Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Web Analytics
Cookie Policy Terms and Conditions Arzawa - Viquipèdia

Arzawa

De Viquipèdia

Arzawa fou un antic regne d'Anatòlia occidental, la situació exacta del qual es desconeix pero el centre als darrers anys era Apasa (Efes). Es esmentat a les fonts hitites.

Taula de continguts

[edita] Descobriment, llengua

El regne fou esmentat per primer cop per el noruec J. A. Knudtzon el 1887 quant va descobrir unes cartes del faraó Amenhotep III que eren en un llenguatge desconegut, que podien llegir (era amb escriptura cuneïforme) però no traduir. A las cartes, i per les lleugeres ressemblances de la llengua amb la família indoeuropea es va identificar el nom del país. La llengua del país es va dir arzawà i encara que al país es parlava una llengua luvita la correspondència es feia en llenguatge [knesià], ambdós de la família indoeuropea. Algunes tauletes del mateix llenguatge s'havien trobat abans a Boghazkoy (avui Boghazkale) al centre de Turquia on després es van trobar els arxius hitites i el llenguatge es va considerar pertanyent al Imperi Hitita i des llavor anomenat hitita (el hitites deien a la seva llengua Nasili).

[edita] Altres noms, capital

Es creu que el nom egipci del país era Yereth. Se'l situa normalment a la regió d'Efes, perquè el rei hitita Mursilis II va escriure que el rebel Uhha-Ziti (rei d'Arzawa) tenia per seu Apalas, que es fonèticament semblant a Efes (Efesos) però que podria ser també Zippasla, la futura Sipilos, al est de Magnèsia del Sipilos.

[edita] Nom regional

Els hitites inicialment anomenaven Arzawa a tota la regió d'Anatòlia occidental.En aquesta regió els diversos poders s'aliaven de vegades contra els hitites o es feien la guerra entre ells. Es possible que ja s'anomenès Arzawa un dels poders regionals. Una gran confederació arzawana fou la d'Assuwa (d'eon el nom d'Àsia). De les restes d'aquesta va sorgir probablement el primer regne d'Arzawa conegut. El regne encapçalava ocasionalment una hegemònia regional de la qual el propi regne només n'era una part i la resta eren aliats.

[edita] Religió

Se sap molt poc del regne. Adoraven al deu de les turmentes (Teshub en hurrita i després Zeus en grec) al que anomenaven Tarhun o Tarhunta. Un altra deu fou Uhha.

[edita] Història

[edita] Els primers cent anys

Inicialment era el nom que els hitites donaven a les terres d'occident, i de les que Arzawa només era un dels membres.

De la seva historia es coneix una guerra dita d' Asuwa o Assuwa, nom que podria ser una confederació aixecada contra els hitites, vers el 1450 aC, moment en el que Arzawa no apareix entre els rebels, pero el 1430 aC ja s'esmenta per primer cop el regne i sembla que s'hauria fundat sobre les restes d'Assuwa. Va signar un tractat amb Thudalias II vers el 1410 aC quant era governada per Kupanta-Kurunta.

Un dèspota local de Zippasla (Frígia), Madduwattas, (Madiates?) va lluitar a Lukka (Lícia) contra un home vingut de Ahhiya (Acaia) de nom Attarisiyas però fou derrotat i Madduwattas es va refugiar a territori hitita; els hittes el van restaurar com a sobirà a la regió de Zippasla, però amb la condició de que havia d'usar el país com a base contra Arzawa. Madduwattas ho va fer però fou derrotat per Kupanta-Kurunta d'Arzawa que va ocupar Zippasla, i Madduwatas va haver de fugir alre cop al regne Hitita. El rei hitita va haver d'acudir a socórrer al seu vassall, va derrotar Arzawa i va restaurar a Madduwattas. Attarisiyas el va tornar a atacar i el rei va fugir per tercer cop a territori hitita; els hititese van enviar un altra exercit que va expulsar a Attarisiyas i va restar al país.

Mes tard, Dalawa (la lícia Tlawa, nom clàssic Tlos) i Hunduwa es van revoltar. Madduwattas va suggerir que l'exèrcit hitita (dirigit per Kisbapili) atacara Hunduwa i ell mateix Dalawa. En realitat Madduwattas es va aliar a Dalawa i amb la seva ajuda va fer caure a Kisbapili a un parany i va exterminar l'exèrcit hitita. Llavors fou independent i es va casar amb la filla del rei d'Arzawa (altres interpreten que la seva filla es va casar amb el rei d'Arzawa). No va tardar a apoderar-se d'aquest regne.

Thudaliya, el rei hitita li va ordenar de aixafar la revolta d'Hapalla (Psídia), i ho va fer, però va forçar a Hapalla a oferir-li lleialtat a ell mateix. Després va incorporar Pitasa o Pitassa al seu regne (Pitassa era prop dels dominis hitites). Mes tard, en temps del rei hitita Arnuwandas I, Madduwattas es va aliar a Attarisiyas i va envair Alasiya (Xipre) dominant tota l'Àsia Menor occidental. El rei hitita va exigir l'entrega de l'illa i no es sap que va passar perquè les fonts deixen de parlar-ne, però mes tard Alashiya apareix en mans dels hitites.

[edita] Expansió

Abans del 1350 aC el va succeir Tarhunta-Radu. Llavors les fronteres del regne eren Tuwanuwa (Tyana a uns 170 km al sud d'Hattusas) i Uda (no identificada) i va tenir contactes diplomàtics amb Amenhotep III d'Egipte al que va demanar una filla en matrimoni, però probablement no li fou concedida. Zippasla va desaparèixer de l'historia d'Arzawa, i sembla que el centre del poder es va desplaçar cap Apasa (Efes).

Thudalias III va conquerir Sallapa, que pertanyia a Arzawa i va conquerir la "Terra Baixa Hitita" i després va reocupar Tuwanuwa. En aquest moment sembla que era rei Anzapahhadu que va derrotar a un exercit hitita dirigit per Himuili, i vers la meitat del segle XIV aC va atacar Anisa i un altra ciutat el nom de la qual no s'ha conservat (acaba en ...isa).

[edita] Vassalatge hitite i independència

El rei fou respost per Subiluliuma I, nou rei hitita, marxant a la zona i destruint l'exèrcit arzawà i a mes va destruir sis bandes enemigues (kashkes o arzawanes?) a Huwana i set mes a les ciutats de Ni... i Sapparanda. Un altra invasió arzawana de terres hitites va tenir lloc per la mateixa època a Tupaziya i a la zona de Mont Ammuna, on un cap anomenat Anna, que donava suport a Arzawa, va atacar la zona i després de saquejar Tupaziya va passar per un llac el nom del qual no s'ha conservat va arribar fins a Tuwanuwa que també va atacar. Mentre atacava, Subiluliuma I va ocupar i destruir Nahuriya, Sapparanda i un altra ciutat de la que no es conserva el nom, i va anar a descansar a Tiwanzana. Allí, amb nomes sis carros i alguns soldats fou casualment sorprès per un contingent arzawà que fou derrotat i els arzawans van haver de fugir a la muntanya abandonant el botí. Llavors el rei es va dirigir a Tuwanuwa on la resta de l'exèrcit se li va unir; el text no esta sencer però sembla que va poder derrotar a Anna i als seus aliats arzawans. Subiluliuma va enviar al governador Hanuttis a reconquerir Hapalla, el que aquest va aconseguir.

Algun temps després (vers 1340 aC) Anzapahhaddu, el probable rei d'Arzawa, es va apoderar d'algunes ciutats hitites. Subiluliuma I li va escriure i li va exigir el retorn de la zona ocupada però Anzapahhaddu el va ignorar; va esclatar la guerra. El rei hitita va derrotar a Anzapahhaddu i va col·locar en tron d'Arzawa a Uhha-Ziti. Mursilis II, fill de Subiluliuma, diu que van caler 20 anys a Thudaliya III i Subiluliuma per conquerir Arzawa.

Uns anys després, Uhhaziti o Uhha-Ziti, mentre el rei hitita feia campanya a a Síria, es va independitzar.

Al segle XIV aC el regne d'Arzawa tenia al nord: el regne del riu Seha que apareix sota reis independents; al est el regne de Mira i el regne d'Hapalla; i al sud Millawanda (Milet) i els país del Ahhiyawa.

[edita] Guerra i fi del regne d'Arzawa

Mursilis II va iniciar el seu regnat combatent als Kashka (a la Còlquida) i al regne de Palhuissa que va restar pacificat al segon any de regnat; a la primavera següent va anar des Ankuwa cap Attarimma, Huwarsanassa i Suruda, els reis dels quals van fugir a Arzawa. Mursilis en va demanar l'entrega però Uhha-Ziti es va negar i el va ofendre dient-li "xicot". Mursilis va anar a Palhuissa per reunir un exercit. La campanya està ben documentada als annals: va envair Arzawa i al mont Lawasa, poc abans del riu Sehiriya, va veure un llamp (un meteor probablement) que marcava direcció nord cap a Apasas. A Sallapa, Mursilis va ajuntar les seves forces amb les de son germà Sarri-Kusuh, al que el seu pare havia fer rei de Kargamis (Karkemish, a Síria). A Aura, Maskhuiluwas de Mira-Kuwaliya va informar que el llamp havia caiguta al palau i havia ferit a Uhha-Ziti al genoll i l'havia deixat incapacitat. El rei d'Arzawa no es va recuperar prou, però aliat al rei d'Ahhiyuwa va enviar al seu fill, Piyama-Kurunta, a atacar a Maskhuiluwas de Mira, i possiblement va destruir Impa, però Maskhuiluwas el va rebutjar.

Maskhuiluwas va restar a Hapanuwa la seva capital, i va ser fidel aliat d'Hatti. Mursil va enviar a Gullas i Malazitis a saquejar la ciutat de Milawata (Milet) aliada d'Ahhiyawa. Amb el pare encara incapacitat per caminar, Piyama-Kurunta va presentar batalla a Walma, a la regió del riu Astarpa, i fou derrotat. Uhha-Ziti va fugir probablement a les illes. Els habitants antihitites d'Hursanassan, Surudan, i Attarimman i de tot Arzawa van fugir a les muntanyes Arinnandas i a la ciutat de Purandas.

Mursilis i Sarri-Kusuh van assetjar les muntanyes on aviat els refugiats, a causa de la gana, es van rendir; però Purandas van resistir el setge i la ciutat no va voler entregar als refugiats. Mursil era acampat al riu Astarpa quant va saber que Uhha-Ziti havia mort. Un altra fill del rei d'Arzawa, de nom Tapalazunaulis o Tapalazunawali, va tornar de les illes i va assolir el comandament a Purandas. Mursilis va marxar des Astarpa, va derrotar a Tapalazunaulis en una sortida de la ciutat i el va fer entrar altra cop i va iniciar l'assalt. Tapalazunaulis va perdre el gust per la guerra i va fugir amb la seva família i alguns fidels. Mursilis va poder capturar a la família i fidels pero Tapalazunawali es va poder escapar a Ahhiyawa; sense líder, Purandas va caure ràpid. Llavors Piyama-Kurunta, que devia ser a les illes, va veure la seva causa pèrdua, i juntament amb el rei d'Ahhiyawa va demanar la pau. Mursilis va exigir l'entrega de Tapalazunawali al que va deportar a Hattusa.

[edita] Els regnes de la regió d'Arzawa

Mursil va avançar llavors per el riu Seha on el rei de la regió, Manapa-Tarhunta, va rebre al sobirà solemnement. Mursilis sabia que l'havia trait però finalment, per les suplicas de la mare del rei de Seha, el va perdonar i li va confirmar les terres del riu i Appawiya. Llavors Mursilis va anar a Mira on va establir guarnicions (entre elles a Impa) aparentment per agrair a Maskhuiluwas la seva ajuda contra Arzawa. També va establir una guarnició a Hapanuwa i va unir els dominis de Maskhuiluwas, la terra de Kuwaliya, amb la seva terra original Mira, que fou separada d'Hapalla que la tenia darrerament (vegeu Mira). Hapalla fou concedida a un tal Targasnallis. Els petits reis de Mira, Hapalla i el riu Seha van signar un tractat reconeixent al regne Hitita com a sobirà al mateix temps que es reconeixia la seva llibertat.

Maskhuiluwas i la seva dona Muwatti (germana de Mursilis) no van tenir fills i van demanar a Mursil de reconèixer com a successor al nebot (adoptat com a fill) Kupanta-Kurunta.

Un rei que les tauletes esmenten con E.gal.pap (els dos punts son per dos lletres que manquen) es va revoltar al oest d'Hatti durant deu anys segurament recollint el descontentament dels arzawans. Maskhuiluwas va complir de moment la seva paraula i va ser al costat del rei hitita però mes tard, ja cansat de la seva tutela, es va unir al rebel i va incitar a la rebel·lió de Pitassa. Mursilis va tornar a anar a Sallapa i quant va amenaçar a Maskhuiluwas aquest va fugir a Masa mentre el seu regne de Mira i Kuwaliya es va rendir. Mursilis va envair Masa, causant molts danys, i davant les amenaces a Masa, el rei rebel fou capturat per la gent del pais i obligat a rendir-se i fou enviat a Hattusas i nomenat sacerdot governant d'una ciutat sagrada; al seu lloc Mursil va instal·lar a Kupanta-Kurunta. Es suposa que E.gal.pap fou derrotat poc després.

Muwatallis II, successor de Mursil, no confiava prou en la gent d'Arzawa segons Alexandros de Wiluja o Wilusa. En aquest temps encara Manapa-Kurunta i Ura-Hattusa regnaven al riu Seha i a Hapalla i Kupanta-Kurunta a Mira; aquest darrer era considerat membre de la família reial ja que la seva mare (adoptiva) era princesa (germana de Mursil). Però hi va confiar suficient per unir els contingents del país als propis contra els egipcis, i van participar a la batalla de Qadesh al Orontes (1293 aC), segons va deixar escrit Ramsès II.

Urhi-Teshub va arribar al tron hitita sota el nom de Mursilis III, i immediatament va deposar alguns dels governadors dels antics estats d'Arzawa i va establir el govern directe i va anar a la zona per consolidar el seu poder. En la seva absència es va produir una rebel·lió i així el centre i base del poder de Mursilis III fou Arzawa. Llavors governava el riu Seha, Manapa-Tarhunta II, Walmu a Wilusa, i Piyama-Radu també per la zona. La regió fou un ferm baluard hitita fins a l'atac dels pobles de mar vers el 1200 aC que van atacar la regió que es va despoblar i fou abandonada pels hitites.

[edita] Llista de reis

Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu