Alfred Werner
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Química (1913) |
Alfred Werner ( Mulhouse, Alemanya 1866 - Zuric, Suïssa 1919 ) fou un químic i professor universitari suís guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1913
[edita] Biografia
Va néixer el 12 de desembre de 1866 a la ciutat de Mulhouse, situada en la regió d'Alsàcia, regió en aquells moments situada a Alemanya però que avui dia forma part de França. Va realitzar els seus estudis de química a Karlsruhe, París i Zuric, on es llicencià el 1889. Va ser professor de química orgànica de l'Institut Politècnic de Zuric el 1895 a l'edat de 29 anys.
Membre de diverses associacions d'investigadors de Suïssa, França, Anglaterra i Rússia, va patir d'arteriolosclerosi a partir de 1913 i va morir a causa d'aquesta malatia el 15 de novembre de 1919 a la seva residència de Zuric.
[edita] Recerca científica
L'any 1893 va enunciar la teoria de la coordinació, també anomenada de les teoria de les valències residuals, segons la qual els components moleculars inorgànics actuen com un nucli central al voltant del qual se situen un nombre definit d'altres àtoms, radicals o altres molècules segons un patró geomètric senzill, i gràcies a la qual van arribar a descobrir-se els isòmers de moltes combinacions metàl·liques. Proposà la configuració en octàedre dels complexos de transició metàl·lica.
El 1913 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química en reconeixement del seu treball sobre l'acoblament d'àtoms en les molècules per les quals ha obert noves portes en investigacions anteriors i ha obert nous camps d'investigació especialment en química inorgànica.
El 1914 va isolar l'exol, una sal de cobalt, el primer compost quiral que no contenia àtoms de carboni.
