciones llibres dende febreru de 1936.

Una les tarees prioritaries de les Cortes foi la redaición d´una Constitución. La Llei de Reforma Política ofrecía la posibilidá de que la iniciativa de la reforma constitucional correspundiera al Gobiernu o al Congresu los Diputaos, elixiéndose esta cabera opción. La Comisión d´Asuntos Constitucionales y Llibertaes Públices del Congresu los Diputaos nominó una Ponencia de siete diputaos, que iguó un anteproyeutu de Constitución. Estes siete persones, conocíes comu los Padres de la Constitución fueron:

  • Gabriel Cisneros (UCD)
  • José Pedro Pérez Llorca (UCD)
  • Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD)
  • Miguel Roca Junyent (Minoría Catalana)
  • Manuel Fraga Iribarne (AP)
  • Gregorio Peces-Barba (PSOE)
  • Jordi Solé Tura (PCE)

L´anteproyeutu discutiose na Comisión, y, dempués, discutíu y aprobáu pol Congresu los Diputaos. A continuación, procediose al esamen del textu del Congresu pola Comisión Constitucional del Senáu, y el Plenu del mesmu muérganu.

La discrepancia entre´l textu aproáu pol Congresu y el aprobáu pol Senáu ficieron necesaria la intervención d´una Comisión Mixta Congresu-Senáu, que iguó un textu definitivu. Esti foi votáu y aprobáu por les dos Cámares. Sometíu a referéndum, foi ratificáu´l día 6 d´avientu de 1978, sancionáu´l día 27 del mesmo mes pol Rei, y publicáu nel BOE el 29 d´avientu (evitose´l día 28 por coincidir col día los Santos Inocentes). Dende entós, ca 6 d ´avientu ye fiesta nacionalEspaña, cellebrándose´l Día de la Constitución.

[editar] Estructura

La Constitución ye la Norma Fundamental del Estáu, a la que tán suxetos los poderes públicos y los ciudadanos. Toa disposición u actu contrariu a la Constitución carez de validez y sedrá convenientemente expulsáu del ordenamientu xurídicu o sancionáu con arreglu les normes so xusticia constitucional y otres disposiciones constitucionales y llegales.

Siguiendo la llínea de les constituciones modernes, la Constitución Española de 1978 estructúrase en dos partes claramente diferenciáes en cuantu al so conteníu: la parte dogmática y la parte orgánica.

[editar] Parte dogmática

Nesta parte la norma xurídica faese una declaración de principios que indiquen y atopen los valores imperantes na sociedá que na que se inserta. Na Constitución Española la parte dogmática tá integrada per les siguientes partes:

  • Preámbulo
  • Títulu preliminar (artículos 1 a 9).
  • Título I, nomáu «De los drechos y deberes fundamentales» (artículos 10 a 55).

[editar] Parte orgánica

Diseñase la estructura del Estáu regulando los muérganos básicos que exercen los poderes estatales. El sistema español conserva´l diseño tripartitu de división de poderes de Montesquieu, entre Poder executivu, Poder lexislativu y Poder xudicial. Los apartados correspundientes na Constitución Española son los siguientes:

  • Título II, «De la Corona» (artículos 56 a 65)
  • Título III, «De les Cortes Xenerales» (artículos 66 a 96)
  • Título IV, «Del Gobiernu y de la Alministración» (artículos 97 a 107)
  • Título V, «De les rellaciones entre´l Gobiernu y les Cortes Xenerales» (artículos 108 a 116)
  • Título VI, «Del poder xudicial» (artículos 117 a 127)
  • Título VII, «Economía y Facienda» (artículos 128 a 136)
  • Título VIII, «De la organización territorial del Estáu» (artículos 137 a 158)
  • Título IX, «Del Tribunal Constitucional» (artículos 159 a 165)
  • Título X, «De la reforma constitucional» (artículos 166 a 169)

La Constitución finaliza con les Disposiciones Adicionales, Transitoria, derogatoria y final.

[editar] Reformes

La Constitución española foi modificada una vegada (Artículu 13.2, Título I) pa extender a los ciudadanos de la Xunión Europea el drechu a votu (electores y elixibles como candidatos, sufraxiu pasivu) nes eleiciones llocales. Esta reforma constitucional entró en vigor el 28 d´agostu de 1992.

[editar] Drechos fundamentales

Recoxióse una amplia declaración de drechos individuales, ensin restriciones. Incluyéronse drechos sociales (drechu al trabayu, a la vivienda, a la educación, a la sanidá) y económicos.

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu