Arquitectura grega clàssica
De Viquipèdia
L'arquitectura grega va fixar les bases del que serà l'arquitectura del món occidental durant segles.
Els tipus d'edifici que més importància han tingut són el temple i el teatre
Taula de continguts |
[edita] Temple
El temple podria haver tingut el seu origen en el mègaron, l'habitació més important de la casa grega i santuari dels déus familiars, tal com el descriu Vitruvi. En les invasions i guerres, els guanyadors enderrocaven el palau del rei vençut, però respectaven el mègaron ja que era la casa del déu de la regió. Així, el temple més antic era el in antis que té tot l'aspecte de ser una habitació que ha perdut la casa que tenia al voltant.
El temple consta d'un local, naos, amb una sola obertura, la porta, sense finestres. Davant té un pòrtic, pronaos, amb columnes, stylos. De vegades el temple té dos naos, amb les portes a les façanes principals, les més curtes, i en aquest cas cada naos sol estar dedicada a una divinitat diferent.
Amb el temps, a aquest temple, ja aïllat, se li van anar afegint més columnes i decoració; així van aparèixer els temples pròstils (amb quatre columnes a la façana principal), amfipròstil (amb columnes a les dues façanes més curtes) i perípter (columnes en tot el perímetre).
Tenien sempre a les façanes principals (les més curtes) un nombre de columnes parell (quan té quatre se l’anomena tetràstil; si són sis, hexàstil; si són vuit, octòstil i si fossin deu, decàstil), de manera que marca l'eix amb un buit, i en els laterals un nombre senar, habitualment el doble que en les principals més una. Hi ha alguns casos de temples circulars (tholos).
Amb el temps, els arquitectes grecs van anar afinant les proporcions i els detalls dels seus temples. Molts consideren que el Partenó d'Atenes, dels arquitectes Ictino i Calícrates, és el temple que millor expressa el desig de Bellesa dels grecs.
[edita] Teatre
Els grecs eren molt aficionats al teatre i van construir per a això imposants exemples. Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven en la pendent d'un turó. D'aquesta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors veiessin l'escenari sense obstacles.
L'escenari estava precedit per una zona també semicircular, l'orchesta que servia com a reflector del so. Amb aquest i altres artificis, aconseguien que als teatres poguessin acomodar-se fins 15.000 espectadors, xifra que fins i tot avui sembla molt gran (els teatres actuals més grans en tenen menys, i ni tan sols els teatres romans no van arribar a aquesta mida).
Neix amb finalitats religioses amb el culte a Dionisos, es construeix sobre un pendent on s’excavaven els seients per als espectadors. La graderia semicircular, anomenat Koilan o Càvea, es realitza en pedra des del segle IV aC. El nucli del teatre era l' orchesta, de forma circular i amb el sol de terra on es col·locaven els músics i cor que relatava l'acció de l'obra i actuaven mentre els actors es canviaven i fins i tot al costat d'aquests. De vegades a l' orchesta es col·locava el déu i l'altar de cerimònies. Al costat de l' orchesta hi havia el prosceni, on esperaven els actors, i lleugerament elevada estava l'escena on es representava l'obra. En els laterals hi havia els parodos.
[edita] Altres edificis
[edita] Monuments funeraris
Els monuments funeraris grecs i amb fonament les següents formes:
- Atenes,estela amb relleus de figures
- Peloponès, la de petit templet
- Macedònia, se servien de grutes excavades a la roca o al terra amb voltes i pintures
- Àsia Menor, templets com en el Peloponès o hipogeus com a Macedònia
Entre tots, va ser notable, per sumptuós, el mausoleu d'ordre jònic adornat amb relleus i estàtues que es va elevar en Halicarnaso (Àsia Menor) a la memòria de Mausolo, rei de Corca per la seva dona Artemisa (segle IV aC.) d'on prenen nom els mausoleus. Altres vegades cremaven als cadàvers guardant-se les cendres en urnes o atuells.
[edita] Edificis d'utilitat pública
Entre els edificis d'utilitat pública figuraven com a principals després dels temples i els teatres esmentats:
- Les àgores o places públiques envoltades de pòrtics per a reunions civils, mercats i assemblees.
- Els gimnàs o edificis per a escoles, també amb patis i pòrtics.
- Els estadis, amb graderia recta al llarg i semicircular en un extrem per a curses a peu i pugilats
- Els hipòdroms, semblants als estadis però amb tancament arquejat en ambdós extrems i que es destinaven a curses de cavalls i carros.
[edita] Altres
- La Stoa
[edita] Estils arquitectònics
Las normes o cànons de composició arquitectònica de l'arquitectura grega antiga, es fixen en tres estils o ordres clàssics: dòric, jònic i corinti, que es diferencien en la proporció alt/diàmetre de la columna ("stilos" en grec) i les formes del capitell i del entaulament. L'ordre és el resultat d'una relació numèrica influïda per les teories pitagòriques. Cada ordre relaciona les diferents parts de l'edifici amb el tot, determinant al temps la decoració del mateix.
L'estil dòric és el més rude i s'emprava en exteriors, especialment dels temples dedicats als déus barons. Els estils jònic i corinti s'empraven en interiors o en exteriors de temples dedicats a divinitats femenines.
La columna consta de basa, fust i capitell. Sobre les columnes s'assenta l'entaulament, que consta d’arquitrau, fris i cornisa. Sobre les façanes principals, formats per la teulada a dues aigües, estan els timpans o frontó. De vegades el temple s'assenta sobre una plataforma amb grades, krepidoma , per elevar-lo sobre el terreny.
