Basílica de Sant Serni de Tolosa
De Viquipèdia
La Basílica Sant Serni és un dels edificis emblemàtics de Tolosa de Llenguadoc i és l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga de Cluny) de tot l'estat francès.
Es tracta d'un santuari construït a l'emplaçament de la tomba de sant Saturní bisbe de Tolosa de Llenguadoc, martiritzat el 250. El carrer del Taur que porta de la plaça del Capitole a la basílica treu d'altra banda el seu nom del màrtir, que va ser tirat per un toro furiós sobre el que era llavors una carretera sortint de la ciutat.
Taula de continguts |
[edita] La Història de la basílica
La construcció de l'actual basílica ha estat decidida al final del segle XI. La capella que s'havia construït al segle V, a l'emplaçament de l'actual basílica, s'havia fet massa petita pel nombre creixent de fidels. La basílica era llavors col·legial, és a dir una església amb un col·legi de canonges dirigits per un abat. Aquest últim s'oposava sovint al bisbe de Tolosa de Llenguadoc, amb una catedral de Sant Esteve molt menys resplendent que la de Sant Serni.
Tolosa de Llenguadoc rebia llavors la visita de nombrosos pelegrins sobre el camí de Sant Jaume, o per adorar les relíquies de sant Saturní.
La construcció va començar per la capçalera, el 1080, sobre la capella. Encara es pot visitar avui l'església primitiva, que fa l'ofici de cripta. Acull algunes relíquies sagrades. Setze anys després del començament de la construcció, el 1096, el papa Urbà II en va consagrar l'altar.
Sant Serni va continuar sent una senzilla església escolar fins a 1778, data en la qual va ser finalment consagrada basílica. Durant la Revolució, el capítol de Sant Serni va ser suprimit.
L'església va ser parcialment modificada en l'època gòtica i al Renaixement. Al segle XIX, va ser restaurada per Eugène Viollet-le-Duc. Restableix llavors l'escalonament de les teulades dels laterals i de la nau principal que havia estat suprimida al segle XIV. Al final del segle XX, una restauració va suprimir novament l'escalonament de Viollet-le-Duc reemplaçar-lo per l'estat del segle XIV.
Un magnífic claustre i una abadia es trobaven al nord de la basílica, però van ser derruïts durant el segle XIX. El Museu dels Augustins posseeix algunes restes i trossos d'escultures.
[edita] El Plànol de la basílica
- 1 Porta Comtes
- 2 Enfeu dels Comtes
- 3 Antiga portada de l'abadia
- 4 Porte Miégeville
- 5 Portada occidental
- 6 Emplaçament de l'antic claustre
- 7 Capella de Sant Pere
- 8 Sagristia
- 9 Capella del Crucifix
- 10 Capella de les ànimes del purgatori
- 11 Capella de l'immaculat Concepció
- 12 Capella de Sant Jordi
- 13 Capella del Sant Esperit
- 14 Capella de Sant Marcial, Sant Cyr i Santa Julieta
- 15 Capella de Santa Silvia
- 16 Capella de la Verge
- 17 Capella de Sant Germà
- 18 Maître-Autel
- 19 Pintura romànica: Noli em tangere
- 20 Cicle de Resurrecció
- 21 Pintura representant Sant Augustí
- 22 Restes de pintures: la crucifixió
[edita] L'Arquitectura de la basílica
[edita] Un campanar octogonal
Just sobre el cor, a la cruïlla del creuer s'aixeca un campanar de 64 metres d'alçària i de forma octogonal. Està constituït de 5 nivells:
- el nivell més baix, sobre la cúpula i constituït sobre cada cara de dues finestres cobertes d'arcs en ple cintra;
- els dos nivells següents, en lleugera retirada respecte al precedent, són constituïts també del mateix tipus de finestra;
- els dos nivells següents han estat construïts en la segona meitat del segle XIII. Es caracteritzen sobre cada cara per dues finestres cobertes d'arcs en mitra;
- finalment, el 1478, una punxa va ser construïda amb maçoneria per portar un globus terminal coronat per una creu;
- el campanar protegeix un carilló composat de 24 campanes.
 Àbsid i campanar |
 Nau central |
 Permòdol representant el rei David amb dos lleons |
