Caius Flavius Publius Crispus
De Viquipèdia
Caius Flavius Julius Crispus (305 - 326), fou un príncep romà, fill primogènit de Constantí I el Gran i de la seva primera dona, Minervina. Educat per Lactanci Firmià, va ser nomenat cèsar pel seu pare el 1 de març de 317. Va destacar pel seu geni militar, vencent a Licini en la batalla naval de Crisópolis, en l'Hel·lespont el 18 de setembre de 323, així com a les tribus bàrbares d'alamans i francs. Es va casar amb una jove anomenada Helena, de la qual va tenir descendència.
En 326 la segona dona de Constantí I, Fausta, el va acusar públicament d'haver tractat de seduir-la, pel que va ser immediatament ajusticiat per ordre del seu propi pare, que no es va dignar ni tan sols a escoltar-lo. No està clar el motiu pel qual Fausta va actuar d'aquesta manera. Mentre uns historiadors la defineixen com una dona despitada per el seu fillastre, pel qual sentia una passió irreflenable, uns altres la fan protagonista d'un complot maquiavel·lic per eliminar a Crispo, que podria convertir-se en un futur enemic per als seus propis fills, per ser el primogènit de Constantí. Hi ha fins i tot qui parla que Crispus encapçalava un grup subversiu contra el seu pare que intentava dirigir el descontentament general dels romans enfront de la política filocristiana de l'emperador i al seu intent de traslladar la capital a Bizanci.
Independentment dels motius que la van dur al perjuri, Fausta va trobar el que mereixia, doncs Constantí va ordenar ofegar-la en el bany quan es va assabentar de la innocència del seu fill, pot ser per la seva mare, Santa Helena, que sentia una especial predilecció pel seu nét.
Segons la versió de Zósimus, turmentat per haver donat mort a un fill innocent, i al no ser expiats els seus pecats per els sacerdots pagans, Constantí es va anar apropant al cristianisme, doncs l'arrià Eusebi l'havia convençut que a través del baptisme li serien perdonades les seves faltes.
Deixant a banda la seva carrera militar, bé documentada, la resta de la seva vida personal i la destinació de la seva dona i fills són totalment desconeguts, doncs a més de donar-se-li mort, se'l va condemnar a la anomenada damnatio memoriae: el seu honor no quedaria restaurat i s'esborrarien totes les referències possibles a la seva vida.
El drama de la mort de Crispus i Fausta fou immortalitzat pel compositor Donizetti en la seva òpera Fausta.
