Coriolà
De Viquipèdia
Coriolà (llatí Cneus Marcius Coriolanus) fou un heroi llegendari romà. Els romans el fan descendent del rei Anc Marci.
Era fill de Vetúria i d'un home que va morir quant Coriolà era molt jove, i fou educat per la mare, que el va convertir en un valent; destacava també pel seu temperament imperiós.
Es suposa que va lluitar al llac Regillus i que hi va guanyar una corona. El seu sobrenom de Coriolà s'atribueix a que durant la guerra entre els volscs i Roma, aquesta va atacar la capital dels volscs, Corioli, i els assetjats van fer una sortida però foren rebutjats per Caius Marcius al capdavant d'un grapat de valents amb els que va entrar a la ciutat i en va expulsar als volscs, rebent llavors el títol de Coriolà, però aquests sobrenoms son d'època posterior.
Tot i aquesta victòria quant fou candidat a consol no fou elegit i va començar a planejar revenja. Quant una fam va assolar Roma, un príncep grec de Sicília va enviar gra, però Coriolà va demanar de no repartir-lo entre els plebeus a menys que el repartiment el fessin els tribús; aquesta actitud li va costar la condemna i desterrament i es va refugiar a territori dels volscs als que va oferir als seus serveis contra Roma.
El rei volsc Attius Tullius aviat va declarar la guerra a Roma i va nomenar a Coriolà capità general del exercit volsc. Coriolà no va defraudar, va conquerir, saquejar i cremar moltes ciutats, on deixava sempre estalvis els dominis dels patricis mentre no tenia cap mirament pels dels plebeus.
Un dia era acampat a Fossa Cluilia prop de Roma, i els romans alarmats li van enviar delegats (cinc consulars) que li van oferir restaurar-lo en els seus drets de ciutadà romà, però va rebutjar a menys que els romans retornaren als volscs totes les terres que en algun moment els hi havien arrabassat i els donaren a tots la ciutadania romana; els delegats van rebutjar; llavors Roma va enviar deu senadors dels mes importants, i després tots els pontífexs i àugurs però Coriolà no els va voler escoltar. A proposta de la matrona romana Valèria es va enviar a parlamentar a la seva mare Vetúria i a la seva dona Volúmnia amb els seus dos fills, i les seves supliques van fer efecte, i es va retirar de les rodalies de Roma, però va viure exiliat amb els volscs fins a la seva mort. Per commemorar els fets es va erigir un temple dedicat a Fortuna Muliebris del que Valèria fou nomenada primera sacerdotessa.
Aquests fets es suposa que van passar als primers anys del segle V aC (des vers el 490 aC); la fam a romana està documentada el 470 aC i fou Hieró de Siracusa qui va enviar el gra; el 458 aC els volscs van signar un tractat amb Roma i van obtenir drets com els proposats per Coriolà. Les conquestes dels volscs foren reals i potser l'origen romà del personatge fou posterior per transferir als romans la gloria de les seves gestes. Niebuhr suposa que el nom va derivar d'haver viscut a Corioli suposadament després de ser desterrat de Roma.
