Alforja

De Viquipèdia

Alforja

(En detall)
Localització
el Baix Camp
Dades municipals
Gentilici	Alforgenc, alforgenca
Població (2005)	1.488 hab.
Superfície	38,24 km²
Densitat (2005)	38,91 hab/km²
Altitud	374 m
Coordenades	41°12'44"N, 0°58'35"E
Entitats de població	7

Alforja és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Entitat de població	Habitants
Alforja	1.207
Barqueres, les	91
Garrigots, els	11
Mas de l'Aleu, el	4
Portugal	141
Sant Antoni	18
Servians, els	16

[edita] Festes

• Festa de l'oli nou; A finals de novembre. La Festa de l'Oli d'Alforja, organitzada per la Cooperativa Agrícola d'aquest municipi celebra l'arribada de l'oli sorgit de la primera premsada i al mateix temps pretén donar a conèixer les virtuts d'aquest aliment amb denominació d'origen Protegida Siurana.

• La festa major es fa el dia 29 de setembre, diada de Sant Miquel, patrò de la parròquia. En el marc de la festa Major es celebra anualment el Correfoc que organitzen el Ball de Diables d'Alforja i al que hi acudeixen diferents colles del país.

• La festa major d'hivern és Sant Sabastià 20 de gener, tot i que no és celebra.

[edita] Història

Hom suposa que l'origen del poble fou una antiga alqueria sarraïna, que explotava mines d'argent. El topònim és esmentat en un pergamí de Ramon Berenguer IV, datat al s. XII.

L'any 1154, la vila i l'església d'Alforja surten esmentades en la butlla que el papa Anastasi IV dirigeix a l'arquebisbe tarragoní Bernat de Tort.

Segons referències, ja que no es conserva el document original, Ramon Berenguer IV donà el lloc a Ramon de Ganagot, exceptuant el delme i la primícia de la vila, que es repartien entre la casa comtal i l'arquebisbe tarragoní.

Durant vuitanta-quatre anys la família Ganagot governà el lloc d'Alforja i els seus termes, govern que s'extingí a la mort de Pere dels Arcs, nét de Ramon de Ganagot, que deixà els seus senyorius al monestir de Bonrepòs, el qual un any després, el 1243, decideix vendre tota la deixa a l'arquebisbe Pere d'Albalat, que des de llavors es converteix en senyor de l'anomenada baronia d'Alforja, i el castell es convertí sovint en residència dels arquebisbes. (En els seus origens el terme d'Alforja arribava fins a Cambrils)

En els s. XIII i XIV, hi hagué a Alforja una activa comunitat jueva i l'any 1393, el poble hagué de comprar el perdó reial a Joan I pels excessos contra els jueus, que es produïren dos anys abans. Al llarg dels s. XIII i XIV, sembla ser que conegué força prosperitat econòmica. Fou membre de la Comuna del Camp, almenys des de 1322.

L'any 1464 es pronuncià contra Joan II, motiu pel qual fou assetjada per la gent de la baronia d'Escornalbou i s'hagué de retre per falta de provisions.

Durant la guerra dels Segadors, participa d'una manera molt activa en la lluita, juntament amb tots els pobles de la Comuna.

També durant la guerra contra Felip V, com a la resta de llocs del camp, es posà al costat de l'arxiduc Carles i aportà soldats a la lluita.

La guerra del francès provocà una forta crisi econòmica, i el poble fou obligat diverses vegades a subministrar aliments a les tropes. L'any 1810, gent del poble atacaren els francesos a les Borges, però caigueren en un parany i es produïren diverses morts.

Durant les lluites del s. XIX, Alforja es declarà a favor dels absolutistes i es produïren sovint enfrontaments entre un i altre bàndol. Fou també durant la Revolta dels Malcontents la capital dels insurgents del Camp, sota el comandament de Joan Rafí i Vidal. (A partir de la Pàgina Web de l'Ajuntament d'Alforja)

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Aquest article sobre el Baix Camp és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.