Amerindis de Colòmbia
De Viquipèdia
Els Amerindis de Colòmbia són les ètnies nadiues d'Amerindis sud-americans que viuen al territori de Colòmbia. En total hi ha 80 grups ètnics. La seva diversitat cultural es reflexa en l'existència de més de 64 idiomes i uns 300 dialectes.
Taula de continguts |
[edita] Demografia i situació
Segons un estudi del Departament Nacional d'Estadística, fet després del Cens de 1993 i reajustat el 1997, la població indígena era de 701.860 persones presents a 32 departaments colombians, especialment a la zona de selva tropical humida:
- Guajira: wayu i kággaba
- Cesar: kankuamo, ijka, yuko, wiwa
- Magdalena: chimila i pacabuy
- Atlàntic: mokaná
- Córdoba: zenú, emberá katio
- Arauca: makaguaje, chiricoa, betoye
- Casanare: sáliba
- Vichada: amorúa, cuiba, sikuani, masiguare
- Meta: piapoco, guayabero, achagua.
- Guaynia: piaroa, curripaco, cuinave.
- Caquetá: coreguaje, huitoto, miraña, muinane.
- Putumayo: inga, kamsá, kofán, siona.
- Norte de Santander: bari
- Boyacá : u'wa.
- Santander : guane
- Cundinamarca : muisca
[edita] Estatut polític
La Constitució de 1991, en la que els amerindis tingueren un paper destacat, reconeix i protegeix la diversitat étnica i cultural colombiana. Consagra per a aquestes comunitats drets étnics, culturals, territorials, d'autonomia i participació:
- Igualtat i dignitat de totes les cultures com a fonament de la identitat nacional.
- Les diferents llengües indígenes són oficials als seus territoris
- Educació bilingüe i intercultural per als grups ètnics
- Doble nacionalitat per als pobles indígenes que viuen en zones de frontera.
Mitjançant el vot popular, han aconseguit ser escollits al Congrés de la República, assemblees departamentals, alcaldies i regidors municipals arreu de Colòmbia.
[edita] Organització administrativa
El resguardo és una institució legal i sociopolítica d'origen colonial i de caràcter especial, conformada per una comunitat o parcialitat indígena que, amb un títol de propietat comunitària, poseeix el seu territori i el regeix. En el seu àmbit intern el resguardo té una organització ajustada al fur indígena, amb pautes i tradicions culturals pròpies.
La divisió d'Afers Indígenes del Ministeri de l'Interior registra un total de 567 resguardos en el territori colombià, amb una extensió aproximada de 36.500.416 hectàrees, que apleguen una població de 800.271 persones (67.503 famílies).
En la regió amaçònica hi ha 88 resguardos, situats en tres departaments: Putumayo (30 resguardos), Caquetá (38 resguardos) i Amazones (28 resguardos), amb un territori aproximat de 9.922.146 hectàrees i una població de 29.073 persones (5.619 famílies).
Els resguardos situats a la regió central del país son 104, localitzats als departaments d' Arauca (26 resguardos), Boyacá (1 resguardo), Casanare (8 resguardos), Huila (5 resguardos), Norte de Santander (2 resguardos) i Tolima (62 resguardos), amb un territori de 643.735 hectàrees i una població de 26.973 habitants (5.224 famílies).
A la zona nord hi ha 31 resguardos als departaments d'Atlàntic (1 resguardo), Cesar (7 resguardos), Córdoba (3 resguardos), Guajira (17 resguardos) i Magdalena (3 resguardos), amb un territori de 1.828.515 hectàrees i una població de 144.192 persones (25.299 famílies).
A la zona de l'Orinoco hi ha 106 resguardos, distribuits en els departaments de Guainía (26 resguardos), Guaviare (19 resguardos), Meta (17 resguardos), Vaupés (2 resguardos) i Vichada (41 resguardos), amb un territori de 15.794.136 hectàrees i una població de 447.740 persones (8.413 famílies).
A la regió del Pacífic hi ha 238 resguardos, situats als departaments d'Antioquia (37 resguardos), Caldas (3 resguardos), Cauca (36 resguardos), Chocó (104 resguardos), Nariño (34 resguardos), Quindío (5 resguardos), Risaralda (4 resguardos) i Valle del Cauca (17 resguardos), amb un territori de 8.311.884 hectàrees i una població de 152.293 persones (22.948 famílies).
[edita] Participació política
La principal organització índia és la Organización Nacional Indígena de Colombia (ONIC). Des del 1990 hi ha tres representants indis a l’Assemblea Nacional Colombiana, els tres primer dels quals foren l’emberà Francisco Rojas Birry, el guambià Lorenzo Muelas i el paez Alfonso Peña.
A le seleccions del 29 d'octubre del 1991 també van obtenir tres senadors, l’ingà Gabriel Muyuy (1957), antropòleg i teòleg; el paés Anatolio Quirà (1939), dirigent indígena; i el guambià Floro Tunubalá (1957), enginyer agrícola.
