Carles Lluís de Borbó i de Bragança
De Viquipèdia
Carles Lluís de Borbó i de Bragança nasqué a Madrid el 1818 i morí, en estranyes circumstàncies, a la ciutat de Trieste, aleshores part de l'Imperi d'Àustria-Hongria, el 1861.
Conegut també amb el nom de Carles VI, pretendent carlí a la corona espanyola i rei dels carlins.
Comte de Montemolín, pretendent carlí a la corona d'Espanya (1845) amb el nom de Carles VI. Era fill de l'infant Carles (-Maria Isidre), fundador del carlisme.
El setembre del 1846, Carles Lluís va escapar de Bourges, i esquivant la vigilància francesa, va acabar a Londres acollit pel govern anglès (favorable al carlisme). Estava disposat a pactar amb el liberalisme, i intentà el seu casament amb la reina Isabel II per tal de solucionar el conflicte.
Quan va fracassar, tingué lloc gairebè nomès a Catalunya la Segona Guerra Carlina, però va fracassar novament en el seu intent d’anar a Catalunya per dirigir personalment la guerra. Quan va retornar a Anglaterra, va casar-se amb Miss Horsey, un matrimoni morganàtic que es va trencar immediatament i pel qual va renunciar als seus drets a favor del seu germà Joan (1849).
Desenganyat pel seu enamorament temporal, més tard se'n va desdir i va tornar a assumir la corona carlina tot i les protestes del seu germà Joan.
Recuperats els drets, el 1860 portà a terme un intent militar secret des de Sant Carles de la Ràpita que també fracassà (l'Ortegada).
Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron (Tortosa, 23 abril 1860) i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan, invalidà la renúncia.
Per segona vegada reclamà els seus drets al seu germà, i es va tornar a casar amb Maria Carolina de Dos-Sicílies (filla del rei de Nàpols). No van tenir fills, i van morir de tifus en estranyes circumstàncies (2 dies de diferència) a Trieste. Els servidors de palau feren córrer el rumor d'un complot i d'un emmetzinament.
Segons sembla, foren víctimes d'un enverinament en grup que també acabà amb la vida de l'infant Ferran de Borbó i de Bragança, tot i que mai s'ha pogut demostrar-ne l'autoria liberal.