Anatoli Kàrpov
De Viquipèdia
Anatoli Ievguènievitx Kàrpov (Анато́лий Евге́ньевич Ка́рпов) és un escaquista professional nascut el 23 de maig del 1951 a Zlatoust (antiga Unió Soviètica). Campió del món d'escacs en el període 1975-1985 i per a la FIDE, el 1993-1999. En l'actualitat juga amb Rússia.
La seua carrera fou exitosa des de molt prompte. Es convertí en el mestre nacional més jove de la Unió Soviètica el 1966 als 15 anys d'edat, i el 1969 guanyà el campionat mundial juvenil.
Fou nomenat Mestre de l'Esport URSS el 1966, Mestre Internacional el 1969 i, l'any següent, obtingué la norma de Gran Mestre Internacional.
Els anys següents anaren acompanyats d'una ràpida consolidació, i el 1973 obtingué el segon lloc en el campionat soviètic i el primer en el torneu interzonal de Leningrad, la qual cosà li donà el dret de participar en les partides de candidats. Després de véncer Lev Polugaievski en els quarts de final, hagué d'enfrontar-se a l'excampió mundial Borís Spasski, qui derrotà, de manera convincent i contra tot pronòstic, per 4-1 (les taules no hi comptaven). En la final derrotà Korchnoi per un ajustadíssim 12.5-11.5.
La situació anterior li donà el dret d'enfrontar-se a Robert Fischer per la corona mundial, però la renúncia del nord-americà de defendre el seu títol el convertí el 1975 en el 12è campió mundial sense necessitat de jugar una partida. Esta situació el dugué a demostrar que era efectivament el jugador més fort del món, i no pas un campió de paper, objectiu que complí amb ple èxit defenent el seu títol el 1978 (a Baguio City) i 1981 (a Merano) davant Víktor Kortxnoi amb resultats de 6-5 i 6-3 respectivament (les taules no hi comptaven). A més a més guanyà incomptables tornejos i fou el líder indiscutit fins l'aparició de Garri Kasparov, amb qui s'enfrontaria durant més d'una dècada en una rivalitat tan forta i apassionant com poques en la història de l'esport. El 1984 hagué de defendre el seu títol contra ell, i després d'una polèmica cancel·lació (després de liderar 5-0 l'aspirant s'acostà a 5-3, però la partida s'havia prolongat més de tres mesos) es mantingué com a campió fins el 1985, any en què fou abatut per Kasparov. Després d'este perdé tres apretadíssims encontres. A Leningrad 1986 per 12.5-11.5, a Sevilla 1987 12-12 i a Nova York-Lió 1990 12.5-11.5. Recuperà el títol el 1993 en una partida contra Jan Timman a Jakarta després del cisma a la cimera d'escacs mundial que creà dos campionats del món, en separar-se Kasparov de la Federació Internacional. Este nou títol, no obstant això, no s'equiparava al que ostentà fins el 1985, precisament per l'ambient dividit en què es genera, i a causa que Kasparov continuava ostentant el número u del rànking. De qualsevol manera, defengué el seu títol novament el 1998 contra Viswanathan Anand, en una disputata i agitata partida.
En esta es considera el seu major èxit la seua actuació en el Torneig de Linares 1994, el torneig més fort de la història fins eixe moment, i on s'imposà amb un marge de 2.5 punts sobre els segons (Kasparov i Shirov). El seu resultat d'11/13 en un torneig de mitjana ELO 2685 és el més fort registrat en la història (si s'exceptua l'11/11 de Fischer en el campionat dels Estats Units 1963-1964 que qualifica com a "infinit", però contra una oposició de nivell força menor).
Després de les actuacions referides de 1994 i 1998, que es consideren dignes del seu calibre encara, l'excampió mundial continua jugant activament, però no en l'altíssim nivell que sostenia abans. Finalment fins i tot es negà a defendre el seu títol de la FIDE per incompatibilitat d'opinions, i paulatinament s'allunyà dels primers llocs de la classificació oficial. Però manté un alt nivell, i continua participant principalment en tornejos d'escacs ràpids, en els quals no mostra declivi.
Kàrpov també realitzà un altre tipus d'activitats importants, com ara: Diputat del Congrés de Rússia, President del Fons Internacional per a la Pau i President de la Comissió per als damnificats de Txernòbil.
