Aureli Argemí i Roca
De Viquipèdia
Aureli Argemí i Roca (Sabadell, 1936) és un monjo i activista de la llengua catalana. Fou ordenat frare a l'Abadia de Montserrat, es llicencià en teologia i fou un temps secretari del l'abat Aureli Maria Escarré durant el seu exili a Viboldone del 1965 al 1968. Col·laborà en diverses iniciatives de la resistència antifranquista i el 1974 fundà el CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals) del qual n'és director general, i el 1978 fou un dels promotors de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, i més tard de la Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental. Dirigeix també la publicació Altres Nacions i també és director del Programa Mercator. També és President del Comitè Espanyol del Bureau Europeu per les Llengües Menys Difoses, amb seu a Brussel·les i ha participat en la Declaració Universal de Drets Lingüístics.
[edita] Obres
- Chiesa fascista e Stato Cattolico in Spagna (1970)
- Il carcere vaticano (1972)
- Rivoluzione o morte (1974) sobre el Procés de Burgos
