Asgard
De Viquipèdia
En la mitologia germànica, l'Asgrad (en nòrdic antic Ásgarðr o Ásgárðr) és el món on viuen els déus de la nissaga dels Aesir, a diferència del Midgard, el món dels humans, i el Jotunheim, el món dels gegants. Aquest món, de la mateixa manera que la resta de móns de la cosmologia germànica, està connectat amb les branques i les arrels de l'arbre còsmic de l'Yggdrasil. L'Asgard connecta amb el Midgard pel Bifrost i de la seva protecció se n'encarreguen una muralla feta amb les celles d'Ymir i el déu Heimdall.
L'Asgard és una fortalesa gegantina i resistent, un paradís celestial, el cor del qual es troba al Grimnismal, el lloc on es troben els dotze palaus dels déus. Les dotze fortaleses celestials estan fetes d'or i pedres precioses i les seves reixes de llances d'or. Les parets i els terres també estan banyats en or i els sostres estan fets amb els lluents escuts dels einherjar. Dins d'aquesta fortalesa no s'hi pot comptar la llar de Thor, el Thrudheim ("Llar de la força") ja que es troba massa a prop de la terra i del Bifrost, i per això fa de frontera entre l'Asgard i el Midgard.
Les muralles de l'Asgrad van ser construïdes pel gegant picapedrer Hrimthur. Com a compensació, volia prendre a Freya com a muller i tenir el sol i la lluna. El déus, seguint el consell de Loki, li van donar un temini molt curt per enllestir la construcció, de manera que Hrimthur no pogués complir. Per això, li donaren sis mesos de temrini per enllestir la construcció. No obstant això, Hrimthur acceptà les condicions sempre que pogués fer ús del seu cavall Svadilfari. Per horror dels déus, semblava que Hrimthur podia complir la seva part del contracte, i tres dies abans del compliment del termini, només faltava construir una porta. A causa d'això, Loki va prendre la forma d'una euga i seduí el cavall Svadilfari, el qual realitzava la major part de la feina. D'aquesta unió en nasqué el cavall d'Odin, Sleipnir. Hrimthur no va poder complir el termini. Furiós per aquesta enganyifa dels déus mostrà la seva forma de Jötun i immediatament va rebre un cop amb martell de Thor, el Mjollnir, cop que el matà.
[edita] Els dotze palaus i els seus propietaris
Per ordre alfabètic:
- Alfheim, palau de Freyr
- Breidablick, palau de Bàlder
- Folkvangr, palau de Freya, on s'hi troba la sala Sessrumnir
- Gladsheim, ("Llar de la felicitat") Palau d'Odin, on s'hi encabeix el Valhalla
- Glitnir, palau de Forseti
- Himinbjörg, palau d'Heimdall
- Nóatún, palau de Njord
- Sökkwabeck, ("Rierol de profunditat") Palau de Saga
- Thrymheim, palau d'Skadi
- Valaskjalf, palau de Vali, on s'hi troba el tron d'Odin, el Hlískjalf
- Vidi, palau de Vidar
- Ydalir, palau d'Ull
[edita] Altres llocs importants
Altres edificis i llocs importants de l'Asgard:
- Fensalir, palau de Frigg
- Vingolf, punt de reunió de totes les deesses de l'estrip dels Aesir
- Idafeld, una farga
- Bifröst, un pont (l'arc iris), que uniex l'Asgard amb el Midgard
- Landvidi ("Terra blanca") llar de Vidar
- La llar de Forseti, el gran jutge
 |
|
| Llista dels déus germànics | Aesir | Vanir | Gegants | Elfs | Gnoms | Valquíries | Einherjar | Les Nornes Odin | Thor | Freyr | Freya | Loki | Balder | Tyr | Yggdrasil | Ginnungagap | Ragnarök Fonts: Edda poètica | Edda prosada | Les Sagues | Cicles dels Volsungs | Cicles de Tyrfing Pedres rúniques | Nòrdic antic | Ortografia | Influència posterior Societat: Era vikinga | Poesia escàldica | Kenning | Blót | Seiðr | Números |
|
| Els nou móns de la mitologia germànica | Personatges, llocs i objectes |
