Catadau
De Viquipèdia
Catadau | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Ribera Alta | |||
Gentilici | Catadauí Catadauïna |
||
Població (2004) | 2.487 | ||
Superfície | 35,5 km2 | ||
Densitat | 70,06 hab/km2 | ||
Altitud | 97 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Codi postal | 46196 | ||
Coordenades | 39° 16’ 33” N 0° 34’ 11” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Picassent | ||
Pressupost municipal (2004) |
1.095.476,94 € |
Catadau és una població de la Ribera Alta. El terme ocupa 35 km 2 de la Vall dels Alcalans, se situa a l'oest del Magre; l'orografia és accidentada per diferents serres on abunden les pinedes; la principal altura és el Matamont (512 m); dins el terme hi ha, a més, el caseriu del Poblenou, Los Rosales, La Lloma Molina i la Lloma Paga.
Taula de continguts |
[edita] Història
Tot i que a la cova de l'Avellanera hi ha algunes deixalles prehistòriques la primera prova de població és una antiga alqueria islàmica el nom de la qual prové de l'àrab Catadur que significaria "propietat del Daur"; en 1238 Jaume I fa donació de Catadau, Vall d'Alcalano i Alumber (Llombai) a Guillem de Galaúbia i així queda reflexat en el Llibre del Repartiment; en 1357 va comprar-lo Roman de Riusec i després passa successivament als Centelles i als Borja dintre del marquesat de Llombai; en 1522 fou saquejat pels agermanats d'Alzira; en 1609, data de l'expulsió morisca, comptava amb 130 cases i restà despoblada fins el 1611 en què s'hi concedeix carta pobla; en 1843 la seua parròquia assoleix independència de la de Llombai.
[edita] Llocs d'interés
Quant a patrimoni monumental sols cal esmentar l'església de sant Pere apòstol, edificada en 1730 sobre una antiga mesquita.
[edita] Festes
- En honor a Santa Bàrbara i la Divina Aurora, en la tercera setmana d'agost.
[edita] Altres dades
La batlia (2004) correspon al PP que té 6 regidors; el PSPV en té 3, el Bloc 2 i PCD, 1. En el cens de 2003 s'hi comptabilitzen 2.469 ànimes. El gentilici, segons Sanchis i Guarner ("Els pobles valencians parlen els uns dels altres" ), és catauïns; altres indiquen catadauïns.
L'agricultura és el principal fonament de l'economia local, el secà dóna garrofera, vinya, olivera i ametler; el regadiu, cítrics, hortalisses i fruiters. Hi és important també la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l'avicultura.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.