Brànquia
De Viquipèdia
En organismes aquàtics, les brànquies són un òrgan respiratori que serveix per a extreure oxigen de l'aigua i expulsar-hi diòxid de carboni.
Molts animals aquàtics petits absorbeixen oxigen per tota la seva superfície corporal, però les formes més complexes tenen òrgans respiratoris localitzats per a presentar una àrea de superfície adequada a l'ambient extern. Normalment són petites plaques de teixit o processos i, amb l'excepció d'alguns insectes aquàtics, contenen sang o líquid celòmic, que intercanvia gasos a través de parets primes. En els insectes, hi ha un tipús únic d'òrgan respiratori, les brànquies traqueals, que contenent tubs d'aire. L'oxigen en aquests tubs es renova a través de les brànquies. Altres insectes aquàtics usen un tipus de brànquia física, amb una estructura coneguda com a plàstron.
En els equinoideus, estrelles de mar i eriçons de mar, la respiració es fa per mitjà de pàpules, protuberàncies primes que es troben a la superfície del cos, i que contenen ramificacions del sistema ambulacral, una versió molt primitiva de brànquia desenvolupada. En els crustacis, mol·luscs i alguns insectes, hi ha estructures semblants a plaques a la superfície del cos per les quals circula la sang. Les brànquies d'altres insectes són del tipus traqueal i també inclouen les mateixes estructures, i en les larves de les libèl·lules, la paret del recte està configurada com a brànquia rectal. L'aigua que entra i surt del recte dóna oxigen a les tràquees tancades.
Les brànquies dels vertebrats s'han desenvolupat a les parets de la faringe, amb una sèrie de brànquies que s'obren a l'exterior. L'aigua que entra a la boca passa per les brànquies, que alguns peixos utilitzen per a expulsar els electrolits. En alguns amfibis, les brànquies ocupen la mateixa posició en el cos però sobresurten del cos (vegeu imatge del tritó). En moltes espècies, s'usa un sistema d'intercanvi a contracorrent per a millorar la difusió de substàncies a dins i a fora de les brànquies, amb l'aigua i la sang que flueixen en direccions oposades. Es pensa que les brànquies dels peixos són els precedents evolutius de la trompa d'Eustaqui.
L'àmplia extensió de les brànquies tendeix a ser un problema per als peixos que proven de regular l'osmolaritat de llurs líquids interns. L'aigua salada està menys diluïda que aquests fluïds; per tant, els peixos d'aigua salada perden grans quantitats d'aigua a través de les brànquies. Per a recuperar-la, beuen grans quantitats d'aigua salada i expulsen la sal. L'aigua dolça està més diluïda que els líquids interns, així que els peixos d'aigua dolça prenen aigua a través de les brànquies, aigua que expulsen per mitjà de l'urina.
[edita] Vegeu també
- Pulmó
- Brànquia física
