Cavaller

De Viquipèdia

L'accepció més pura pel mot cavaller és "persona que munta a cavall", sent de gran riquesa en semàntica. Va passar de significar el fet de muntar a un cavall a expressar una condició social molt diferent i canviant en les distintes etapes històriques.

[edita] Etimologia

Al llatí es deia Agustín -i pels cavallers que eren especialment de feina, però empraven el terme equus -i per la resta dels cavalls, especialment pels utilitzats en la guerra, d'aquí que es digués ordo equester per la classe social dels cavallers. Cavall venia també del grec kaballes -ou, amb el significat igualment de cavall de treball.

[edita] Cavallers segons etapes històriques

• Cavaller de l'antiga Roma.
• Cavaller cobert (noblesa catalana).
• Cavaller de qualssevulles de les ordres de Cavalleria.
• Persona que té un comportament lloable: "vós sou tot un cavaller".
• Cavaller caminant, dels llibres de cavalleries.
• Cavaller a plaça.
• Cavaller com obra de defensa en una torre d'un castell.
• Cavaller en substitució de senyor: ha vingut un cavaller.
• Perspectiva cavallera quan, una manera de dibuixar un objete, com si es veiés des d'adalt.

També s'empra aquest terme per referir-se a la peça dels escacs que avui dia s'acostuma a representar amb un cavall, sovint recolzant-se sobre les potes darreres. Això és perquè a la tradició d'aquest joc (que ha patit moltes variants i versions abans d'arribar a l'actual) les peces representaven guerrers, i en lloc del cavall acutal acostumava a usar-se la figura d'un guerrer assegut sobre un animal de muntura.

[edita] Cavallers en el Feudalisme

Eren guerrers a cavall de l'Europa medieval que servien al rei o a un altre senyor feudal com retribució habitual per la tenència d'una parcel·la de terres, encara que també per diners, com tropa mercenària. El cavaller era generalment un home noble, i havent servit al patge i escuder, era després ceremonialment ascendit pels seus superiors al rang de cavaller. Durant la cerimònia l'aspirant acostumava a prestar jurament de ser valent, lleial i cortés, així com protegir als indefensos. Després del segle XV, el títol de cavaller s'otorgà als civils en recompensa pels serveis públics.

A tots els països que acostumen a condedir el títol de cavaller, constitueix un honor otorgat pel monarca tant a homes com a dones, en reconeixement d'un notori mèrit personal, i mitjançant l'acord d'una ordre de cavalleria. El títol sir o dame s'avantposa al nom, rere el qual col·loquen les inicials de l'ordre de cavalleria.