Banu Hud

De Viquipèdia

Els Banu Hud (o Hudides) fou una dinastia local d’emirs que va governar a Lleida, Saragossa i altres llocs del 1039 al 1131

El fundador fou Abu Ayyub Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud al-Djudhami al-Mustain, governador de Lleida, independent de fet (i totalmente el 1037) que es va apoderar de Saragossa i es va proclamar emir l'octubre de 1039.

Va morir el 1046 i el van succeir els seus fills: Abu Djafar Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir a Saragossa (va governar també a Tortosa i Denia), Yusuf al-Muzafar a Lleida (1046-1079), Muhammad al-Mondir ben Sulayman a Tudela, i Suleiman ben Sulayman a Calataiud. Aquestes tres branques van tornat a la principal per l'acció militar. Abu Gafar va morir el 1081 i van sorgir dues branques iniciades pels seus fills:

A Lleida, Tortosa i Denia, Al Mundir Imad al-Dawla (1081-1090) i el seu fill Sulaiman Sayyid al-Dawla (1090-1102)

A Saragossa Abu Amir Yusuf ben Ahmed al-Mutamin (1081-1085), el seu fill Abu Djafar Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain (1085-1110) i el seu fill Abu Marwan Abd al-Malik ben Ahmed Imad al-Dawla (1110-1129), que va governar inicialment a Saragossa i després a Rueda de Jalón. El seu fill Abu Djafar Ahmed III ben Abd al-Malik Ibn Hud al-Mustansir Saif ed-Dawla va governar uns anys a Rueda de Jalón i va cedir el territori a Castella cap el 1139. El 1145 governava Còrdova, Granada, Jaén i Murcia i el 1146 València, quant va morir en combat.