Alexander Vassilièvitx Koltxak
De Viquipèdia
Alexander Vassilièvitx Koltxak (en rus: ÐлекÑандр ВаÑильевич Колчак), (1874-1920), fou almirall de la flota russa durant el tsarisme i comandant dels exèrcits blancs a la Guerra Civil Russa.
Taula de continguts[amaga] |
[edita] Trajectòria abans de la guerra civil
Koltxak va dedicar-se especialment a les recerques oceanogrà fiques en el seu treball dins la marina imperial russa. El 1904 va destacar a la guerra russo-japonesa i el 1906 va participar a la reorganització de la marina imperial. Quan va esclatar la primera guerra mundial va combatre amb la flota del Bà ltic primer i com a cap de la flota del Mar Negre després.
[edita] Comandant de l'exèrcit blanc de Sibèria
Bloquejat fóra de Rússia durant el periòde revolucionà ri, acaba essent utilitzat pels brità nics per posar un cert ordre a les tropes antibolxevics de Sibèria. A la ciutat d'Omsk, troba un caos notable en el govern antibolxevic. Finalment, el novembre de 1918 dona un cop d'estat a Omsk recolzant-se en els oficials contrarevolucionaris. Koltxak dissol els governs antibolxevics formats per liberals cadets, socialistes revolucionà ris i nacionalistes. Immediatament forma un govern dictatorial militar, combat la corrupció i converteix unes tropes testimonials en un exèrcit eficient. Amb aquest exèrcit blanc, del que sobresurt el coronel Kappel, ordena una gran ofensiva que fa recular els bolxevics fins als Urals durant la primavera de 1919. La revolta de la Legió Txeca al transiberià contra els bolxevics afavoreix l'éxit de Koltxak qui ocupa Ufà , Ekaterimburg, Samara, Perm i Kazan.
[edita] Comandant suprem
Al capturar Kazan, l'almirall era al cim del poder. Anton Ivà novitx Denikin, cap dels blancs del sud de Rússia, el va reconèixer com a "comandant suprem" a instà ncia del propi Koltxak. A més, l'almirall va capturar part del tresor imperial manllevant-lo dels bolxevics.
[edita] La caiguda
L'exèrcit blanc de Sibèria era un gegant amb peus de fang. L'ofensiva de 1919 va precipitar el fracà s, les lÃnies es van allargar massa, Koltxak no va bastir una administració eficaç i l'avantguarda blanca va quedar mal nutrida. Els rojos van llençar una ofensiva l'hivern de 1919, els txecs van trencar amb l'almirall i els aliats, en especial els francesos el van traïr. El front es va esfonsar i Koltxak va començar a retirar-se. Els txecs i els francesos acaben bloquejant la lÃnia del transiberià i entreguen a Koltxak als bolxevics a Irkustk. Sense cap pietat, els comunistes afusellen l'almirallel 7 de febrer de 1920 junt amb la seva amant.
[edita] L'epopeia per salvar Koltxak
No tothom abandona a Koltxak en la seva retirada. Un grapat de fidels, en contra de tot i tothom, inicia una marxa desesperada on cobreixen la retirada fent front als bolxevics i enfilen cap allà on creuen que és l'almirall per alliberar-lo. El segueixen fins a Irkustk. Els encapçala el fidel Kappel i el seu adjunt Vitzekhovsky. Junts fan meravelles malgrat la fam, el tifus, la dissenteria, l'esgotament i un fred aberrant. Fan marxes inhumanes i el propi Kappel mor glaçat. Voitzekhovsky aconsegueix, però arribar a Irkustk i posar-li setge. Tot serà inútil car els bolxevics acceleren l'execució de Koltxak. Vitzekhovsky aixecarà el setge i es retirarà fins al llac Baikal duent els seus homes a la frontera amb Xina. Allà els alliberarà del compromÃs pres al enrolar-se. Alguns marxaran a Manxúria o Kharbin on encara bateguen els darrers focus de resistència blanca.
[edita] Koltxak rehabilitat
La figura de Koltxak és encara avui motiu de discussió a la societat russa. El moviment ' Fe i Pà tria' reclama la seva total rehabilitació. El novembre de 2004 es va inaugurar un monument a Koltxak a la ciutat d'Irkustk i entre 2001 i 2004 es publiquen, a Rússia, més de déu llibres sobre la figura de l'almirall. L'any 2005 s'erigeix un monument similar a Omsk i el govern institueix el 4 de novembre, data de naixement de Koltxak i d'una victòria russa sobre els polonesos, com a festa nacional enlloc del primer de maig. A l'escola de marina de Sant Petersburg, on Koltxak havia estudiat s'instal.le , entre molta poémica, una placa en honor a l'almirall.