New Immissions/Updates:
boundless - educate - edutalab - empatico - es-ebooks - es16 - fr16 - fsfiles - hesperian - solidaria - wikipediaforschools
- wikipediaforschoolses - wikipediaforschoolsfr - wikipediaforschoolspt - worldmap -

See also: Liber Liber - Libro Parlato - Liber Musica  - Manuzio -  Liber Liber ISO Files - Alphabetical Order - Multivolume ZIP Complete Archive - PDF Files - OGG Music Files -

PROJECT GUTENBERG HTML: Volume I - Volume II - Volume III - Volume IV - Volume V - Volume VI - Volume VII - Volume VIII - Volume IX

Ascolta ""Volevo solo fare un audiolibro"" su Spreaker.
CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques - Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques

De Viquipèdia

Aquest article explica com llegir una plantilla taxobox (de l'anglès, caixa taxonòmica).

Les taxoboxes són taules que mostren la classificació científica actualment acceptada d'un organisme o grup d'organismes.

A manera d'exemple, es mostra a la dreta una taxobox típica, la de l'escarabat de la patata.

  1. El títol de la caixa és el nom en català de l'organisme, si en té; en cas contrari, es mostrarà el nom científic.
  2. Per a moltes espècies, aquesta línia informa sobre l'estat de conservació de l'espècie, que és un indicador de la probabilitat que té aquesta espècie de seguir sobrevivint. A l'exemple, l'escarabat de la patata està en un estat "segur": no hi ha cap amenaça immediata per a la supervivència de l'espècie. Per a les espècies amenaçades, la Wikipedia es basa en la llista vermella de la Unió Mundial per a la Conservació.
  3. Una imatge de l'individu en qüestió.
  4. La secció essencial de la taxobox presenta la classificació científica actualment acceptada de l'organisme o grup d'organismes descrits en l'article. Aquesta és la jerarquia de grups, anomenada “tàxon” (en plural, tàxons) als quals pertany l'organisme. En els casos en què la taxonomia sigui incerta, discutida o en revisió, aquesta secció intentarà representar prudencialment el consens actual dels científics, evitant atenir-se a les investigacions més recents.
  5. A l'esquerra de la classificació se situen els “rangs” (o categories taxonòmiques) dels taxons, que s'especifiquen a la dreta. Una espècie és un conjunt d'individus relacionats que comparteixen una forma similar i poden reproduir-se entre si. L'espècie s'inclou en un gènere (un grup d'espècies relacionades), que al seu torn s'inclou en una família (un grup de gèneres relacionats) i així successivament. Normalment els set “rangs majors” apareixen com en aquest exemple, però en els casos més detallats apareixeran també rangs menors (o categories intermèdies). Per exemple, entre la família i el gènere pot aparèixer una subfamília.
  6. El nom binomial és el nom científic actualment acceptat per a una espècie. Consisteix en el nom del gènere seguit per un adjectiu o epítet específic. Els noms binomials es van adoptar perquè cap organisme tingués el mateix nom que un altre; això és molt avantatjós, ja que significa, per exemple, que els científics poden utilitzar el nom Leptinotarsa decemlineata per referir-se a l'escarabat de la patata sense caure en malentesos o ambigüitats. Els biòlegs compten amb codis de nomenclatura per a garantir la cohesió. Els noms binomials s'escriuen en llatí, o en altres llenguatges transcrits al llatí (això té el seu origen en la ciència del segle XVIII, quan es va popularitzar el sistema binomial; en aquella època la major part de les publicacions científiques es feien en llatí). En el cas de l'escarabat de la patata, Leptinotarsa és una paraula grega llatinitzada, que significa "peus delicats"; decemlineata és una paraula llatina que significa "deu ratlles".
  7. Per sota del nom binomial es troba la personalitat que va triar aquest nom, és a dir, la primera persona a publicar el nom juntament amb una descripció de l'organisme (o una referència a tal descripció). En aquest cas, el nom Leptinotarsa decemlineata va ser utilitzat per primera vegada pel naturalista nord-americà Thomas Say (1787-1843) en el primer volum del seu American Entomology, or Descriptions of the Insects of North America, publicat el 1824. La falta de parèntesi en el nom és un conveni que indica que l'espècie roman en el gènere en el qual Say la va assignar (Els parèntesis indicarien que l'espècie es troba ara en un gènere diferent).
  8. L'espècie apareix de nou en forma abreujada. Per sobre de l'espècie apareixen els tàxons als quals pertany.
  9. El gènere Leptinotarsa conté més de 30 espècies d'escarabats, els més coneguts són l'escarabat de la patata i el fals escarabat de la patata, Leptinotarsa juncta.
  10. Chrysomelidae és la família de escarabats que s'alimenten principalment de fulles. Aquesta família conté més de 35.000 espècies descrites.
  11. Coleoptera és l'ordre dels escarabats, el qual conté més de 350.000 espècies descrites. Els escarabats es caracteritzen per tenir un parell d'ales dures que serveixen de protecció a les seves ales veritables.
  12. Insecte és la classe dels insectes, la qual conté més de 800.000 espècies descrites. Els insectes tenen el seu cos dividit en tres segments (un cap, un tòrax i un abdomen), i tots tenen sis potes.
  13. Arthropoda és el fil dels artròpodes, que tenen un cos segmentat, potes articulades i un exosquelet dur.
  14. Animalia és el regne dels animals, que són pluricel·lulars, generalment capaços de locomoció i que actuen d'acord al seu entorn.

[edita] Codi de colors

Animalia pink
Plantae lightgreen
Fungi lightblue
Eukaryotae #e0d0b0
Bacteria lightgrey
Archaea darkgray
Virus violet
Viroides darkorange
Satèl·lits #FFA000
Inespecífic lightyellow

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu