AGP

De Viquipèdia

El port AGP (Accelerated Graphics Port o també anomenat Advanced Graphics Port) és un port desenvolupat per Intel el 1996 com a mesura per obtenir millores en la velocitat de comunicació amb les targes gràfiques que utilitzaven el bus PCI i parteix de les especificacions de la versió 2.1 d'aquest bus.

El bus AGP, com el PCI és de 32 bits però compta amb 8 canals adicionals de comunicació amb la RAM. A més hi pot accedir directament a través del NorthBridge i permet utilitzar part de la memòria RAM com a memòria gràfica (opció que les targes PCI no podien oferir). La velocitat base del bus és de 66 MHz, tot i que disposa d'altres modes de funcionament:

• AGP 1X: velocitat de 66 MHz amb taxa de transferència de 264 MB/s i un voltatge de 3,3V.

• AGP 2X: velocitat de 133 MHz amb taxa de transferència de 528 MB/s i un voltatge de 3,3V.

• AGP 4X: velocitat de 266 MHz amb taxa de transferència de 1 GB/s i un voltatge de 3,3 o 1,5V.

• AGP 8X: velocitat de 533 MHz amb taxa de transferència de 2 GB/s i un voltatge de 0,7V o 1,5V.

El port AGP s'utilitza exclusivament per a connectar targetes gràfiques i a causa de la seva arquitectura només hi pot haver un sòcal, que medeix uns 8cm i es troba al costat dels PCI.

A partir de 2006, les prestacions dels ports PCI s'han aproximat progressivament a les de AGP (mitjançant la tecnologia PCI-Express) i els fabricants de dispositius AGP (ATI i nVidia) cada vegada ofereixen menys dispositius per aquest tipus de port.