Caïm
De Viquipèdia
Segons l’Antic Testament, Caïm (o Caín) i Abel eren fills d’Adam i Eva.
Caïm era el gran i es dedicava a l’agricultura. Abel era el petit i era pastor.
Un dia van decidir fer una ofrena a Déu:
- Caïm va oferir els primers fruits de la seva collita.
- Abel va oferir els millors animals del seu ramat.
Déu va preferir l’ofrena d’Abel, i Caïm, al veure’s rebutjat, va tenir gelosia i va matar el seu germà.
Déu va maleir Caïm i el va condemnar que la terra no li donés fruits de manera que es veiés obligat a errar, motiu pel qual es va allunyar del Senyor per establir-se al país de Nod, a l’est de l’Edèn. També va advertir que qui matés Caïm ho pagaria amb un càstig set vegades més penós. Amb la seva dona, Caïm va engendrar Hanoc.
Els historiadors i especialistes bíblics interpreten la història com un relat simbòlic d’una antiga tribu nòmada que es deia Caïm. El membres d’aquesta tribu portaven unes característiques marques tatuades i tenien fama de ferotges per les cruels venjances contra qui havia mort algú de la seva tribu. El nom de Caïm es va convertir en sinònim d’assassí, i el senyal que li va posar Déu per distingir-lo s’ha denominat la marca de Caïm, terme que s’utilitza en sentit figurat per referir-se a un homicida.
Una altra explicació que donen els teòlegs, és que aquesta història de fratricidi serviria per il·lustrar les primitives creences nòmades, que amb el temps es van anar filtrant en el pensament religiós, segons les quals criar ramats, principal ocupació de moltes tribus nòmades, agradava més els déus que l’agricultura. Per això, el sacrifici d’Abel va ser acceptat, però el de Caïm no.
La tradició islàmica també relata una història similar a l’Alcorà. Aquesta història diu que Kabil i Habil (Caïm i Abel),tenien germanes bessones. En aquesta tradició, Al·là va rebutjar l’ofrena de Kabil perquè no es va voler casar amb la germana de Habil. Kabil va haver de vagar, erràtic, per la terra durant anys amb el cos del seu germà, fins que al veure un corb enterrant un ocell mort, va entendre que s’havia de donar sepultura als morts.
Es poden trobar referències del relat a:
- l’Antic Testament: Gèn. 4,1-16
- el Nou Testament: 1Jo. 3,12; Jud. 11; He. 11,4; He. 12,24
