16 regles de l'esperanto
De Viquipèdia
L'esperanto és una llengua construïda que seguix el model gramatical de les llengües naturals, encara que intenta evitar part de les seues dificultats, simplificant la gramàtica, evitant les excepcions i fixant regles el més clares possible.
És tradicional resumir-ne la gramàtica bàsica en 16 regles (publicades en Fonament de l'esperanto, 1905) que poden enunciar-se de la següent manera:
1. L'esperanto només té l'article determinat la, igual per a tots els gèneres, nombres i casos. No té article indeterminat.
2. El nom substantiu acaba en o. Per formar el plural s'afegix una j al singular. La llengua només té dos casos: nominatiu i acusatiu. Este últim es forma afegint una n al nominatiu. Els altres casos es formen amb preposicions: el genitiu amb de (de), el datiu amb al (a), l'ablatiu amb kun (amb) o amb unes altres preposicions, segons el sentit.
3. L'adjectiu acaba en a. Els seus casos i nombres es formen com en els substantius. El grau comparatiu adjectiu es forma amb la paraula pli (més) i el superlatiu amb el mot plej (el més). El que del comparatiu es traduïx ol i el de del superlatiu el.
4. Els adjectius numerals cardinals són invariables: unu (1), du (2), tri (3), kvar (4), kvin (5), ses (6), sep (7), ok (8), naŭ (9), dek (10), cent (100), mil (1000). Les desenes i centenes es formen per la simple reunió dels esmentats numerals. Als adjectius numerals cardinals s'afegix: la terminació a de l'adjectiu, per formar els numerals ordinals; obl per als múltiples; on per als fraccionaris; op per als col·lectius. Po abans dels cardinals forma els distributius.
5. Els pronoms personals són: mi (jo), vi (tu, vós, vosté, vostés, vosaltres), li (ell), ŝi (ella), ĝi (ell, ella, això, per a animals o coses), si (es, se, reflexiu), ni (nosaltres), ili (ells, elles), oni (es, se, hom, u). Afegint la terminació a de l'adjectiu es formen els adjectius pronominals posesius. Els pronoms es declinen com a substantius.
6. El verb és invariable en les persones i en els nombres. El present acaba en as, el passat en is, el futur en os, el condicional en us, limperatiu en u i linfinitiu en i. Els participis actius en ant el present, en int el passat i en ont el futur. Els participis passius en at el present, en it el passat i en ot el futur. La veu passiva es forma amb el verb esti (ser) i el participi passiu del verb que es conjuga. El de o el por de l'ablatiu agent es traduïxen per de.
7. L'adverbi acaba en a. Els seus graus de comparació es formen com els de l'adjectiu.
8. Totes les preposicions regixen, per si mateixes, el nominatiu.
9. Totes les paraules es pronuncien de la mateixa manera com s'escriuen.
10. L'accent tònic cau sempre sobre la penúltima síl·laba.
11. Les paraules compostes es formen per la simple reunió dels elemnts que les formen. En elles la paraula fonamental va sempre al final. Els afixos i terminacions es consideren paraules.
12. Si en la frase ja hi ha una paraula negativa se suprimix l'adverbi ne (no).
13. La paraula que indica el lloc on es va porta la terminació de l'acusatiu.
14. Totes les preposions tenen en esperanto un sentit invariable i ben determinat que fixa el seu ús. No obstant això, quan el sentit que volem expressar no indica amb tota claredat quina preposició hem d'usar, usarem la preposició je, que no té significat propi. Esta regla no danya la claredat, ja que en estos casos totes les llengües fan servir qualsevol preposició, sense més norma que el costum. En comptes de je es pot usar també l'acusatiu, si no crea ambigüitat.
15. Les paraules "estrangeres", és a dir, les que la majoria de les llengües han tret d'un mateix origen, no patixen alteracions en passar a l'esperanto, però n'adopten l'ortografia i les terminacions. Tanmateix, de les distintes paraules derivades d'una mateixa arrel, és preferible usar inalterada solament la paraula fonamental, i formar les altres segons les regles de l'esperanto.
16. Les terminacions a de l'article i o del substantiu en singular poden suprimir-se, substituint-se per un apòstrof.
[edita] Vegeu també
- Unua Libro
- Fonament de l'Esperanto
- Gramàtica de l'Esperanto
- Història de l'Esperanto
