Carmània
De Viquipèdia
Carmània fou una satrapia dels imperis persa i selèucida, a la part nord del golf pèrsic. Es la actual Kerman o Kirman.
Limitava al nord amb Pàrtia i Ariana, al est amb Drangiana i Gedròsia, al oest amb Persis, i al sud el golf Pèrsic.
Les seves muntanyes principals eren els monts Semiramidis (possiblement el Djebal Shemil actual) . Els rius principals eren l'Anamis (actual Ibrahim Rud), el Corios (avui Shur Rud) i el Bagrada (avui Nabend).
Ptolomeu dona les comarques del país que no son esmentades per cap altra autor: la Rudiana o Agdinitis, la Cabedene, la Perapafitis, i la Modomastite.
Els habitants es deien Carmanis (grec Karmanoi, llatí Carmanii) i estaven dividits en diferents grups els noms dels quals esmenta també Ptolomeu. Eren semblants als medes en costums i vestits.
Les ciutats que s’esmenten com a part de la satrapia son poques: Ptolomeu nomes esmenta Harmuza, que sembla ser un nom persa, i Tarsiana a la costa, a mes de la capital Carmana. Arrià inclou Sidodone a la costa i Ora, Cefanta, Throasca (Oroasca), Sabis, Alexandreia i Carmana al interior.
Les illes de la costa es deien Organa, Cataca, Aphrodisias, i Ooracta o Ooractha Carmana o Carminna, sobre les que es coneix poc mes que el nom.
Produia moresc i vi. A les muntanyes hi havie mines de plata, coure i cinabri (i una mica d'or a algun riu). I havia molts rucs pero pocs cavalls.