De Viquipèdia
Cervera és la capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la província de Lleida, Catalunya.
[edita] La ciutat i els orígens medievals
L'any 1026, tres famílies pageses, van construir un primer establiment a la Segarra, en aquells moments deshabitada. Més tard els comtes de Barcelona els van confirmar la possessió d'aquelles terres que havien ocupat, molt probablement per reafirmar el seu poder ja que la Segarra era en aquells moments una zona fronterera entre el domini cristià i el musulmà, creant una primera fortalesa (castrum Cervarie) Estabilitzada la frontera occidental a Lleida l'any 1149, Cervera va créixer ràpidament en forma de vila closa (amb les cases adossades a la muralla, és a dir la paret de les cases era alhora el mur defensiu). Els habitants s'havien alliberat dels abusos dels senyors feudals, i a partir de privilegis reials el municipi s'organitzà successivament en forma de Confraria (1182), de Consolat (1202), i des del 1267 fins en l'actualitat, de Paeria. No fou, però, fins al segle XVIII, concretament l'any 1702 que no se li concedís el títol de ciutat per part del rei Felip V cosa que provocà la creació d'un nucli de persones agraïdes al monarca, que de forma tímida durant la guerra i més entusiasta després de la victòria borbònica, mostraren la seva simpatia per la política del rei borbó.
[edita] La universitat
Carles II, últim rei espanyol de la casa d'Àustria, mor l'any 1700, i en el seu testament deixa com a hereu de tots els dominis espanyols a Felip d'Anjou. El nou rei, amb el nom de Felip V, es acceptat tant al regne de Castella com a la Corona catalano-aragonesa. Anglaterra, al capdavant de les nacions contràries al predomini dels borbons, proposava com a successor del tron espanyol Carles d'Àustria i l'any 1702 comença una guerra europea (la guerra de successió). Una intervenció diplomàtica adequada va donar com a resultat que l'any 1705 el regne de la Corona catalano-aragonesa canviés de bàndol. A Cervera hi havia partidaris de totes dues faccions. Finalitzada la guerra, Cervera, que havia quedat devastada, va decidir recolzar els que governaven (els borbons) i va enviar dos ambaixadors a la Cort amb la missió de convèncer als ministres de Felip V de la seva fidelitat absoluta, amb la finalitat d'obtenir una recompensa lògica i en una de les 30 peticions demanaven una universitat com la de Lleida. Felip V, doncs, va ordenar construir una gran universitat a Cervera i abolir-ne la resta (el decret de Nova Planta). La creació de la universitat significà un augment econòmic important per Cervera, en part (entre d'altres coses) perquè els estudiants s'allotjaven a la ciutat.
[edita] Decadència i prosperitat
L'any 1842 els estudis universitaris van ser traslladats a Barcelona, cosa que va representar una pèrdua econòmica important. L'arribada del ferrocarril a la ciutat l'any 1860 i la millora d'alguns serveis públics (com l'abastament d'aigua), juntament amb l'establiment de diverses indústries i d'un important comerç de vi, ocasionaren una certa revifalla econòmica. L'aparició de la fil·loxera, va provocar la ruïna de moltes vinyes de la Segarra, cosa que provocà una forta crisi en el comerç vinater cerverí, el qual es recupera una mica amb la creació del Sindicat Agrícola (1919).
- Sant Pere el Gros(segle XI),és una petita ermita romànica, l'única resta del conjunt monàstic que hi havia hagut vinculat al monestir de Ripoll. És el millor exemple de rotonda romànica que hi ha a Catalunya.
- Representacio del Misteri de la Passió de Crist
- Església de Santa Maria
[edita] Enllaços externs
